Resultats de la cerca

L’església parroquial és dedicada a sant Joan El lloc era de jurisdicció del bisbe de Girona, dins la batllia de la Bisbal

L’església parroquial dels Sants Màrtirs depèn de la del Boixar Fou fundat en 1261-69 pel monestir de Benifassà, a la jurisdicció del qual pertangué Durant la guerra dels Segadors fou pràcticament destruït pels francesos Fou municipi independent fins el 1977 que fou annexat a la Pobla de Benifassà

Prop seu, en una elevació, s’aixequen les ruïnes de l’antic castell de Solius El lloc ja és esmentat al s X l’església parroquial de Santa Agnès, i posteriorment el castell, foren de la jurisdicció del monestir de Sant Feliu de Guíxols El 1967 s’establí a la parròquia el monestir de Solius, cistercenc

Aquest castell fou donat, ja abans de la conquesta, per Alfons I de Catalunya-Aragó als templers El 1233 els templers el reclamaren a Jaume I, i el conqueriren després d’un llarg setge El 1234 donaren carta de poblament al lloc de Xivert La jurisdicció del castell s’estenia damunt els llocs d’Alcalà i de Xivert i de diverses alqueries la Valldàngel i Alcossebre, entre d’altres Xivert era un lloc de moriscs 52 focs el 1609 que després de l’expulsió, el 1616, fou repoblat amb 16 famílies cristianes, que l’abandonaren el 1632, i el lloc fou agregat a Alcalà de Xivert

Pertanyia a la parròquia de Santa Eugènia de Vila-romà i a la jurisdicció del capítol de Girona El comprà, amb el seu terme, el rei Pere II el Gran, l’any 1277, que hi creà el port i la vila de Palamós Enderrocat pràcticament durant les guerres dels remences, restà abandonat i vers els s XVI-XVII fou convertit en masia De la fortalesa només es conserven algunes bases de torre i de murs No hi ha cap vestigi de la capella dedicada a sant Esteve, esmentada al segle XIV Prop seu es bastí al segle XIX l’esglesiola de Sant Esteve Modernament han estat descobertes restes preromanes…

L’interior és constituït per un conjunt de formacions calcàries, amb sèries de plegaments, generalment NW-SE, fortament marcats per l’erosió fluvial Al límit SW hi ha el massís de Penyagolosa 1 831 m alt Cap a la costa hi ha una sèrie de blocs fallats que formen les serralades d’en Galceran, d’Alcalà i d’Irta, entre les quals hi ha valls paralleles, i amb la depressió central de Sant Mateu - les Coves - la Vall d’Alba La zona litoral és ocupada, al N, pel piedmont i el pla quaternari de Vinaròs-Benicarló, on van a morir els rius Cervol i de la Sénia, i, al S, per les muntanyes d’Irta i la…

Pertangué fins avançada l’edat moderna al territori de Tortosa Té l’origen en la donació que feu Pere I 1208 del castell i de la comarca de Benifassà a Guillem de Cervera, més tard monjo de Poblet El 1233 Jaume I confirmà la donació i encomanà als monjos de Poblet la fundació d’un monestir filial Dos anys més tard s’hi traslladaren des de Poblet dotze monjos i l’abat nomenat, i començaren les obres el 1250 pogueren ja installar-se a les noves construccions Jaume I feu donació a l’abadia dels delmes de Vallibona i d’Herbers, de terres i cellers a Tortosa, i de franquícies a les possessions…

El 1250 passà per enllaç als Cruïlles, barons de Cruïlles, que la conservaren fins al s XIX Per aquesta raó i pel fet de residir els barons de Cruïlles al castell de Peratallada, acabaren cognomenant-se Cruïlles de Peratallada

L’església parroquial és dedicada a l’Assumpció Molt afectat per l’èxode rural, fou municipi fins l’any 1977

Comprèn les valls altes dels rius de la Sénia i del Tastavins, i és formada per les darreres serralades ibèriques serra de les Albardes, el Montnegrell, serra de Sant Cristòfol, tossal d’en Canader 1 393 m alt, que superen els 1 300 m Són muntanyes generalment cretàcies i liàsiques, orientades en direcció SW-NE Les aigües del vessant nord-occidental pertanyen a la conca de l’Ebre a través del Tastavins les del vessant sud-oriental arriben directament a la Mediterrània pel riu de la Sénia Les precipitacions anuals sobrepasen els 600 mm, i són superiors a les zones altes Aquest fet determina la…