Resultats de la cerca

L’església parroquial és dedicada a sant Pere Sobresurt la casa de Ròsa, amb una torre cilíndrica La vila és coneguda a partir de l’any 1278 amb els noms de Hyexa, Gricha el 1298, Grixa, Xessa i Gessa entre el 1312 i el 1316 El 8 de novembre de 1313 els cinc cònsols i la resta de cinquanta-cinc homines ville de Geyxa , entre els quals hi havia Guillem Tron, archipresbiteri vallis superioris de l’Aran, juraven fidelitat a Guillem de Castellnou, conseller i procurador del rei Jaume II, i li feien homenatge Els rectors de Gessa mantingueren el títol d’arxiprests de la part alta de la Vall d’Aran…

El termenal d’ambdues comarques és el riu Fred, que davalla del vessant meridional del port de coma Gireta Aquest port forma una clotada sense cap sortida d’aigües amb dues carenes al nord 2 503 m i al sud 2 441 m, per on passa, respectivament, la frontera estatal segons els mapes oficials espanyol i francès

Situació i presentació El municipi de Viella, situat al centre de la comarca i presidit per la vila de Viella, capital tradicional de la Vall d’Aran, tenia una extensió més reduïda fins el 1970, any que li foren agregats els termes veïns de Betlan 24,9 km 2 , Arròs e Vila 28,4 km 2 , Escunhau 20,9 km 2 , Gausac 29,3 km 2 i Vilac 21,9 km 2 , amb la qual cosa el nou municipi, de nom oficial Vielha e Mijaran, té avui 211,74 km 2 El terme de Viella es troba al curs mitjà de la Garona dins la Vall d’Aran Administrativament limita al N amb Canejan, al NE i l’E amb Salardú, al S amb Vilaller Alta…

Aspecte de l'església de Sant Esteve de Tredòs © Patrimonifuneraricat El pont d’Era Capèla, de pedra, l’uneix a l’altra banda del riu, on hi ha un petit veïnat La seva església parroquial de Sant Esteve fou substituïda per la de Cap d’Aran, romànica, antic santuari, que es troba enlairada al N de la població Fou municipi independent fins el 1952, que fou unit al de Salardú Avui forma una entitat local menor amb junta administrativa pròpia L’antic terme comprenia el pla de Beret, on hi ha l’estació d’esports d’hivern de Vaquèira A migdia del nucli es troba l’establiment termal dels Banhs de…

Situació i presentació El municipi, que és accidentat pels contraforts orientals del massís de Montnegre, comprèn tota la vall de la riera de Santa Susanna o de Miralles, que neix als vessants del puig de Miralles 335 m, al límit amb Tordera i Palafolls i després de córrer entre el puig de la Guàrdia 241 m, a ponent i el turó de Montagut 215 m, a llevant desemboca directament a la mar La costa és lineal i sorrenca Els boscos, no gaire extensos, però espessos, s’enfilen pels vessants del sector muntanyós, amb alzines i…

Situació i presentació A l’interior limita amb Palafolls, del qual se separà en època moderna, i a ponent amb Santa Susanna El 1852 serviren per a delimitar-lo les fites següents el cap de la Tordera desembocadura del riu, riba dreta del riu fins a la carretera de Malgrat a Blanes, molí de la Pedrera, torrent de Ca la Coixa, el Mas Vila, Valldejuli, turó d’en Serra 190 m, torre de Montagut 215 m, turó d’en Gelat i línia recta fins a la mar El terme comprèn la vila de Malgrat, cap de municipi, amb els barris de la Verneda al NW, Viader a l’altra banda del turó de Santa Rita, Can…

Situació i presentació Limita al N i a l’E amb els termes vallesans de Vallgorguina, Vilalba Sasserra, Llinars del Vallès i la Roca del Vallès, al S amb els d’Argentona i Mataró, al SE i E amb Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt i Arenys de Munt Situat al sector de la Serralada Litoral que comprèn les serres del Corredor i del Far, el municipi té una orografia molt complicada Les altituds màximes són al sector septentrional, al límit amb el Vallès 632 m d’altitud al cim del Corredor, 525 m al Puig Aguilar, i al sector oriental 595 m al Montalt, limítrof amb els termes de Sant…

És esmentat ja el 1972 S'hi alcen les restes d’una església construïda al s IX, a l’indret d’una d’anterior, paleocristiana, amb afegits i reformes del s XVII ençà, que antigament es trobava sota l’advocació de sant Cugat i modernament sota la de sant Jaume

Les restes Les ruïnes que queden del castell corresponen a la remodelació que dugué a terme Pere Joan Ferrer a partir de l’any 1473 És una fortalesa de doble recinte, planta irregular allargada i orientada de nord a sud Durant l’excavació de 1987 es va documentar a l’interior del conjunt la presència d’un paviment de terra trepitjada associat a les restes d’una llar de foc, datable entre els segles IX i XIII La capella, situada a la banda est del recinte sobirà, és troba també en ruïnes Era un edifici molt petit d’una sola nau i capçalera plana, considerat bàsicament del segle XII, però…