Resultats de la cerca

Existia ja el 874 com a cella amb monjos El 903 era ja un monestir ben constituït, regit per l’abat Jeremies, amb els frares Galitó, Getafred i Toderic i alguns servents Mostrà una certa vitalitat fins als volts de l’any 920 rebé terres a Castelló, Eroles i Miravet, entre d’altres El 971 ja no tenia pràcticament comunitat, i no tardà a passar al domini d’Alaó, on s’han conservat els pocs documents que en parlen

És un dels més grans i dels més ben coneguts de la comarca Excavat extensament pel Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, sota la direcció de PBosch i Gimpera 1915-19 i publicat en detall per Francesca Pallarès 1965 És protegit per una bona muralla conserva diversos carrers i els conjunts de cases corresponents Fou habitat durant els segles V-III aC Els materials es conserven al Museu d’Arqueologia de Barcelona

Probablement és obra del s II dC Té un pòrtic amb quatre columnes dòriques que sostenen un fris i un frontó a l’interior el conditorium comunica amb la cella superior per una escala

L’edifici Església d’una nau i absis semicircular d’alçada considerable, amb restes de cinc lesenes incompletes La nau té volta de canó apuntada, mentre que l’absis, cobert per volta de quart d’esfera, va precedit per un doble arc presbiteral Guarda relació, pel que fa a la tipologia constructiva, amb l’església de Santa Maria d’Ovarra L’absis és flanquejat per dues capelles disposades a manera de transsepte, que es van afegir més tard, potser tot coincidint amb l’erecció del campanar de torre, situat a l’angle nord-oest Aquest cos aprofita la porta original com a pas de comunicació amb la…

Hi ha 1 800 ha sense conrear amb claps d’alzines, roures, matolls i pasturatges permanents Unes 24 ha són de regadiu eventual farratge i patates Al secà hom conrea, un any per l’altre, blat, ordi, oliveres i ametllers aquests dos darrers conreus associats amb 90 ha de vinya Les terres de conreu, relativament ben repartides, són explotades en un 66% pels mateixos propietaris La ramaderia és constituïda per bestiar oví, cabrú i porcí hom cria animals de granja aviram i conills i abelles La població es mantingué relativament estable fins el 1920 747 h, que començà a minvar El poble…

Hi ha 1020 ha d’erms, carrascars i brolla, i unes 1035 ha de pi blanc disseminat pel terme El secà és dedicat al conreu de cereals 268 ha, d’oliveres 746 ha, de vinya 208 ha i d’ametllers 114 ha, en recessió Unes 22 ha són de regadiu patates, llegums, hortalisses, que aprofita l’aigua del riu i del subsol Les terres de conreu, ben repartides, són explotades el 77% pels propietaris i la resta per parcers Predomina el bestiar oví, cabrú i porcí Hom elabora oli i vi de 15 a 17° que són venuts als majoristes de la regió Una petita central hidroelèctrica aprofita l’energia del riu La població, que…

Aigua amunt de l’Éssera resta separada de la vall de Cregüenya per les crestes d’Estatats i d’Aragüells, que voregen els 3000 m alt, prolongades per la Maladeta i la cresta de les Tempestats aigua avall, la separa de la vall de Penyascaró la muntanya de la Roda, el pic obac de Vallhiverna 2511 m alt i l’Estiba Freda 2680 m, mentre que la serra Negra 2757 m, els pics de Vallhiverna Oest , 3062 m alt Est , 3067 i la collada de Vallhiverna 2730 m comuniquen la vall de Benasc, drenada per l’Éssera, i la de Barravés La vall és enfondida pel riu de Vallhiverna , que neix a uns 2700 m conca de…

L’edifici L’església de Sant Pau d’Ovarra, situada fora del clos, completava el conjunt monàstic de Santa Maria d’Ovarra La nau, única, té volta de canó, mentre que l’absis semicircular, cobert amb quart d’esfera, va precedit d’un profund arc presbiteral traduït a l’exterior, fet que provoca una gradació de volums des del cos de la nau fins a l’absis La porta s’obre a la façana oest per mitjà d’un arc de mig punt i amb una arquivolta en gradació La corona un crismó trinitari amb l’alfa i l’omega En aquesta mateixa façana s’obre una finestra d’esqueixada simple, a diferència de les dues de la…

El terme és drenat, a més, per petits barrancs barrancs de Calapatar i de Vallrovira La vegetació és molt degradada pins, carrascar, coscolls, argelagues, farigola La font de riquesa principal és el conreu d’oliveres és el primer productor d’oli de la comarca 2054 ha cada 9 o 10 anys hi ha una collita òptima, l’"oliada” fou especialment bona la de 1927-28, i hi ha 12 molins d’oli, amb 15 premses hidràuliques La comercialització de l’oli és feta a través d’Alcanyís i Reus, principalment A la restant agricultura de secà hom conrea 143 ha de cereals ordi, blat, civada i blat de moro, 511 ha de…

La geografia Cap de comarca, Tamarit de Llitera Comprèn dues zones ben diferenciades Al N, l’alta Llitera és accidentada per l’extrem sud-occidental del Prepirineu català serra de la Corrodella 921 m alt, en relació amb els puigs de Sant Quilis 1082 m i el Volterol 855 m L’eix anticlinal que dibuixen, de base calcària i mesozoica, és reprès parallelament per relleus més suaus, formats per gresos oligocènics el Coscollar, 727 m el picot de Minquillí 873 Penya-roia, 703 formen una alineació seguida per la de la serra del Solà, amb el puig de Sant Salvador, 734 m alt i fins pel bombament gipsós…