Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
la Bauma de Castellbell
Colònia industrial
Colònia industrial del municipi de Castellbell i el Vilar (Bages), situada al marge dret del Llobregat, a un quilòmetre i aigua avall del Borràs, a 210 m d’altitud.
És el més antic dels barris industrials d’aquest municipi i fou fundada per Bartomeu Puiggròs, el 1860 Destaca l’església de la Sagrada Família, obra modernista de l’arquitecte Soler i March, beneïda pel bisbe Torras i Bages el 1908 Del mateix arquitecte i estil és la casa senyorial construïda per a la família Vial, que fou propietària d’aquesta indústria, situada al marge dret del Llobregat El 2001 hi havia 368 h i hom fa festa major el 15 d’agost
Rocabruna
Masia
Mas del municipi de Santa Maria d’Oló (Bages).
Fou reemplaçat entre els anys 1919 i 1920 per un castell o mansió de tipus modernista i eclèctic, obra de l’arquitecte Eduard Balcells i Buigas, per encàrrec del seu propietari, Joan Gorina Té adjunta una capella neogòtica dedicada a sant Jordi, ara sense culte
Can Pau Bernadó
© Alberto González Rovira
Masia
Masia del municipi d’Arenys de Munt (Maresme).
L'edifici fou ampliat i reformat l'any 1907, per Enric Catà, molt abans de ser nomenat arquitecte municipal El més característic és l'original perfil de les obertures de les golfes i l'airosa torratxa, acabada d'obra vista També hi ha maó vist, amb detalls ceràmics, al voltant de les finestres i sota el ràfec de la teulada
Nau Gaudí
© Departament de Cultura / Generalitat de Catalunya
Edifici modernista de Mataró (Maresme), construït per Antoni Gaudí el 1883 per encàrrec de la Cooperativa l’Obrera Mataronense.
És el primer edifici que construí l’arquitecte, i l’únic que no fou promogut ni per la burgesia ni per l’Església De tot el projecte ideat, només es construí la nau de blanqueig de cotó, les latrines adjacents i una de les casetes per als treballadors desapareguda En la construcció de la nau destaca els desenvolupament dels arcs com a elements sustentadors Abandonada durant molts anys, el 2002 l’Ajuntament de Mataró inicià les obres de restauració i rehabilitació, i des del 2010 és la seu de la Collecció Bassat d’art contemporani
Antius
© C.I.C.-Moià
Colònia industrial
Veïnat
Veïnat i colònia industrial del municipi de Callús (Bages), situat a la dreta del Cardener, al límit amb el terme municipal de Súria.
La masia d’Antius, al límit amb el terme de Súria, és documentada des del segle XII La colònia d’Antius fou construïda el 1875 pel propietari manresà Joaquim Torrens i Fuster i es dedicà des de bon començament a la filatura del cotó Posteriorment fou regentada pel seu fill, Llogari Torrens i Serra, que es casà amb Antònia Burés i Borràs i que féu construir al començament del segle XX, a Manresa, el monumental edifici modernista de l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa, Ca la Buresa L’any 1932 la fàbrica va ser arrendada per la societat anònima Filatures Callús Vers la dècada del 1960…
el Pont de Vilomara
Poble
Poble i cap del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), a l’esquerra del Llobregat, al límit amb els termes de Manresa i de Mura.
El poble del Pont de Vilomara es formà aigua avall del pont, en un pendent esglaonat fins a tocar del riu Modernament s’ha anat estenent pel sector de la car-retera de Rocafort, on hi ha l’antiga església de Santa Magdalena, i també, amb una zona residencial, en direcció al Marquet Paradís La primera referència documental de Villa Amara és del 902 La vila rural, les seves terres i el molí depengueren sempre dels senyors de Rocafort Cal destacar l’església de Santa Magdalena del Pla —avui capella del cementiri—, construcció romànica tardana, de la qual abunden les…
la Morera
© C.I.C - Moià
Casal modernista a ponent de la ciutat de Manresa (Bages), al límit del terme amb el de Rajadell.
Situada en el camí vell de Manresa a Rajadell, té el seu origen en un mas que pertanyia originàriament a la comunitat dels pares dominics del convent de Sant Domènech de Manresa, però que en la desamortització fou venut a particulars Al final del segle XIX era propietat de Josep Portabella i Cots, important industrial tèxtil, qui encarregà a l’arquitecte modernista manresà Ignasi Oms i Ponsa , l’ampliació del mas original per convertir-lo en una residencia senyorial 1903-05 L’ampliació el cos original es complementà amb dos cossos més que configuren un conjunt en forma de U i que…
el Masnou
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, situat a la costa.
Situació i presentació El terme municipal del Masnou, de 3,44 km 2 , es troba a la costa, entre el de Montgat SW i el de Premià de Mar NE, i al sud dels d’Alella i de Taià Es formà amb la unió dels veïnats o barris marítims d’aquestes dues darreres poblacions el 1825 el Masnou que depenia de Taià s’independitzà municipalment i el barri d’Alella de Mar que depenia d’Alella se li uní el 1840 per això el terme municipal és de forma allargada i quasi totalment urbanitzat De ponent a llevant, i seguint la costa, comprèn els antics nuclis d’Alella de Mar, el…
Sant Joan de Vilatorrada
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages .
Situació i presentació El municipi de Sant Joan de Vilatorrada s’estén en terreny pla a banda i banda del Cardener, al mig del Pla de Bages, i limitat pels primers contraforts del sistema muntanyós de ponent de la comarca turó de Collbaix, 544 m el Montconill, 479 m Jaumandreu, 439 m La riera de Jaumandreu, o del Clot de les Garses, afluent per la dreta del Cardener, i la de Vallverd, o de les Feixes, que hi desguassa per l’esquerra, constitueixen el límit superior del municipi Altres corrents d’aigua són el torrent de Joncadella dit també d’Olius a mà esquerra del riu i la riera de Fonollosa…
castell de Palafolls
© Alberto González Rovira
Castell
Antic castell del municipi de Palafolls (Maresme), al cim d’una petita serra, a la riba dreta de la Tordera
Les restes El conjunt del castell, tal com es conserva avui, és el resultat d’una sèrie de reformes i ampliacions al voltant d’una construcció primitiva dutes a terme des del final del segle X o l’inici de l’XI fins ben entrat el segle XIV La planta del castell, força complexa, es divideix en dos recintes clarament diferenciats el sobirà i el jussà El recinte superior, o recinte sobirà, de forma poligonal i irregular, es troba una mica descentrat respecte a la totalitat del conjunt Interiorment, aquest recinte es dividia en dos àmbits El primer, que trobem només entrar, comprèn naus separades…