Resultats de la cerca

D’uns 10 km de radi, és a una distància mitjana de 21 milions de quilòmetres del planeta Fou descobert el 1914 per SB Nicholson

Gira a una distància mitjana del centre del planeta de 135 000 km La seva òrbita és quasi perfectament circular i té un grau d’inclinació de 97° 59´ respecte a la d’Urà El període de revolució sideral és d’1,41 dies El seu diàmetre és d’uns 400 km

Conté 164 estels visibles a ull nu, un dels quals és de primera magnitud i tres de la tercera L’astre principal, α Virginis , és anomenat també l' Espiga Conté també un important cúmul de galàxies, el qual consta, més o menys, de 3 000 elements, que són situats a una distància mitjana de 7 milions de parsecs, i s’allunya de la Terra a una velocitat de 1 240 km/s

Fou descobert per Hind des de Londres el 18 d’octubre de 1847 L’òrbita té una excentricitat de 0,157, i el semieix major val 2,201 UA El pla de l’òrbita és inclinat 4°61´ respecte al pla de l’eclíptica i el període de revolució és de 1 193 dies La seva magnitud mitjana és de 8,9 És el component principal d’una família d’asteroides que tenen les òrbites d’uns paràmetres molt semblants

La seva distància mitjana al centre d’Urà és de 583 000 km L’òrbita té una excentricitat de 0,001, és situada gairebé en el pla equatorial d’Urà i el moviment té lloc en sentit retrògrad El període de revolució sideral és de 13 dies 11 h 7 min i 7,1 s Té un diàmetre d’uns 1 600 km i una massa d’uns 10 2 0 kg Quan Urà és en oposició, hom observa Oberó com un astre de magnitud 14,2

Conté 150 estels coneguts, set dels quals són visibles a ull nu La distància mitjana a la qual es troben els estels del cúmul és de 350 anys llum, i tots es desplacen a l’espai amb un moviment comú El cúmul de les Plèiades és submergit dins una nebulosa de reflexió molt difusa, l’existència de la qual fou observada per primera vegada per L Swift l’any 1874 Els estels més brillants del cúmul pertanyen al tipus espectral B, són de color blau i llurs dimensions són mitjanes

Fou descobert per FW Herschel el 1789 Gira a una distància mitjana del centre del planeta de 185500 km, el seu període de revolució sideral és de 0,94 dies i el seu diàmetre és de l’ordre de 390 km Les observacions dels Voyager han posat de manifest que la seva superfície mostra una reflectivitat uniforme i és recoberta per cràters d’impacte, entre els quals es destaca el Herschel , de 130 km de diàmetre que presenta un gran pic central No existeix cap cràter de dimensions intermèdies entre aquest gran cràter, i els més abundants, que tenen uns diàmetres de l’ordre d’unes poques…

Es tracta realment d’un sistema triple, ja que Algol A i Algol B orbiten ensems al voltant d’un tercer estel És el prototip dels estels binaris eclipsants de període comprès entre 2 i 3 dies Algol A estel blau de la seqüència principal, de classe B 8 i 3,7 masses solars és el més brillant del sistema i produeix gairebé tota la llum que hom rep Algol B estel vermell, de classe G i 0,8 masses solars gira al voltant d’Algol A en 2,87 dies Els eclipsis que l’un produeix en l’altre són el motiu de la variació de magnitud entre els valors 2,2 i 3,5 El sistema és a una distància mitjana…

Fou descobert per Edward Emerson Barnard el 9 de setembre de 1892 És a una distància mitjana de Júpiter de 181 000 km El 1979, el Voyager I passà a una distància del satèllit de mig milió de quilòmetres i realitzà una sèrie d’observacions que demostraren que es tractava d’un cos semblant en dimensions i característiques a un asteroide que la seva forma era la d’un ellipsoide irregular, l’eix més gran del qual fou avaluat en 270 km i el menor en 155 i que la seva temperatura era superior al valor esperat atenent a la seva distància al Sol, raons per les quals hom pensa que deu existir algun…

Fou descobert per Galileu el 1601 Recorre una òrbita gairebé circular en el pla equatorial del planeta, a una distància mitjana d’aquest d’1 880 000 km, en un període d’uns setze dies Malgrat que la seva albedo és molt petita ~0,2, el seu radi 2 410 km el fa visible des de la Terra amb un petit telescopi Les sondes Voyager 1 i 2 passaren a distàncies de 126 000 i 215 000 km, respectivament, del satèllit i n'enviaren fotografies amb unes resolucions màximes respectives de 2 i 4 km que han mostrat que la seva superfície és completament plena de cràters, el diàmetre mitjà dels quals…