Resultats de la cerca
Es mostren 526 resultats
Fraga
Fraga, a la vora esquerra del Cinca
© Fototeca.cat
Municipi i cap de la comarca del Baix Cinca estès a banda i banda del Cinca.
La geografia A l’esquerra comprèn els altiplans que des de la serra Pedregosa, continuació meridional de la serra de la Sardera, al límit amb el Segrià, arriben fins a les terrasses fluvials damunt el Cinca aquest sector culmina al turó de l’Escorpió, 280 m alt, i al puntal de la Lleitera, 271 m alt a la dreta, comprèn una amplíssima zona més de 30 km a l’oest del riu, endinsant-se en terres aragoneses que s’estén per tot el marge oriental de l’altiplà dels Monegres plans de Cardell i de Buriat, centrats per aquests dos antics llocs i per…
Mequinensa
Mequinensa a la confluència del Segre amb l’Ebre; a l’esquerra, damunt la serreta del Castell, el castell de Mequinensa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Cinca, a la confluència de l’Ebre amb el Segre.
El vast terme s’estén, sobretot, a la dreta de l’Ebre, que en forma, en bona part, els límits septentrional i oriental Constitueix un gran planell amb alguns arrengleraments de turons els Aguts en el qual l’Ebre i el Segre corren profundament encaixats, especialment l’Ebre, que hi forma un llarg canyó, que ha facilitat les modernes obres hidràuliques Hom hi distingeix la muntanya de secà, de l’horta i, en el relleu, les valls —Canyelles, Carners, Tamariu, Tapioles, etc— dels barrancs, petits i abundants Al secà hom conrea cereals principalment ordi i oliveres, i al regadiu, arbres fruiters…
serra de Sant Gervàs
Estratificació alternada de materials durs i tous a la serra de Sant Gervàs
© Fototeca.cat
Serra
Alineació orogràfica del Prepirineu central, a l’Alta Ribagorça i el Pallars Jussà.
És formada per un conjunt de plecs anticlinals, prims i fallats, inclinats a migjorn i que formen part de les Serres Interiors, formades per calcàries juràssiques i cretàcies, carstificades per indrets culminen a 1839 i 1890 m alt Al N s’hi afegeix un fragment de la zona de les Nogueres, adossada als Pirineus axials i separada de les Serres Interiors per la vall de Llevata, argilosa Al S les margues eocèniques inicien la conca de Dalt de la Pobla de Segur La serra de Sant Gervàs s’estén de l’estret d’Escales, fendit per la Noguera Ribagorçana, al congost d’Erinyà, obert pel Flamisell…
vall de Perramó
La vall de Perramó amb el pic d’Escorbets a la dreta de la carena
© Fototeca.cat
Conca de la vall de Benasc, a la Ribagorça, dins el municipi de Benasc, que davalla del pic d’Escorbets i aflueix, per la dreta, a la vall de Vaticielles.
D’origen glacial, forma un petit circ lacustre destaquen l' estany de Perramó 2 270 m alt i l' estany de la Tartera de Perramó 2 340 m alt
roca Cirera
A l'esquerra, la roca Cirera
© Carolina Latorre Canet
Cim
Cim de la serra del Cis (1 757), al terme d’Areny de Noguera (Alta Ribagorça), dins l’antic terme de Cornudella de Valira.
Plutó
Visió artística de la sonda New Horizons passant a prop de Plutó, amb la lluna Charon per darrera
© NASA
Astronomia
Planeta nan del sistema solar.
Considerat fins el 2006 un planeta tradicionalment, el novè del sistema solar, atenent la seva proximitat al Sol, arran de la revisió que la Unió Astronòmica Internacional feu de la classificació dels objectes que orbiten al voltant del Sol, a partir d’aquell any Plutó passà a ser classificat com a planeta nan L’òrbita de Plutó al voltant del Sol té un semieix major de 5906,38 km 39,48 UA, amb un període orbital de 248 anys Presenta, per tant, una ressonància 32 amb Neptú, essent el seu període orbital exactament 1,5 vegades el de Neptú Té una òrbita…
Isàvena
Vista del terme d'Isàvena, amb el cap municipal de Pobla de Roda a la dreta
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribagorça.
Té el seu origen en el municipi de la Pobla de Roda, cap de municipi, després que li foren annexats l’antic terme de Roda de Ribagorça 1964, part del de Merli 1966 els pobles i parròquies de Merli i Esdolomada i els despoblats de Nocelles i Torrueco, el poble de Sant Esteve del Mall de l’antic terme de Queixigar i l’antic terme de Serradui 1980 Situat al sector inicial de la ribera d’Isàvena, en el qual el riu passa encara encaixat, el terme és accidentat en el seu sector septentrional pels vessants sud-orientals de la serra de Jordal, que separa les conques de l’Isàvena i de l’Éssera Les…
Faió
Municipi
Municipi del Matarranya, a l’extrem nord-oest de la comarca, a banda i banda de l’Ebre i a l’esquerra del Matarranya, fins a llur aiguabarreig.
El municipi, administrativament pertany a Aragó, però és inclòs en la zona de domini lingüístic català Històricament ha depès de la diòcesi de Lleida L’altitud mitjana 200 a 300 m és donada per replans tabulars de calcàries eocèniques prou resistents per a obligar el Matarranya a formar dos meandres encaixats el de ponent, dit revolt de Ribers i l’Ebre a enfondir-se de 100 a 200 m en un cañón que prolonga el de Mequinensa Els terrenys incultes són ocupats per garriga clara, pins i alzines Als replans són conreats oliveres i cereals, abundants seguint el Matarranya El pantà de Riba-roja Riba-…
Sant Pau d’Ovarra
Sant Pau d’Ovarra
© Fototeca.cat
Església
Església romànica del municipi de Beranui, a la Ribagorça, situada a l’esquerra de l’Isàvena, a la sortida del congost d'Ovarra.
L’edifici L’església de Sant Pau d’Ovarra, situada fora del clos, completava el conjunt monàstic de Santa Maria d’Ovarra La nau, única, té volta de canó, mentre que l’absis semicircular, cobert amb quart d’esfera, va precedit d’un profund arc presbiteral traduït a l’exterior, fet que provoca una gradació de volums des del cos de la nau fins a l’absis La porta s’obre a la façana oest per mitjà d’un arc de mig punt i amb una arquivolta en gradació La corona un crismó trinitari amb l’alfa i l’omega En aquesta mateixa façana s’obre una finestra d’esqueixada…
Sant Andreu de Calbera
Sant Andreu de Calbera
© Fototeca.cat
Església
Església romànica del poble de Calbera, a l'actual municipi de Beranui, a la Ribagorça.
L’edifici Església d’una nau i absis semicircular d’alçada considerable, amb restes de cinc lesenes incompletes La nau té volta de canó apuntada, mentre que l’absis, cobert per volta de quart d’esfera, va precedit per un doble arc presbiteral Guarda relació, pel que fa a la tipologia constructiva, amb l’església de Santa Maria d’Ovarra L’absis és flanquejat per dues capelles disposades a manera de transsepte, que es van afegir més tard, potser tot coincidint amb l’erecció del campanar de torre, situat a l’angle nord-oest Aquest cos aprofita la porta…