Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
l’Abadia
Llogaret
Llogaret del municipi de Monesma i Queixigar (Baixa Ribagorça) situat a 1 058 m d’altitud damunt la serra de Palleroa.
Fou cap de l’antic terme de Monesma de Ribagorça
Beuron
Abadia
Abadia benedictina d’Alemanya, al land
de Baden-Württemberg, a la regió de Suàbia, prop de Sigmaringen.
Fundada pels agustins el 1077, fou secularitzada el 1802 i restaurada pels benedictins el 1863 Suprimida durant la persecució de la Kulturkampf 1871-78, el 1887 esdevingué el centre d’una congregació benedictina que agrupava tretze abadies L’abadia fundà una escola d’art que intentà de crear unes formes i figures adequades a la litúrgia catòlica Hi radica una institució dedicada a l’edició crítica de la Vetus Latina
Blaubeuren
onurati (CC BY-NC-ND 2.0)
monestir de Weingarten
Abadia
Antiga abadia benedictina, a la localitat homònima, al land de Baden-Württemberg, Alemanya.
Fundat el 920, és cèlebre per la seva biblioteca, rica sobretot en manuscrits de trobadors L’església representa l’inici de l’arquitectura barroca a l’Alemanya meridional Fou secularitzat el 1803
Sant Andreu de Barravés
Abadia
Antiga abadia benedictina, situada a la vall de Barravés, al municipi de Montanui (Ribagorça).
La fundació és desconeguda hom sap, però, que la seva església fou consagrada pel bisbe Ató de Pallars vers el 930 El 1017 depenia del bisbat de Ribagorça, i el seu abat Sanillà assistí aquell any a l’elecció del bisbe Borrell Decaigué molt aviat el 1068 fou cedida com a dotació de la catedral de Sant Vicenç de Roda, i el 1094, sense comunitat, era incorporada definitivament a Lavaix Hom creu que ocupava el solar de l’actual parroquial de Santa Llúcia de Senet, que s’hi traslladà el 1632, després que una allau destruí l’antiga parròquia de Senet
monestir de Vilet
Santuari
Antic priorat benedictí (Santa Maria de Vilet), actual santuari de la Mare de Déu de Vilet, situat al terme de Peralta i Calassanç (Llitera), fins el 1970 del de Gavasa.
Antigament era anomenat de Vilet o de Siurana El 1077 el bisbe Julià de Saragossa el donà al monestir d’Alaó El 1153 ja no tenia comunitat El 1170 la seva possessió fou discutida entre el prior de Gualter, al qual feia costat l’abat de Ripoll, i l’abadia d’Alaó Es feu una concòrdia amb intervenció del papa i d’un concili de Tarragona, i l’església fou per a Alaó El terme de Vilet formà una quadra, dins el del castell de Gavasa
Santa Maria d’Ovarra
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Abadia
Antiga abadia benedictina (Santa Maria d’Ovarra) del municipi de Beranui, a la Ribagorça, situada a l’esquerra de l’Isàvena, a la sortida del congost d'Ovarra (es formà al seu voltant el petit nucli d’Ovarra, actualment despoblat).
La situació Sobre els espadats que fan de marc al monestir, a la banda de ponent, s’aixeca l’antic castell de Ribagorça Prop del monestir hi ha la capella romànica Sant Pau , que fou l’antiga parroquial dels súbdits laics que residien prop del monestir Aigua avall de l’Isàvena hi hagué la farga d’Ovarra , d’on sorgí el nucli de les Ferreries L’edifici Antiga església monacal molt restaurada i reconstruïda, sobretot al sector oest, si bé la seva part essencial correspon a la reedificació del monestir del segle XI És…
Monesma de Ribagorça
© Fototeca.cat
Antic municipi de la Ribagorça, annexat el 1970 al de Queixigar (llevat de l’antic terme de Sant Esteve del Mall d’aquest darrer municipi, annexat al de la Pobla de Roda), que formen l’anomenat Monesma i Queixigar.
L’antic terme s’estén a la divisòria d’aigües de la Noguera Ribagorçana i del riu de Queixigar, i és accidentat principalment per les serres de Giró 1105 m alt i de Palleroa 1129 m alt —amb el santuari de Palleroa —, a l’extrem nord-occidental de la qual s’alça, a 1229 m alt, el tossal de Monesma, on s’aixequen les ruïnes de l’antic castell de Monesma, que domina el poble de l’Abadia, antic cap del municipi actualment la capitalitat és a Queixigar L’antic terme comprenia, a més, les caseries de Noguero , Puiol i la Torre , i diversos despoblats el de Sant Antoni, Colatxoa , Giró…
Hildesheim
Ciutat
Ciutat del land de la Baixa Saxònia, Alemanya.
Hi ha indústria tèxtil, metallúrgica i de productes químics És seu del bisbat catòlic Entre els monuments artístics cal destacar la casa dels templers ss XIV-XV, la catedral, construïda sobre els fonaments d’una església del s VIII, i l’església de l’abadia benedictina de Sankt Michael 1010-33 Les seves portes de bronze, traslladades a la catedral, són una bona mostra de la plàstica otoniana La història de la ciutat va lligada amb la del bisbat Aquest, fundat el 815 per Lluís el Piadós, tingué una època d’esplendor al s XIII, però decaigué posteriorment, i durant el s XVI una bona part del…