Resultats de la cerca

Comprenia, a més, el territori de Terrassa, el Vallès, el Maresme i el Penedès tenia units sota el mateix comte els comtats d’Osona i de Manresa Alternativament i successivament s’hi incorporaren els comtats de Girona, Besalú, Cerdanya-Berga-Conflent, Urgell, Rosselló i Empúries, Pallars i una part de Ribagorça i, també, a més, els territoris que s’anaven annexant a alguns d’aquests comtats sobre dominis sarraïns En estendre's fins a Tarragona i després fins a Tortosa, Lleida i Fraga, rebé el nom de Principat de Catalunya Els comtes de Barcelona, en períodes determinats, ho foren també de…

Modernament, hi ha tendència a incloure dins aquesta denominació el conjunt integrat per les comarques de parla catalana sota administració francesa Catalunya del Nord, les incloses sota l’administració aragonesa Franja de Ponent, Andorra i les comarques de Catalunya Sovint, però, també és utilitzat com a sinònim de Catalunya

Té l’origen en l’antic comtat visigòtic la jurisdicció del qual corresponia molt probablement al de l’antiga Ruscino i al del bisbat d'Elna creada el 571 pel rei Liuva I i que comprenia el Rosselló, el Conflent i el Vallespir Després de quaranta anys d’ocupació musulmana 721-60, la conquesta carolíngia —que seguí a la presa de Narbona per Pipí el Breu el 759— restablí, amb la mateixa jurisdicció territorial, la diòcesi rossellonesa d’Elna, així com el comtat de Rosselló, la capital del qual fou fixada a Ruscino Els comtes de Rosselló Els comtes hi posseïren un castell, el Castrum o Castellum…

Comprenia el bisbat de Girona, la meitat del de Barcelona al nord i a l’est del Llobregat, i una gran part del de Vic, tal com era abans de la creació del de Solsona Correspon al territori al qual sembla limitar-se al començament del s XII el nom de Catalunya La distinció entre Catalunya Vella i Catalunya Nova respecte al Principat, exclosos els comtats de Rosselló i de Cerdanya, fou feta pels compiladors de dret consuetudinari des del s XIII Pere Albert fins al XV Tomàs Mieres, per tal de designar el territori anomenat Catalunya des d’antic i aquell al qual fou estès aquell nom…

Comprenia originàriament la depressió de la Cerdanya Després de la fi del domini islàmic i de la seva incorporació a l’imperi Carolingi, un comte Borrell 798-812 sembla haver estat el primer administrador dels territoris de Cerdanya-Urgell, sota l’autoritat superior dels comtes de Tolosa fou succeït en el càrrec pels comtes aragonesos Asnar Galí i el seu fill Galí, vers el 820 El 839 ambdós comtats eren a mans de Sunifred I, de la família comtal carcassonesa originària del Conflent, al qual, immediatament després del judici i l’execució de Bernat de Septimània primavera del 844, Carles el…

A causa de la potència absorbent dels comtes de Barcelona, que tenien altres vescomtes en els comtats incorporats de Girona i d’Osona, els titulars del vescomtat barceloní, bé que grans senyors feudals, no arribaren a fixar un feu propi, com obtingueren els d’altres comtats catalans, i no apareixen documentats fins al segle X El primer vescomte conegut és Sunifred 858 més tard apareix Ermenard, vassall del comte Sunyer, vers el 918 Consta també un tal Audegari Otger abans del 966 Sembla que de bell antuvi aquests vescomtes posseïren els dos castells principals de la ciutat, el vell i el nou,…

Es forma per la unió, prop del molí de Morata Palmerola, al Ripollès, de diversos barrancs que davallen dels rasos de Tubau 1543 m alt, als termes de Sant Jaume de Frontanyà i Viladonja Corre engorjat, als límits del Berguedà, fins a prop de la Quar s’obre a l’altiplà del Lluçanès, que travessa de N a S fins a Santa Maria de Merlès, on s’encaixa fins a uns 200 m de profunditat a l’indret de la seva confluència amb la riera de la Pinya Desguassa al límit dels termes de Puig-reig i Gaià, aigua avall de la colònia Riera De règim pluvionival semblant al de l’alt Llobregat, té una conca vessant de…

Amb Gaufred de Bresol començà, el 1157, la sèrie de castellans d’Amposta A part d’aquesta dignitat que no residia habitualment a Amposta, hi hagué un comanador que administrava els béns de la circumscripció d’aquella casa dita comanda d’Amposta L’any 1280 el rei recuperà Amposta, però subsistí l’organització de la castellania Amb la dissolució de l’orde del Temple 1312, els béns d’aquest al Principat de Catalunya i al regne d’Aragó passaren en bloc de l’orde de l’Hospital, i els que tenia al regne de València, al de Montesa, llevat de dues cases que també foren cedides als hospitalers…

Consta essencialment d’una plana d’enfonsament d’època neogènica i quaternària, que enllaça les ribes alluvials de la Muga, el Fluvià i el Ter, delimitada a l’oest per la Garrotxa amb la falla de l’estany de Banyoles i iniciadora de la Serralada Transversal Dos massissos paleozoics tanquen la plana al nord, el pirinenc de l’Albera, compartit amb el Rosselló i el Vallespir, i al sud-oest, el mediterrani de les Gavarres, compartit amb el Gironès i prolongat, al sud, pel també mediterrani de la Selva El comtat d’Empúries, el més autònom dels llevantins respecte a Barcelona, és l’inici d’un viu…

Abast, origen i derivacions de la denominació Constitueix la part territorialment més extensa de l’anomenat Principat de Catalunya i inclou el nucli originari de tot el conjunt de terres de parla i cultura catalanes, els Països Catalans, dels quals és també el més extens El primer nucli territorial al qual s’aplicà després el nom de Catalunya es constituí a la fi del segle X com a conjunt de comtats de l’imperi franc al voltant del de Barcelona Marca Hispànica A mitjan segle XI, el nucli format pels territoris dels comtes d’Urgell, Besalú, Cerdanya i Barcelona, anomenat pels països…