Resultats de la cerca

Neix a la serra de Parima, que juntament amb la de Pacaraima separa la seva conca de la de l’Amazones Travessa Veneçuela i desguassa a l’Atlàntic prop de Trinidad, formant un delta d’uns 25000 km 2 El cabal 18000 m 3 /s està subjecte a un règim d’aigües altes i d’estiatges, molt relacionat amb la climatologia de la conca i amb el règim pluvial de gairebé tots els tributaris Són freqüents en el curs els ràpids que dificulten la navegació Els afluents principals són l’ Apure i el Caroní

Té un cabal que oscilla entre 80000 i 120000 m 3 /s, bé que a les grans crescudes pot arribar als 170000 m 3 /s, i després de la confluència amb el Xingu a 190000 m 3 /s el cabal específic és de 30,9 l/s per km 2 , i la velocitat de 2,5 km/h, que s’incrementa abundosament a l’època de les pluges Flueix des dels 23° de latitud als 30° de longitud, en el sentit dels parallels, al S de la línia equatorial, en direcció SW a NE al llarg de 6280 km des de les fonts de l’Ucayali i de 5500 km des de les del Marañón, fins a arribar a l’Atlàntic, on la desembocadura té 200 km d’amplària mitjana La…

Neix a la Serralada de Marina, al vessant vallesà de la Serra del Corredor, a uns 600 m alt En arribar a la depressió del Vallès, al terme de Llinars, canvia l’orientació SSE-NNW per l’ENE-WSW deixa a la dreta Llinars i a l’esquerra la Roca, Vilanova de la Roca i Montornès abans del seu aiguabarreig Els seus afluents més importants són les rieres de Vilamajor i de Cànoves o Vallforners, ambdues per la dreta per l’esquerra la conca és estreta, per tal com segueix de prop la falla que separa la depressió de la Serralada De règim pluvial, té un màxim de febrer a la Roca És aprofitat…

La capital és San Carlos 37 892 h 1981 L’extrem nord és ocupat per les alineacions muntanyoses de la Cordillera de la Costa la resta de l’estat forma part dels Llanos L’estat és drenat pels rius Cojedes, Claro, San Carlos i Pao, afluents del Portuguesa, a la conca de l’Orinoco El clima és subequatorial, amb temperatures mitjanes d’uns 27°C i precipitacions que oscillen entorn dels 1 500 mm, amb una estació seca molt aguda L’agricultura blat de moro, verdura, arròs, mandioca, tabac, cafè, cotó, canya de sucre i la mineria asbest a Tinaquillo hi són importants, però la principal…

Neix prop del pic de Griells, on les capes eocenooligocèniques de la Depressió Central es drecen en contacte amb el Subpirineu, cap a uns 900 m d’altitud Corre seguint la direcció NNE-SSW, conseqüent amb el cabussament dels estrats oligocènics que sostenen la plataforma estructural del Lluçanès, on s’enfondeix a l’eix anticlinal de Terricabres, de 831 m d’altitud, i entra a uns 470 m a l’alt Bages pel NW del Moianès, on denuda les margues i, travessat l’anticlinal de Santa Maria d’Oló, que s’enlaira fins cap als 600 m, contribueix a formar la clotada d’erosió del pla de Bages, on mor a uns…

La capital és Maturín La major part del territori és ocupat pels llanos —que a l’E són pantanosos i de formació deltaica—, excepte al N, que comprèn el vessant meridional del Macizo Oriental o de Cumaná, i a l’W, on es troben les mesas Els corrents fluvials segueixen la direcció W-E i són, excepte els rius San Juan i Guanipa, afluents de l’Orinoco, el qual limita l’estat per l’E i el S El clima hi és tropical, amb pluges que oscillen entre 1 250 i 2 700 mm anuals i temperatures mitjanes anuals entre 21° i 27°C La població, que s’incrementà molt amb l’explotació del petroli…

La geomorfologia Amazònia Aproximadament la meitat de la regió pertany al Brasil la resta, estesa al peu dels Andes, ocupa territoris de Veneçuela, de Colòmbia, de l’Equador, del Perú i de Bolívia Els límits oriental i occidental són ben definits per l’Atlàntic i els Andes Els límits meridional i septentrional no ho són tant, puix que els dos escuts cristallins esmentats només delimiten parcialment la conca la transició de la selva a la sabana és el criteri generalment adoptat per manca d’uns límits físics precisos Geològicament, l’Amazònia és una regió de subsidència, on s’ha…

La capital és Ciudad Bolívar És ocupat en gran part pel massís oriental de la Guaiana, que assoleix en aquest indret les màximes altituds Yumari, 2 260 m Roraima, 2 810 m, excepció feta de la regió més septentrional, que forma part de les planes de l’Orinoco La conca hidrogràfica principal és la del riu Orinoco i els seus afluents Caura i Caroní, i la del riu Cuyuni, que desemboca a l’Atlàntic El clima és tropical, en part modificat per l’altitud, amb pluges abundants uns 1 500 mm de maig a octubre L’economia és basada principalment en la mineria manganès i sobretot ferro a Cerro…

Sempre en direcció nord-sud, talla la Serralada Prelitoral per Aiguafreda, el Figueró i la Garriga, i la depressió del Vallès per Granollers A Montmeló s’uneix a la riera de Mogent i tots dos originen el Besòs Té 41 km de llarg i 223 km 2 de conca No té afluents importants Installat en la gran fractura que separa els cingles de Bertí del Montseny, l’erosió ha excavat el muntanyam, i ha format també una capçalera dins la Depressió Central Catalana, d’on rep les primeres aigües, recollides al peu de Sant Cugat de Gavadons 1 045 m, als gresos i a les margues dels espadats…

Amb la vall de Manyanet, que hi aflueix per la dreta, constitueixen la conca alta i mitjana del Flamisell, d’unes característiques similars a les valls del Pallars mitjà i fins a algunes de l’Alta Ribagorça, però les comunicacions, orientades cap al Pallars Jussà per l’atracció de la Pobla de Segur, expliquen la incorporació de la vall Fosca a la comarca jussana Les altituds minven de nord a sud, seguint l’orientació del Flamisell, facilitada per una antiga vall glacial de 18,5 km de llarg que del massís granític dels Encantats actual Flamisell i de la cresta esquistosa que clou la capçalera…