Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
el Turbó
© Carolina Latorre Canet
Massís
Massís muntanyós que forma part de les Serralades Interiors dels Prepirineus, al límit entre l’Alta i la Baixa Ribagorça i amb la zona actualment aragonesa de la vall de l’Éssera.
Culmina a 2556 m, al pic del Turbó , termenal dels municipis de la Vall de Lierp Baixa Ribagorça i la Vall de Bardaixí Aragó els municipis de Bissaürri i de les Paüls Alta Ribagorça, el de Beranui i el de Torlarribera Baixa Ribagorça inclouen també part del massís Vers el N davallen ràpidament les valls del Rialbo Vall de Bardaixí i de Gavàs vall de Sant Feliu de la Múria vers el S, les valls dels torrents d’Espluga vall de Lierp i de Vilacarle vall de l’Isàvena S'alça destacat de les serralades veïnes, a les quals s’uneix, vers el N muntanyeta de Gavàs, 1674 m alt, pel port de la Múria i…
vall d’Hostoles
© Fototeca.cat
Vall tectònica de la Serralada Transversal Catalana, solcada pel riu Brugent, fins a l’aiguabarreig amb el Ter.
Orientada de NW a SE, enllaça al NW per un llindar, divisòria amb la conca del Fluvià, amb la plana d'en Bas, part de la fossa tectònica d'Olot La tanquen la plataforma estructural del Cabrerès W, el massís hercinià de les Guilleries, on comença la serralada Prelitoral SW, i el horst de la baixa Garrotxa serres del Corb, de Finestres i de Rocacorba E La vall és formada per materials eocènics fortament plegats que empasten una gran falla de direcció armoricana NW-SE, però d'edat alpina, que enfonsà el horst de la baixa Garrotxa Això originà una activitat volcànica que aplanà la vall reblint-ne…
vescomtat de Vilamur
Geografia històrica
Jurisdicció feudal de l’antic comtat de Pallars que comprenia, a l’origen, la vall de Siarb —avui, de Soriguera—.
Els vescomtes de Pallars, després d’un breu temps d’anomenar-se vescomtes de Siarb, adoptaren el nom definitiu de Vilamur el 1135, però no signaren com a vescomtes fins el 1149 el primer a fer-ho fou Pere II de Vilamur vescomtat de Pallars Al s XII actuaven a les altes valls dels Pirineus frontereres amb l’Urgell, i signaren pactes dels bisbes d’Urgell i dels vescomtes de Castellbò Al s XIII foren convocats a corts, tingueren accés a l’episcopat i establiren un doble matrimoni amb la casa comtal pallaresa 1250, acordat entre el vescomte…
Ossó de Sió
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell.
Situació i presentació Es troba a l’extrem NE de la comarca, en contacte amb la Segarra i la Noguera Limita a l’W amb el terme de Puigverd d’Agramunt, al S amb el de Tàrrega, a l’E amb els Plans de Sió i Torrefeta Segarra, i al N amb el d’Oliola Noguera La vall del Sió ocupa una tercera part del terme, al seu sector septentrional, i el territori restant és format per un altiplà que fa de partió entre les valls del Sió i del riu d’Ondara El Sió travessa el terme en direcció E-N i en una petita part n’és el límit septentrional a la banda esquerra, i parallela al curs del riu, s’alça una petita…
el Pallars
© Fototeca.cat
Regió natural i històrica de Catalunya, vessant mediterrani dels Pirineus centrals.
És separada de la Vall d’Aran i de les terres occitanes de Comenge i País de Foix per l’aresta pirinenca que separa les conques de la Garona i de l’Ebre Dins aquesta, el Pallars s’orientà de N a S ocupant, llevat de la vall més baixa, la conca de la Noguera Pallaresa, entre les de la Noguera Ribagorçana Ribagorça i del Segre Andorra i Alt Urgell A migjorn, dins la Depressió Central Catalana, les dues Nogueres s’aiguabarregen amb el Segre a la comarca de la Noguera Seguint la direcció meridiana, hom hi pot distingir, en els 80 a 85 km d’amplària que assoleix aquí el vessant mediterrani dels…
la Costa Brava
© Jaume Ferrández
Nom aplicat a la costa de la regió de Girona.
Sembla que el nom fou encunyat per Ferran Agulló 1905 i publicat pel mateix autor a La Veu de Catalunya 1908 en un sentit restringit Blanes o Begur, i que Lluís Duran i Ventosa l’estengué des de Blanes a Begur i després a la frontera estatal francoespanyola Adoptat pel turisme internacional, el 1965 prengué el caràcter de denominació oficial amb aquesta extensió El canvi de nom aplicat a les marines de la Selva i de l’Empordà arrelà malgrat la complexitat de formes braves l’Albera, serra de Rodes, el Montgrí, massís de Begur, muntanyes de la Selva i baixes —sorrals, aiguamolls— que comprèn…
l’Urgell
Comarca
Comarca de Catalunya, a la regió de Lleida.
La geografia Cap de comarca, Tàrrega 12848 h 2001 El territori de la comarca forma part de quatre unitats de relleu ben diferenciades el pla d’Urgell, la ribera de Sió, la conca d’Ondara i la vall del Corb La plana d’Urgell s’estén pel centre de la comarca i té una lleugera inclinació d’E a N És una depressió reblerta d’alluvions atípics, puix que no formen dipòsits fluvials, sinó mantells de còdols poc rodats procedents de les costes segarrenques en relació lateral amb les valls dels rius d’Ondara i Corb, no han deixat d’originar llenques de materials quaternaris Al llevant comencen…
comtat de Rosselló
Geografia històrica
Territori regit per un comte, centrat en l’antiga ciutat iberoromana de Ruscino.
Té l’origen en l’antic comtat visigòtic la jurisdicció del qual corresponia molt probablement al de l’antiga Ruscino i al del bisbat d'Elna creada el 571 pel rei Liuva I i que comprenia el Rosselló, el Conflent i el Vallespir Després de quaranta anys d’ocupació musulmana 721-60, la conquesta carolíngia —que seguí a la presa de Narbona per Pipí el Breu el 759— restablí, amb la mateixa jurisdicció territorial, la diòcesi rossellonesa d’Elna, així com el comtat de Rosselló, la capital del qual fou fixada a Ruscino Els comtes de Rosselló Els comtes hi posseïren un castell, el Castrum o Castellum…
Agramunt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell, dividit en dos sectors per la serra d’Almenara: el septentrional dins de la ribera de Sió i el meridional al marge nord del pla d’Urgell.
Situació i presentació És situat al sector septentrional de la comarca, al bell mig de la Ribera de Sió Limita al N amb els termes noguerencs d’Oliola i Artesa de Segre, a l’W amb Preixens de la Noguera i Castellserà, al S amb la Fuliola, a l’E amb Puigverd d’Agramunt i al SE amb Tornabous L’enclavament de Montclar, al NW del territori principal del municipi, confronta amb Foradada W i N, Artesa de Segre N, E i Preixens S Tradicionalment el terme tenia una extensió de 55,7 km 2 , fins que el 1970 li fou annexionat l’antic municipi de la Donzell Primer fou agregat el sector de les Puelles, el…