Resultats de la cerca

Subdividia posteriorment Binicodrell de Baix , més pròxim a la costa, amb un talaiot, i, prop del turó de Binicodrell 126 m alt, on el 1769 fou fundat el nucli des Migjorn Gran, Binicodrell de Dalt o de Darrera i Binicodrell Nou , on hi ha, igualment, talaiots i una taula amb recinte

Fou erigida en el pariatge de Jaume II de Mallorca 1303 i tenia dins els seus límits la capella de Sant Salvador del Toro El 1565 la demarcació parroquial fou suprimida i annexada a Alaior, Maó i es Mercadal Un terratrèmol el 1654 destruí el temple, reedificat posteriorment i completat amb una porxada, suprimida en les modificacions del 1889

Aquesta transformació fou iniciada pel ciutadellenc Bernat Ignasi d’Olives el 1652, que feu construir l’església La repoblació i l’obra dessalinitzadora continuà el 1733, quan el governador anglès Richard Kane obtingué autorització per a invertir en aquesta obra les rendes de l’aiguardent El 1817 fou inaugurada la nova església, erigida en vicaria ja el 1807, que posteriorment passà a parròquia actualment l’església de Sant Joan Baptista resta annexada a la parròquia de Sant Antoni de Fornells

Actualment, l’antic camí de Cavalls correspon a un sender de gran recorregut GR-223 que travessa els diferents paisatges illencs en vint etapes senyalitzades Tot i que els seus orígens no estan històricament contrastats, sembla que es remunta al 1330, quan el rei Jaume II establí l’obligació dels colons de mantenir un cavall armat per defensar l’illa i vigilar la costa mitjançant aquest camí Posteriorment, el camí fou utilitzat durant les dominacions anglesa i francesa del segle XVIII

Fou una de les principals fortificacions musulmanes de Menorca amb el nom de Sen Ageinz i esdevingué el darrer reducte militar de la resistència a la conquesta d’Alfons II de Catalunya-Aragó del 1287 hi foren fets presoners el moixerif i els seus guerrers sarraïns Al mateix segle XIII esdevingué centre d’una de les quatre universitats en què fou dividida l’illa Universitat del castell de Santa Àgueda fins a la formació del nucli des Mercadal encara s’anomenà per molts anys Universitat des Mercadal i del castell de Santa Àgueda el 1713, i definitivament el 1840, passà a formar part del nou…

L’illa de l’Aire, de 1400 m de longitud i dotada d’un far, és l’illot més important, situat al vèrtex marítim del terme El paisatge rural resta configurat per formacions boscanes d’alzines, ullastres i sotabosc 121 ha El 1982 la superfície útil era de 2532 ha el 75,8% del terme de les quals es cultivaven 1566 ha el 61,8% de la terra útil amb predomini dels cultius herbacis 1452 ha, generalment farratge La ramaderia comprèn 346 caps de bestiar boví La terra és explotada en 48,7% pels seus propietaris, en 12,5% ho és en règim d’arrendament i en 38,8% en el de parceria La zona urbana presenta…

El sector de tramuntana té com a elevacions principals la serra de Santa Àgueda 260 m alt, coronada per l’església i antic castell de Santa Àgueda, i la serra de s’Enclusa, al límit amb la Mitjania, que emmarquen el pla Verd El sector de migjorn és drenat per profunds barrancs, com el de Trabalúger límit amb el terme des Mercadal, el riu d’Aljandar límit amb el de Ciutadella i el d’en Fideu Prop de dos terços del territori són sense conrear, poblats en part per pins i alzines un miler d’hectàrees i per matollar ullastres i llentiscle L’agricultura és predominantment de secà unes 3 900 ha, i…

Territori i economia Estès de la costa de tramuntana a la de migjorn, el terme és el més gran de Menorca i també el més homogeni és una taula calcària miocènica suaument ondulada i sovint tallada per barrancs profunds Les costes són altes i rectilínies, accidentades per cales formades en la desembocadura, parcialment inundada, d’aquests barrancs cales de Santagaldana on desguassa el riu d’Aljandar, en part límit oriental del terme, Macarella, en Turqueta, a la costa meridional limitada a l’oest pel cap d’Artrutx cales Blanca, Santandria, es Degollador, port de Ciutadella, en…