Resultats de la cerca

El límit septentrional són les serres de Bellmunt i d’Almenara, que la separen de la ribera de Sió A l’E i al S aquesta plana arriba fins a l’arc de terres més altes de la Segarra i de les Garrigues, amb l’accepció tradicional de les quals es contraposa Així, només el sector de la comarca administrativa de l'Urgell, a l’W de Tàrrega —que en resta exclosa—, al S de la serra d’Almenara i al N de Maldà, forma part del pla d’Urgell, al qual pertanyen, però, també el sector septentrional de la comarca de les Garrigues amb les Borges, Juneda, Puiggròs i Arbeca, el sector…

Situació i presentació El terme municipal d’Ivars d’Urgell és al sector NE de la comarca, ja al límit amb l’Urgell, del qual se segregà per formar part de la nova comarca del Pla d’Urgell És de forma apaïsada, amb una llenca estreta de terreny que s’infiltra entre l’enclavament del Tarròs Tornabous i el municipi de la Fuliola Limita al nord amb el terme de Penelles Noguera, la Fuliola i l’enclavament Tornabous, ambdós pertanyents a l’Urgell a llevant amb els de Barbens i Bellpuig Urgell a migdia amb els de Castellnou de Seana i Vila-sana i a ponent amb el de Linyola El terreny d’aquest…

Situació i presentació Formà part del Segrià fins l’any 1988 Morfològicament forma part del Pla d’Urgell, en contacte amb el Segrià Limita amb els termes de Vilanova de la Barca NW, Alcoletge NW, Lleida W i els Alamús SW, del Segrià, i amb els de Sidamon E, el Palau d’Anglesola NE, Bellvís NE i Torregrossa S, del Pla d’Urgell i amb l’enclavament del terme dels Alamús Segrià pel SE El terme, molt planer, és solcat per diverses séquies derivades del canal auxiliar d’Urgell, que han transformat en terres de regadiu les diverses partides Comprèn el poble de…

Cap de comarca, Mollerussa Forma una unitat històrica i econòmica És situat en el sector oriental de la gran plana lleidatana, a llevant del Segre entre Balaguer i Lleida, que en constitueix el límit occidental El límit septentrional són les serres de Bellmunt 379 m i Almenara 459 m, que la separen de la Ribera de Sió A l’E i al S aquesta plana arriba fins a l’arc de terres de Segarra i de les Garrigues És un territori de paisatges horitzontals, que davalla amb suavitat fins a la plana i és envoltat per terres altes al N, al S i a l’E El contacte entre la muntanya i la plana és brusc i sobtat…

El 1975 Josep Betriu i Tàpies n’inicià les obres de construcció El 1982 s’inaugurà un vol d’Aviaco de Barcelona a la Seu d’Urgell, però el 1984, després de l’obertura del túnel del Cadí, es tancà l’aeroport per als vols comercials Des de llavors la seva utilització fou molt reduïda i l’operador principal és l’Aeroclub Barcelona-Sabadell El 2007 fou adquirit per la Generalitat de Catalunya, que el reobrí el 2010 per dinamitzar econòmicament la regió a través del turisme Es troba a 5 km de la Seu d’Urgell i té una superfície aeroportuària de 85,30 ha

Hom pot distingir-hi una zona pirinenca estricta, integrada per la Baixa Cerdanya, la Vall d’Aran i els sectors septentrionals de l’Alt Urgell, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça i una de prepirinenca, integrada per la resta de les darreres comarques i, a més, el Pallars Jussà i la Baixa Ribagorça Hidrogràficament coincideix amb la conca alta fora de la capçalera, corresponent a l’Alta Cerdanya, i la conca alta i mitjana de la Valira, a Andorra i part de la mitjana del Segre i amb les capçaleres de l’Éssera Alta Ribagorça i la Garona Vall d’Aran Als Països Catalans és, amb…