Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
els Leònids
Astronomia
Eixam de meteorits el punt radiant dels quals és a prop de l’estel ζ-Leonis.
Aquests meteorits provoquen, cap al 15 de novembre de cada any, una pluja d’estels, que, encara que actualment és feble, fou molt espectacular els anys 1799, 1833 i 1866 El cos progenitor dels Leònids és el cometa 55P/Tempel-Tuttle
els Andromèdids
Astronomia
Eixam de meteors que s’esdevé durant el mes de novembre i que hom ha associat al cometa Biela.
els Perseids
Astronomia
Pluja de meteors amb radiant a la constel·lació de Perseu, que té lloc anualment des de mitjan juliol fins a finals d'agost, amb el pic d'activitat al voltant del 12 d'agost.
El cos progenitor dels Perseids és el cometa 109P/Swift-Tuttle
els Quadràntids
Astronomia
Eixam de meteors.
El punt radiant és a la constellació del Bover , tot i que rep el nom de l’antic asterisme i constellació Quadrans Muralis , dibuixada per Joseph Lalande a finals del s XVIII El cos progenitor dels Quadràntids és probablement l'asteroide 2003 EH1 Aquests meteors provoquen, entre l’1 i el 5 de gener, una pluja d’estels molt activa
els Tres Reis
Astronomia
Nom que hom dóna a tres estels alineats, relativament brillants, que pertanyen a l’Orió, situats a les regions mitjanes de la constel·lació i que hom considera que dibuixen la cintura de la figura mitològica que correspon a la constel·lació.
Per aquest motiu són conegudes també amb el nom de Cinturó d’Orió Un altre nom que reben, sense cap relació amb la figura mitològica bàsica, és el de les Tres Maries
l’Ossa Major
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les del Dragó, el Bover, els Llebrers, el Lleó Menor, el Linx i la Girafa.
Popularment és anomenada el Carro Conté 210 estels visibles a ull nu, cinc dels quals són de segona magnitud i set de tercera L’astre principal, α Ursae Majoris , és un sistema doble situat a una distància de 142 anys llum de la Terra en el qual l’estel principal és un estel gegant de magnitud aparent visual 2,02, que pertany al tipus espectral K0, mentre que l’estel secundari té una magnitud de 4,96 L’Ossa Major conté un altre sistema doble, constituït pels estels Mizar i Alcor
núvols de Magalhães

Els núvols de Magalhães
© Corel
Astronomia
Nom donat a dues galàxies irregulars del cel austral, descrites per primera vegada per F.Magalhães, el qual les observà l’any 1519.
Són les galàxies més pròximes a la Galàxia, observables a ull nu i en forma de dos núvols lluminosos, molt tènues, semblants a dos fragments aïllats de la Via Làctia La més gran de les galàxies, anomenada Gran Núvol de Magalhães , és situada a la constellació de l’Orada i a una distància de 170 000 anys llum, té un diàmetre aparent de 5°, la magnitud aparent és 1,2 i l’absoluta -17,4, té una massa de l’ordre de 2 x 10 9 masses solars i sembla que és una galàxia espiral barrada en formació La més petita, anomenada Petit Núvol de Magalhães , és situada a la constellació del Tucà i…
el Triangle
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les d’Andròmeda, Perseu, Àries i els Peixos.
És anomenada també el Triangle Boreal , i conté tan sols 25 estels visibles a ull nu L’estel més brillant, α Trianguli , anomenat també Metallah , és de magnitud 3,58 és un estel nan que pertany al tipus espectral F2 i és situat a una distància de 64 anys llum Dins els límits d’aquesta constellació hi ha una galàxia espiral, M33 o bé NGC 598, anomenada la galàxia del Triangle , que pertany al sistema local i és la segona en magnitud aparent entre totes les galàxies conegudes
el Pegàs
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les de la Guineueta, el Cigne, el Llangardaix, Andròmeda, els Peixos, Aquari, el Cavallet i el Dofí.
Conté 116 estels visibles a ull nu, entre els quals un és de segona magnitud i cinc de tercera L’astre principal, α Pegasi , anomenat també Markab , té una magnitud visual de 2,57, pertany al tipus espectral B9 i és situat a una distància de 102 anys llum Conté també un cúmul de galàxies, format per unes cent galàxies És característic del Pegàs el quadrat quasi perfecte que determinen els estels α Pegasi Markab, β Pegasi Scheat, γ Pegasi Algenib, i l’estel Sirrah d’Andròmeda
Europa
Imatge del satèl·lit Europa copsada pel Voyager 1
© Fototeca.cat
Astronomia
Satèl·lit de Júpiter que es mou a una distància de la superfície de Júpiter de 670.800 km seguint una òrbita circular i essent el seu període de revolució de 3,5 dies.
Descobert per Galileu, el 1610, el seu diàmetre és de 2830 km i la seva massa 2,5 deumillèsimes de la terrestre La seva albedo molt elevada, d’un 70%, i la seva densitat relativament baixa, 3,03 g/cm 3 , permeten de suposar que l’aigua en estat sòlid o líquid deu constituir una part important del satèllit Algunes teories suposen que pot constituir una part tan elevada com un 20% de la seva massa total Les imatges transmeses a la Terra per les sondes Voyager el mostren com un cos amb una superfície de color blanquinós, totalment coberta per un complex mosaic de…