Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Borisov
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Minsk, Bielorússia.
Port fluvial al riu Berezina, té construccions mecàniques, metallúrgia i indústria de la fusta Hi ha també fabricació de pianos
Bobrujsk
Ciutat
Ciutat de l’ oblast
’ de Mahilyoŭ, Bielorússia, situada vora el Berezina.
És també un nucli d’indústria de la fusta mobles, serradores i hi ha dipòsits de fosforita prop la ciutat És un nus de carreteres i ferrocarril
Pinsk
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Brest, Bielorússia.
Port fluvial a la desembocadura del Pina al Prip'a, té drassanes, indústria lleugera del cuir i de la fusta i foneries Té un institut de projecció de sistemes de millorament de les terres i altres escoles tècniques especialitzades
Circuit Municipal de Bicitrial de Sabadell
Ciclisme
Instal·lació de bicitrial de Sabadell.
Fou inaugurat el 2006 al Parc de Catalunya Disposa de 17 zones connectades de dificultat variable i compagina zones interiors i d’obstacles com tubs de formigó, travesses de fusta i roques El gestiona el Club Ciclista Bicisprint, que hi té l’escola de trial amb bicicleta
Berezina
Riu
Riu de Bielorússia, afluent del Dnièper per la dreta (613 km de llargada i 24 500 km 2
de conca).
Roman glaçat de desembre a abril, i és navegable els primers 500 km Passa per Borisov, Berezino i Brobrujsk i desguassa al Dnièper al nord de Rečica El canal de Berezina , actualment en desús, fou construït al començament del s XVIII per al transport de fusta de Minsk a Riga
Vitebsk
© Belarus.by
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Bielorússia.
Port fluvial al Dvina Occidental, és la tercera ciutat de Bielorússia Té indústria lleugera, metallúrgica, de la fusta i construccions mecàniques Hi ha institut tecnològic de la indústria lleugera, pedagògic, de veterinària i de medicina Té també un important museu etnològic Fou un punt molt important en la ruta comercial de la mar Bàltica a Constantinoble Molt destruïda durant la Segona Guerra Mundial, conserva l’església de l’Anunciació, del s XII, i el palau del governador i l’ajuntament del s XVIII
Nemunas
Riu
Riu de Bielorússia i de Lituània (937 km de longitud i 98 200 km2 de conca).
Neix al sud de l’altiplà de Minsk El curs inferior fa de frontera entre Lituània i Bielorússia Desguassa, en delta, al golf de Kursk, a la mar Bàltica De règim sobretot nival, té un cabal de 687 m 3 /s Es glaça generalment pel desembre Els principals afluents per la dreta són el Sventoji i el Dublysa El canal d’Oginsk l’enllaça amb el Dnièper, i el d’August, amb el Vístula Navegable des d’Alytus, serveix per al transport fluvial de fusta Passa, entre d’altres ciutats, per Grodno, Kaunas i Rusne
Frontó Principal Palace
Altres esports de pilota o bola
Equipament esportiu per a la pràctica de la pilota inaugurat el 21 de desembre de 1918 a Barcelona.
Se situà als terrenys de l’antic Teatre de la Santa Creu, a la plaça del Teatre, i al segon pis del Teatre Principal Propietat de l’empresari Teodoro Seebold Zarrauz, feia 59 m de llargada per 9,5 m d’amplada, i disposava d’una àmplia contracanxa L’alçària del frontis era de 10 m La zona del públic tenia quatre fileres de butaques, bancs de fusta al darrere, un pis per a llotges i l’entrada general al damunt, amb una capacitat de 1200 espectadors S’hi jugà bàsicament a cesta punta, s’hi disputaren alguns campionats d’Espanya i fou la seu del Club Vasconia Per la seva pista…
Velòdrom d’Horta
Fototeca.cat
Ciclisme
Velòdrom del districte d’Horta-Guinardó de Barcelona.
Dissenyat pels arquitectes Esteve Bonell i Francesc Rius en collaboració amb l’alemany Herbert Schürmann, fou inaugurat el 27 d’agost de 1984 amb motiu del Campionat del Món de ciclisme en pista També s’hi disputaren les proves de ciclisme en pista dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, així com el Campionat d’Espanya de ciclisme en pista 1984, el Campionat d’Espanya de mig fons darrere moto 1986, el Campionat d’Espanya de ciclisme en pista amateur 1987, 1988, la Copa d’Europa en pista 2009, la sortida i arribada d’etapa en alguna edició de la Vuelta a Espanya i diverses edicions del Trofeu…
vall d’Hostoles
© Fototeca.cat
Vall tectònica de la Serralada Transversal Catalana, solcada pel riu Brugent, fins a l’aiguabarreig amb el Ter.
Orientada de NW a SE, enllaça al NW per un llindar, divisòria amb la conca del Fluvià, amb la plana d'en Bas, part de la fossa tectònica d'Olot La tanquen la plataforma estructural del Cabrerès W, el massís hercinià de les Guilleries, on comença la serralada Prelitoral SW, i el horst de la baixa Garrotxa serres del Corb, de Finestres i de Rocacorba E La vall és formada per materials eocènics fortament plegats que empasten una gran falla de direcció armoricana NW-SE, però d'edat alpina, que enfonsà el horst de la baixa Garrotxa Això originà una activitat volcànica que aplanà la…