Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
canal Imperial d’Aragó
Canal de l’Ebre que pren les aigües al Bocal, prop de Tudela, Navarra, i que, amb un recorregut de 108 km, acaba a Fuentes del Ebro.
El cabal és de 35 m 3 /s i rega 28 000 ha En fou iniciada la construcció el 1530, en temps de Carles V, però no fou acabat i inaugurat fins l’any 1784
vescomtat de Girona

Vescomtes de Girona
©
Geografia històrica
Jurisdicció de l’antic comtat de Girona, documentada el 840 amb l’actuació del vescomte Guifré en un judici sobre Terradelles.
Hom creu que és aquest el mateix personatge que actuà a partir del 848 com a comte de Girona, cosa que reforma el caràcter beneficiari i ministerial dels primers vescomtes El 850 signen en un document comtal de Girona dos vescomtes, Ermidó i Radulf, un dels quals havia d’ésser-ho de Girona El 928 hi ha un vescomte, Lleopard, que cedeix béns al seu fill Otger Després de Lleopard es troba un vescomte de nom Unifred, el 934, probable fill seu Otger actuà com a vescomte el 949 i morí abans del 968 Amb Guiniguís, dit Mascaró, marit de Jerosòlima, dita Gudrielda, es perfila clarament…
monestir d’Amer
Monestir
Monestir benedictí (Santa Maria d’Amer) fundat vers l’any 820 per l’abat Deodat, al lloc de sant Medir, veí de Girona, agregat del municipi de sant Gregori, que posteriorment es tralladà a Amer.
L’edifici Actualment el conjunt del monestir es troba bastant desfigurat, a causa dels terratrèmols que al segle XV van causar l’esfondrament de les voltes de l’església i la destrucció del claustre i les dependències Encara és possible, però, fer una lectura de l’estructura original L’església tenia una planta de tipus basilical que, després dels terratrèmols, es va ampliar amb capelles i altres construccions Les naus, cobertes amb voltes de canó i capçades per un absis i dues absidioles de planta semicircular, amb voltes de quart d’esfera, al segle XVI es van allargar uns 5 m més i a sobre…
els Països Catalans

Mapa dels Països Catalans
Conjunt de territoris de llengua i cultura catalanes situats a la riba occidental de la Mediterrània.
La major part dels territoris són enclavats dins de l’Estat espanyol Catalunya, País Valencià, Illes Balears i Franja de Ponent i una petita part és dins de l’Estat francès Catalunya del Nord També en formen part un petit estat independent Andorra i una ciutat de l’illa de Sardenya l’Alguer El concepte d’un país que aplegava la nació catalana, és a dir, el conjunt de terres que tenien com a pròpia la llengua catalana, diferenciada de la llatina, aparegué com a mínim al segle XII L’expansió territorial dels segles següents cap al SW continental i el SE marítim, especialment la del segle XIII,…
bisbat de Girona

Catedral de Girona
© Lluís Prats
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Girona.
Comprèn el territori dels antics comtats de Girona, Besalú, Peralada i Empúries la diòcesi de l’alta edat mitjana de Castelsardo desaparegué amb motiu de la invasió dels àrabs La seva jurisdicció s’estén sobre 387 parròquies, agrupades en 24 arxiprestats Té una extensió de 4 965 km 2 i és dividit actualment en quatre zones pastorals Els límits de l’antic bisbat, testimoniats ja el 1115, fins el 1957 no experimentaren cap variació Els seus límits antics comprenien la vall de Camprodon excepte la Ral i Sant Pau de Seguries, les valls del Bac, de Bianya i de Ridaura, la plana d’en Bas excepte…
Catalunya

País
País de l’Europa mediterrània, a la costa oriental de la península Ibèrica; la capital és Barcelona.
Abast, origen i derivacions de la denominació Constitueix la part territorialment més extensa de l’anomenat Principat de Catalunya i inclou el nucli originari de tot el conjunt de terres de parla i cultura catalanes, els Països Catalans, dels quals és també el més extens El primer nucli territorial al qual s’aplicà després el nom de Catalunya es constituí a la fi del segle X com a conjunt de comtats de l’imperi franc al voltant del de Barcelona Marca Hispànica A mitjan segle XI, el nucli format pels territoris dels comtes d’Urgell, Besalú, Cerdanya i Barcelona, anomenat pels països…