Resultats de la cerca

Segons una tradició, la imatge gòtica segle XV, abans venerada a la parròquia de Montmany, fou trobada en aquest indret i hom hi celebrava anualment una processó des del mateix segle XV El santuari fou bastit en 1701-11 i fou ampliat el cambril i una gran albergueria Del 1910 al 1936 serví de parròquia de Montmany Profanat aquest any, fou restaurat el 1954 i la Mare de Déu declarada patrona de la rodalia vallesana Des del 1973 resideix a l’antiga casa dels ermitans una comunitat de monges benedictines, filial de Sant Pere de les Puelles Conserva la imatge primitiva Torre de l'…

El petit terme és totalment pla antigament era pantanós, i el conreu bàsic havia estat l’arròs i tota la terra és conreada 125 ha, regada amb l’aigua del riu d’Albaida a través de la séquia comuna de l’Énova l’arròs es troba en retrocés per dessecació de les terres, a benefici del taronger, actualment dominant Hi ha un polígon industrial amb més de 250000 m 2 La població, que havia crescut al llarg del segle XIX i fins el 1910, decaigué des de llavors fins al 1930 seguint la crisi arrossera i inicià una nova recuperació fins el 1960, any des del qual hi ha hagut una forta emigració vers…

L’edifici L’església de Sant Miquel del Fai és l’església troglodítica més gran del país Es troba sota una gran balma, per sobre de la qual s’aboca el riu Rossinyol Aquesta balma abriga també el corredor que té al davant i una altra estança, l’antiga Cova del Molí, situada als peus i a continuació de l’església L’edifici fou ampliat i modificat en època gòtica, però conserva d’època romànica bona part de la façana sud En aquest mur s’obre la porta d’entrada, d’arc de mig punt, ornada per una arquivolta i dues columnes amb capitells senzills decorats amb relleus de motius vegetals A banda i…

Situació i presentació Limita al S amb el terme de la Garriga, a l’E amb Cànoves i Samalús, a l’W amb Sant Quirze Safaja i al N-W amb el municipi osonenc de Sant Martí de Centelles El terme, de caràcter muntanyós, s’estén des dels cingles de Bertí, on arriba fins a la cota dels 700 m, a l’oest, fins als contraforts occidentals del massís del Montseny Roca-sentella, 1000 m, a l’est El Congost parteix el terme per la meitat, separant-lo en dos sectors prou diferenciats El sector occidental és drenat per diversos torrents profundament encaixats al peu de la cinglera, que formen grans fondalades…

Situació i presentació Limita amb els termes de Sant Quirze Safaja N, Bigues i Riells del Fai E, Caldes de Montbui S i Gallifa W, aquest últim pertanyent al Vallès Occidental El terme s’estén en un sector accidentat pels contraforts de la Serralada Prelitoral, que fa d’enllaç entre els cingles de Bertí o raconada del Fai, el turó de Montbui i la muntanya de Sant Sadurní de Gallifa Dins aquest triangle d’elevacions desiguals, amb altituds màximes dins el terme de 858 m al serrat de l’Escaiola al NW del terme, prop del collet de les Termes, on coincideix amb Sant Quirze Safaja, Castellterçol i…

Situació i presentació Limita amb els municipis de Sant Pere de Vilamajor N, Cardedeu W i Llinars del Vallès E i S És un terme planer, amb petites elevacions que només a l’extrem N arriben als 309 m, però que li donen una altitud mitjana de 240 m És solcat de N a S per diferents rieres, com la de Vallserena i la de Vilamajor, que conflueixen dintre el terme, i pels torrents del Joncar, Ribalta i el de Rifà o del Fou, els quals conflueixen en la riera de Mogent Comprèn el poble i cap de municipi de Sant Antoni de Vilamajor, els barris del Fou, la Freixeneda, el Pla, Sant Lleïr, les Valls i…

La geografia Cap de comarca, Alzira 39668 h 2003 Comarca fonamentalment plana, els límits són poc clars cap al N amb l’Horta, on la diferència és marcada pel paisatge agrari domini del taronger a la Ribera Alta i de les hortalisses a l’Horta, bé que hi ha una ampla faixa de transició Cap a l’E el pas a la Ribera Baixa és poc clar també a causa de l’existència d’un terreny intermedi semblant, però els paisatges típics de les dues Riberes són diferents l’arròs enfront del taronger Les divisòries restants són clares els contraforts de la serra de Dosaigües i del Caroig a l’W assenyalen la ratlla…

Situació i presentació El municipi de Montseny, antigament Sant Julià de Montseny, és l’únic que guarda el nom del massís del Montseny, que, com a part de la Serralada Prelitoral, marca la separació entre el Vallès Oriental, Osona i la Selva Precisament el municipi es troba al punt de confluència entre les tres comarques, puig que termeneja per l’E amb Tagamanent, pel S amb Sant Pere de Vilamajor i Fogars de Montclús, pel N amb els municipis osonencs del Brull i Viladrau i pel NE amb el selvatà d’Arbúcies La seva demarcació s’estén per la vall o les valls que formen la capçalera de la Tordera…