Resultats de la cerca

És situat en un altiplà d’uns 900 m, amb alguns turons aïllats que passen de 1 000 m És drenat pel riu Madre, afluent del Magre Les dues terceres parts del terme són conreades pel secà El conreu principal són els cereals, amb 3 500 ha, de les quals 1 900 són de blat i 700 d’ordi Els conreus arboris ocupen 2 215 ha hi destaca la vinya, amb 1 800 ha hi ha una cooperativa vinícola La ramaderia ovina és important El 91% de terra és explotada directament pels seus propietaris Des del 1950 hi ha un fort corrent emigratori, de primer vers Barcelona i, després, vers València La vila 1…

Ocupa l’extrem occidental de la comarca, a l’esquerra del Cabriol, a l’inici d’aquest riu com a ratlla fronterera del País Valencià i Castella i que era tradicionalment travessada pels ponts de Pajazo i de Contreras Aprofitant l’encaixament del riu que la carretera salva pel port de Contreras ha estat construït el pantà de Contreras, que ocupa part del terme pont de Contreras Quasi dues terceres parts de la terra no són conreades 2 000 ha són de pinedes, i més de 1 000 són cobertes pel pantà El conreu s’estén sobre 2 300 ha, 2 100 de les quals de secà, amb característiques castellanes 1 100…

El terme, extens, forma part de l’altiplà de Requena ja al límit amb Castella és drenat per El Regajo, afluent per la dreta del Túria i accidentat per la serra d’El Picacho 1 305 m alt, al NW El sector muntanyós ocupa unes 7 000 ha 70% del total de boscs de pins 5 500 ha i matollar 1 500 ha, en una bona part de propietat comunal L’agricultura és bàsicament de secà 2 700 ha, dedicada a cereals 1 400 ha de blat i ordi i a vinya 1 300 ha el regadiu es limita a 60 ha d’hortalisses i patates La ramaderia consta de bestiar de llana i de porcí Les activitats industrials derivades de l’agricultura…

El terme ocupa la part alta de la vall del riu Magre, que neix prop de la població, format per diversos cursos d’aigua de la part nord-occidental de la comarca El relleu és format per un altiplà, d’uns 700 m alt al S i al SE, que s’alça ràpidament al N i al NE, en serres paralleles de direcció ibèrica NW-SE serra d’Utiel i serra d’El Negrete, que culminen a 1306 m alt El 40% del terme és ocupat per boscs de pins 5800 ha i matollar 4200 ha, a les parts més muntanyoses Els conreus abasten grans extensions, pel caràcter planer de la major part del terme 14000 ha de secà i 500 ha de…

La seva església és annexa de la d’Almacelles A l’edat mitjana era un castell amb terme propi anomenat la Saida

Serveix d’escorrentia de l’horta de Lleida Al s XII rebia el nom de Segrià

Travessen el terme diversos barrancs, que formen el riu Madre, afluent del riu Magre El 80% del terme és conreat, mentre que la part inculta 600 ha és coberta de brolles El regadiu és molt reduït 11 ha i és dedicat a hortalisses La base econòmica és el secà 3 800 ha, la major part del qual és dedicat a cereals, i la resta, a vinya 1 500 ha També hi és important la ramaderia 4 500 ovins El 1920 s’inicià un fort corrent migratori cap a València i a Barcelona El poble 734 h agl 2006 882 m alt és al mig del pla, sobre la carretera de Mira i Camporrobles a la de Madrid-València, que travessa el…

El seu extens terme, el major del país, correspon fonamentalment a la vall alta del riu Magre que forma l’eix del municipi, a la qual s’afegeix el vessant esquerre del Cabriol límit meridional Forma el sector oriental de l' altiplà de Requena , nucli de la comarca, limitat de N a s per les serres d’El Tejo 1 251 m alt, de les Cabrelles 963 m i de Martès 931 m als Tres Mojones Més de la meitat del territori no es conrea i és ocupat en gran part per masses de pins que formen importants boscs El 1989, el municipi de Requena encara dedicava el 49% de la seva superfície a l’…

La geografia El cap de comarca és Requena Hom l’anomena popularment l’ altiplà de Requena El seu extens territori correspon bàsicament a una gran plana formada per dipòsits miopliocènics Els límits ofereixen relleus més elevats a l’W, la ratlla amb Castella és marcada pels anticlinals de Contreras, prolongats al N per la serra de La Bicuerca al S, el pas a la conca endorreica d’Albacete es fa a través d’un descens suau el límit oriental queda marcat per la serralada de Siete Aguas i la serra de Malacara i al N, per les serres del Negrete i d’Enmedio Així els límits, menys el meridional,…