Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
el Barri de Serradui

Vista del Barri de Serradui
© Carolina Latorre Canet
Llogaret
Llogaret del municipi d'Isàvena (Baixa Ribagorça), dins l’antic terme de Serradui, situat al vessant meridional de la serra del Cis.
Hi ha l'església de Sant Martí, d'origen romànic, avui en ruïnes La llunyania del riu Isàvena fou la causa que els habitants d'aquest nucli es traslladessin majoritàriament al barri del Pont de Serradui, avui anomenat Serradui
Lluçars
Poble
Poble del municipi de Tolba (Ribagorça), situat a la dreta del riu de Queixigar.
L’església parroquial és dedicada a sant Cristòfol Es conserven les ruïnes de l’antic castell de Lluçars Formà municipi independent fins el 1969 l’antic terme comprenia, a més, el llogaret de l'Almúnia de Sant Llorenç i la quadra de l’ Avellana
el Patrocini
Santuari
Santuari marià (Mare de Déu del Patrocini) situat als afores de Tamarit de Llitera.
El 1718 s’hi installà la comunitat cistercenca del monestir de Sant Hilari de Lleida, que hi residí fins el 1836, any que foren expulsades les monges, que es repartiren entre els monestirs de Casbas i de Vallbona Es manté el santuari l’antic monestir, de rajola i estil aragonès, es troba en ruïnes
Peralta de la Sal
Poble
Poble (523 m alt) i cap del municipi de Peralta i Calassanç, a la Llitera.
La vila 256 h agl 1991, peraltencs 523 m alt és aturonada a la confluència dels barrancs de Calassanç i de Gavasa hi ha les ruïnes d’un antic castell L’església parroquial és dedicada a santa Maria després de la conquesta 1058-63 del sector pels comtes de Barcelona i d’Urgell esdevingué cap d’un arxiprestat de la diòcesi d’Urgell enclavat dins el de Lleida El 1697 s’hi establí un collegi d’escolapis Josep de Calassanç era fill de Peralta i noviciat que encara perdura
Monesma de Ribagorça
L’ermita de Monesma de Ribagorça
© Fototeca.cat
Antic municipi de la Ribagorça, annexat el 1970 al de Queixigar (llevat de l’antic terme de Sant Esteve del Mall d’aquest darrer municipi, annexat al de la Pobla de Roda), que formen l’anomenat Monesma i Queixigar.
L’antic terme s’estén a la divisòria d’aigües de la Noguera Ribagorçana i del riu de Queixigar, i és accidentat principalment per les serres de Giró 1105 m alt i de Palleroa 1129 m alt —amb el santuari de Palleroa —, a l’extrem nord-occidental de la qual s’alça, a 1229 m alt, el tossal de Monesma, on s’aixequen les ruïnes de l’antic castell de Monesma, que domina el poble de l’Abadia, antic cap del municipi actualment la capitalitat és a Queixigar L’antic terme comprenia, a més, les caseries de Noguero , Puiol i la Torre , i diversos…
Mont-roig de Tastavins
Municipi
Municipi del Matarranya, al límit amb els Ports, a la depressió morfològica de l’Ebre, estès a l’esquerra del Tastavins i accidentat pels darrers contraforts dels ports de Morella (1.201 m alt).
Una gran part del territori és ocupat per pinedes i alzinars L’agricultura és predominantment de secà 1333 ha Representen el 16,8% de la superfície del terme i són destinades a cereals, vinya, oliveres, ametllers i llegums El regadiu es limita a unes 70 ha La major part del terme 6623 ha són terres boscades, pinedes, alzinars, carrasques i pastures Hi ha dues manufactures derivades de la fusta 70 treballadors Hi ha producció de mel La ramaderia consta d’uns 300 caps de bestiar de llana, uns 40000 caps d’aviram i uns 12000 porcs Havien estat tradicionals la confecció de teixits de llana i la d…
Favara de Matarranya
Vista de conjunt de la vila de Favara de Matarranya
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Matarranya, estès a banda i banda dels cursos baixos del Matarranya i del riu d’Algars, que travessen el terme de sud a nord poc abans de llur confluència a Nonasp.
Pertany administrativament a Aragó i al bisbat de Saragossa, però correspon a la zona de parla del català occidental Gairebé la meitat del territori és ocupat per boscs de pins, garrigues i matolls L’agricultura comprèn una zona de regadiu, al fons de les valls del Matarranya séquies de la Noguera, de Mesulls i de Rovinat i del riu d’Algars séquies de les Planes i de les Hortes, amb 360 ha d’oliveres, 105 de cereals, 92 d’hortalisses i 52 de vinya, i una zona de secà, en la qual predominen també les oliveres 1300 ha, seguides pels cereals 619 ha, els ametllers 609 ha i la vinya 105 ha La…
Torrent de Cinca
Torrent de Cinca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Cinca, estès a la dreta del Cinca, al SE de l’extens terme de Fraga (plans de Cardell i Buriat, als Monegres), davant la confluència del riu amb el Segre.
Els conreus ocupen 1989 una superfície total de 2 629 ha, el 74% de la qual correspon al secà, dedicat gairebé exclusivament a l’ordi El regadiu és en expansió gràcies a la prolongació de l’antiga séquia o canal del Cinca, que permet accedir a la part plana del terme 67% de la superfície municipal Hom hi troba blat i ordi gairebé el 50% Els fruiters ocupen 599 ha predomina el presseguer, seguit de la pomera i la perera L’ametller i l’olivera són conreus residuals 94 ha en conjunt el 1989 Predomina el règim d’explotació directa 96,4% el 1989, i la terra és dividida en 108 explotacions, de les…
Areny de Noguera
Municipi
Municipi de la Ribagorça, a la dreta de la Noguera Ribagorçana.
El terme és drenat, a més, per la Valira de Cornudella, pel barranc de Sant Romà i pel de Colls o de Tresserra, que forma el límit meridional tots ells desemboquen a la Noguera Les serres de Berganui 1273 m i de Sant Marc són ocupades per bosc rouredes, alzinars, i 800 ha de pinedes en part comunal, el qual ha estat tradicionalment explotat carboneig, recerca de tòfona, llenya, augmentat darrerament amb la repoblació Predomina el bestiar oví 10876 caps el 1983, bestiar porcí i bestiar boví estabulat Al secà hom…
Jusseu
Poble
Poble (778 m alt) del antic municipi de Torres del Bisbe i Jusseu (Ribagorça), situat al cim d’un serrat que domina per l’esquerra el barranc de la Ribera, al peu de les ruïnes de l’antic castell de Jusseu, que fou dels ducs de Medinaceli.
L’església parroquial és dedicada a sant Julià Formà municipi independent fins el 1969 L’antic terme comprenia, a més, les caseries de Mas de Balon, Suferri i la Tosquilla