Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Canòdrom Park
Altres esports
Antic canòdrom de la ciutat de Barcelona.
Fundat vers el 1935, era situat a l’actual travessera de les Corts i també fou conegut amb el nom de Sol de Baix, en referència a una plaça que hi havia als seus terrenys Ocupava un extens solar i ocasionalment s’hi disputaren curses de cavalls
prats de Bacies

Prats de Bacies a la Coma i la Pedra (Solsonès)
© Fototeca.cat
Pla
Extens planell ramader, al vessant meridional de la serra de Port del Comte, entre els 2 000 i els 2 150 m d’altitud.
Forma la capçalera de la riera de Canalda i es troba entre els termes municipals d’Odèn i de la Coma i la Pedra Solsonès Aprofitant els pendents suaus dels plans de la Bòfia hom ha installat l’estació d’esports d’hivern de Port del Comte
estany Negre de Peguera
Llac, el més extens i profund, de la conca lacustre de Peguera, al massís dels Encantats (Espot), inclòs al parc nacional d'Aigüestortes i de Sant Maurici
.
Situat a 2 325 m alt, hom ha elevat una presa al NE 2 370 m alt que facilita l’embassament útil de 12 hm 3 La profunditat és de 69 m Per un portell, d’origen també glacial, s’escola el riu de Peguera, barrat per la presa del NE, cap als estanys immediats de Trullo i Tort de Peguera, al centre d’una àrea lacustre de 3 km per 2,5
serra del Coscollar
Altiplà
Altiplà (306 m alt.) llarg i estret, orientat de nord a sud, continuació meridional, més enllà de Raïmat, del gran planell pedregós de la Cerdera, l’extens piedmont que separa les conques del Segre i del Cinca.
Compresa gairebé del tot dins el terme d’Alcarràs Segrià, és continuada vers el sud, més enllà del coll de Muixol, per la serra Pedregosa i separa l’antic terme de Vallmanya amb la resta del Segrià El canal de Saidí la segueix pel seu front occidental, i la séquia del Coscollar© , derivació d’aquell canal, per l’oriental
mola d’Estat
Cim
Cim (1 120 m) del sector nord-est de les muntanyes de Prades, format per un extens planell horitzontal, constituït per gresos roigs del pis inferior del Triàsic, encinglerat damunt les valls de Castellfollit i del riu Brugent.
És anomenada mola dels Quatre Termes per tal com és termenal de Prades Baix Camp, Mont-ral Alt Camp, Vimbodí i Montblanc Conca de Barberà
el Pallars
el Pallars Vista aèria de la vall Ferrera
© Fototeca.cat
Regió natural i històrica de Catalunya, vessant mediterrani dels Pirineus centrals.
És separada de la Vall d’Aran i de les terres occitanes de Comenge i País de Foix per l’aresta pirinenca que separa les conques de la Garona i de l’Ebre Dins aquesta, el Pallars s’orientà de N a S ocupant, llevat de la vall més baixa, la conca de la Noguera Pallaresa, entre les de la Noguera Ribagorçana Ribagorça i del Segre Andorra i Alt Urgell A migjorn, dins la Depressió Central Catalana, les dues Nogueres s’aiguabarregen amb el Segre a la comarca de la Noguera Seguint la direcció meridiana, hom hi pot distingir, en els 80 a 85 km d’amplària que assoleix aquí el vessant mediterrani dels…
el Camp de Tarragona
Regió natural i històrica del Principat de Catalunya, que comprèn les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragonès.
Ocupa el territori, entre el mar, que limita pel S la Depressió Prelitoral, i la Serralada Prelitoral serres de l’Argentera, de Colldejou i de Llaberia, a l’W les muntanyes de Prades i la serra Miramar, al N el Montagut i el Montmell a l’E, i que forma un semicercle entorn de la plana, la qual té forma de mitja lluna i ascendeix lentament des del mar La zona muntanyosa, formada pels vessants de marina de la Serralada, ocupa un 25% de la regió, que té en conjunt 1568 km 2 La població total s’apropava als 500000 h a la segona meitat de la segona dècada del segle XXI, amb una densitat superior…
l’Ebre
El riu Ebre al seu pas per la ciutat d’Amposta
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del NE de la península Ibèrica, el més cabalós de la seva xarxa fluvial (908 km de llargada i 83093 km2 de conca).
Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…
Catalunya

País
País de l’Europa mediterrània, a la costa oriental de la península Ibèrica; la capital és Barcelona.
Abast, origen i derivacions de la denominació Constitueix la part territorialment més extensa de l’anomenat Principat de Catalunya i inclou el nucli originari de tot el conjunt de terres de parla i cultura catalanes, els Països Catalans, dels quals és també el més extens El primer nucli territorial al qual s’aplicà després el nom de Catalunya es constituí a la fi del segle X com a conjunt de comtats de l’imperi franc al voltant del de Barcelona Marca Hispànica A mitjan segle XI, el nucli format pels territoris dels comtes d’Urgell, Besalú, Cerdanya i Barcelona, anomenat pels països…