Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
arc de Cabanes
L’arc de Cabanes
© Fototeca.cat
Monument romà situat al Pla de l’Arc, a l’est del poble de Cabanes de l’Arc (Plana Alta), al límit amb el terme de la Vall d’Alba.
Consta d’un arc de mig punt, de 4 m de llum, de 14 dovelles, la part superior del qual ha desaparegut és sostingut per dos pilars 3,55 m d’alçària, 1,24 d’amplària i 0,92 de profunditat Hom el considera un petit arc de triomf, potser relacionat amb la via Augusta, molt propera Al voltant hi ha restes romanes que no han estat mai excavades
Camp Olímpic de Tir amb Arc
Esports de tir
Instal·lació esportiva de Barcelona dedicada al tir amb arc.
Fou construït amb caràcter temporal per albergar les proves de tir amb arc dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Era situat en un solar prop del pavelló de la Vall d’Hebron D’altra banda, la part permanent del projecte i que seguí dempeus, inclogué dos camps de futbol, un camp de rugbi i una àrea de serveis annexa, installacions conegudes com a Ciutat Esportiva Vall d’Hebron la Teixonera
la Via Augusta

L’arc de Berà, elevat sobre la Via Augusta
calafellvalo (CC BY-NC 2.0)
Via romana
Nom que prengué durant l’Imperi la carretera romana que enllaçava Roma amb la zona de l’estret de Gibraltar (Cadis).
En bona part seguia una ruta ja vella, que havia estat coneguda amb el nom de via Heraclea Travessava els Països Catalans, dels quals era l’eix de comunicació bàsic És coneguda a través de l’itinerari d’Antoní, els vasos de Vicarello i alguns milliaris Passava per Ruscino —Castellrosselló Perpinyà—, la serra de l’Albera, probablement pel Portús, per Gerunda Girona, i arribava a la zona de la Tordera, on es bifurcava Una branca es dirigia, a través del Vallès, cap a Arrahona Sabadell, fins al Llobregat L’altra, pel Maresme, seguint el camí del Mig actual, passava per Iluro Mataró, Baetulo…
Complex Esportiu Torribera
Esport general
Instal·lació poliesportiva de Santa Coloma de Gramenet.
De titularitat municipal, és gestionat per una empresa privada i ofereix als seus associats la possibilitat de practicar natació, futbol sala, tennis, frontó i tir amb arc Organitza competicions de futbol sala, torneigs de tennis i campus multiesportius per a joves Té escola de futbol i de tennis
Residència Màrius Torres
Esport general
Centre públic de tecnificació esportiva de Lleida.
Fou creat el 1992 i és un dels centres catalans reconeguts pel Consejo Superior de Deportes com una de les estructures de suport als esportistes i entrenadors d’alt nivell, que els proporciona els serveis necessaris per a la cura de la salut, la millora del rendiment i la seva formació integral La seva activitat s’emmarca dins el programa d’alt rendiment esportiu de Catalunya ARC Entre els esports permanents hi ha l’atletisme i l’handbol femení Disposa de pista d’atletisme, camp de futbol i futbol 7 de gespa artificial, camp de vòlei platja i gimnàs També acull una residència per a vint-i-set…
Gimnàs Santanach
Esport general
Gimnàs poliesportiu de Barcelona.
Fundat el 1890, inicialment fou dirigit per Lluís Burés i prengué el nom d’Acadèmia de Gimnàstica Acrobàtica i Higiènica Tingué la seu al carrer de l’Arc del Teatre, es traslladà al carrer de Fontanella i més endavant, al carrer de Balmes El 1894 fou adquirit per Artur Santanach, que canvià el nom Practicava esports com la gimnàstica, l’atletisme, la lluita, la natació o el frontó, organitzava excursions a peu i en rem, i participava en festivals de gimnàstica higiènica El 1900 s’adherí a la Federació Gimnàstica Espanyola El 1899, creà l’equip de futbol conegut com Societat…
el Barri Xinès
Barri
Denominació que rebé (amb la forma popular de el Barri Xino) la part de marina del barri del Raval, a l’actual districte de Ciutat Vella.
Els crònics problemes de congestió demogràfica i de degradació insalubritat, mala habitabilitat, inseguretat etc foren abordats amb diversos projectes de reforma, entre els quals el d’Àngel Baixeras 1879 i després de la Guerra Civil de 1936-39, que proposà l’obertura de dues grans vies el de Pere Garcia i Fària 1893, destinat al sanejament del subsol, que fou dut a terme i el del GATCPAC, que interrompé la Guerra Civil El darrer i més complet d’aquests plans, que afectà el conjunt de Raval i Ciutat Vella fou iniciat el 1988 i, malgrat els progressos assolits, els anys següents conservava gran…
palau de la Generalitat de Catalunya
Portada de la capella de Sant Jordi (1432-35), al palau de la Generalitat de Catalunya, de Marc Safont
© Fototeca.cat
Edifici públic barceloní, a la plaça de Sant Jaume, davant la Casa de la Ciutat.
Iniciat al segle XV sobre un edifici anterior, té un dels millors patis gòtics catalans 1425, a la galeria del qual hi ha la capella de Sant Jordi 1432-34, de Marc Safont —acabada el 1535—, d’un elegant gòtic florit, que conté importants brodats i peces d’orfebreria L’entrada lateral del carrer del Bisbe —porta de l’antic hort—, obra del mateix Safont, és coronada per un medalló de Sant Jordi, obra de Pere Joan 1418 El pati dels Tarongers marca la transició al Renaixement i és flanquejat en part per porxos clàssics, de Gil de Medina 1537-47 les sales contigües —la Daurada i el Consistori…
pla d’Urgell
Aspecte del pla d’Urgell, prop de Castellnou
© Fototeca.cat
Extensa plana de la Depressió Central Catalana a llevant del Segre (que en constitueix el límit occidental, entre Balaguer i Lleida).
El límit septentrional són les serres de Bellmunt i d’Almenara, que la separen de la ribera de Sió A l’E i al S aquesta plana arriba fins a l’arc de terres més altes de la Segarra i de les Garrigues, amb l’accepció tradicional de les quals es contraposa Així, només el sector de la comarca administrativa de l'Urgell, a l’W de Tàrrega —que en resta exclosa—, al S de la serra d’Almenara i al N de Maldà, forma part del pla d’Urgell, al qual pertanyen, però, també el sector septentrional de la comarca de les Garrigues amb les Borges, Juneda, Puiggròs i Arbeca, el sector sud-oriental…
els Països Catalans

Mapa dels Països Catalans
Conjunt de territoris de llengua i cultura catalanes situats a la riba occidental de la Mediterrània.
La major part dels territoris són enclavats dins de l’Estat espanyol Catalunya, País Valencià, Illes Balears i Franja de Ponent i una petita part és dins de l’Estat francès Catalunya del Nord També en formen part un petit estat independent Andorra i una ciutat de l’illa de Sardenya l’Alguer El concepte d’un país que aplegava la nació catalana, és a dir, el conjunt de terres que tenien com a pròpia la llengua catalana, diferenciada de la llatina, aparegué com a mínim al segle XII L’expansió territorial dels segles següents cap al SW continental i el SE marítim, especialment la del segle XIII,…