Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Düren
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya.
Té mines de lignit, foneries, indústries papereres i tèxtils Centre de comerç important a l’edat mitjana, al s VIII hi prengué relleu la indústria del paper
línia Sigfrid
Instal·lació militar
Conjunt de fortificacions anomenades també Westwall (‘Mur de l’Oest’) que defensaven la frontera d’Alemanya amb França).
Des de Suïssa a Luxemburg, fou construïda per ordre de Hitler i per l’organització Todt primavera del 1936 — maig del 1938 Era formada per blocaus emparats per camps de mines i barreres antitancs i en total assolia uns 630 km de longitud El VII exèrcit nord-americà la prengué al començament de maig del 1945
Lusàcia
Regió
Regió d’Alemanya que s’estén sobre el NE de Saxònia, el S de Brandenburg i una part de la Baixa Silèsia.
L’Alta Lusàcia, elevada a 500 o 600 m, és de sòl granític hom hi ha desenvolupat fortes indústries, sobretot tèxtils, a Görlitz, Löbau, Bautzen, etc La Baixa Lusàcia és una regió plana, on abunden els boscs, i també industrialitzada Al s IX era habitada per tribus eslaves sòrabes, que foren sotmeses i cristianitzades pel marcgravi Geró, l’any 963 Dominada pels polonesos 1002-31 i després per diferents marcgravis germànics —que prohibiren als habitants l’ús de la llengua pròpia i les reduïren a servitud—, la situació millorà en ésser la Lusàcia incorporada a Bohèmia 1368 El 1635, per la pau de…
Brunsvic
Geografia històrica
Antic país de l’Alemanya septentrional que s’estenia del riu Aller al Leine i des dels contraforts del massís del Harz fins al riu Fuhse; comprenia, a més, un territori aïllat a la vall de l’alt Weser, vora Holzminden.
La capital era Brunsvic El territori de Brunsvic formà part dels dominis güelfs a Saxònia El 1180, quan Frederic Barba-roja desmembrà el ducat de Saxònia , Enric el Lleó conservà Brunsvic i Lüneburg El seu net, Otó I 1204-52, investit príncep de l’Imperi i duc de Brunsvic i Lüneburg, fracassà en l’intent de crear un poderós estat al nord d’Alemanya a causa de la partició territorial dels seus fills Joan prengué Lüneburg, i Albert Brunsvic Noves divisisons i nous reagrupaments, als segles successius, feren que a l’inici del segle XVIII les dues branques més importants fossin les…
Anhalt
Geografia històrica
Antic territori de l’Alemanya central, que s’estenia, dividit en diversos fragments, en direcció NE-SW des de Fläming fins al baix Harz.
La capital era Dessau Actualment forma part del land alemany de Saxònia-Anhalt Prengué el seu nom d’un castell, situat a la vall del Selke, i fou creat com a principat per raó dels repartiments 1170 i 1212 de les possessions de la família d’Ascània, constituint un estat immediat del Sacre Imperi El primer príncep fou Enric I el Vell vers 1170-1252 l’any 1212, amb el títol de comte Els seus fills formaren les línies d' Anhalt-Aschersleben extingida el 1315, Anhalt-Bernburg extingida el 1863, de la qual s’escindí la d' Anhalt-Bernburg-Schaumburg-Hoyn extingida el 1812 Anhalt-Köthen…
Múnic
© Stock.xchng
Ciutat
Capital del land de Baviera, Alemanya.
És situada a 518 m d’altitud, sobre una de les terrasses de la riba esquerra de l’Isar, que domina una àmplia plana sedimentària L’antic recinte emmurallat és assenyalat actualment pel cinyell d’avingudes que va de la Maximilianplatz a la Sendlingertor i continua per la Blumenstrasse El 1885 Múnic tenia més de 250000 h, i mig milió el 1900 el 1956 assolí ja el milió d’habitants Actualment és la tercera ciutat de l’Alemanya Federal Destruïda en un 40% pels bombardeigs de la Segona Guerra Mundial, que afectaren principalment el nucli antic, durant els anys de postguerra tingué un període marcat…
regne de Mallorca
©
Geografia històrica
Territori que comprenia Mallorca, Eivissa, els comtats de Rosselló i Cerdanya, la senyoria de Montpeller i altres territoris occitans, i poc més tard també Menorca, creat a la mort de Jaume I de Catalunya-Aragó, el 1276.
La conquesta de Mallorca, el 1229, afegí un nou territori a la corona catalanoaragonesa sota Jaume I de Catalunya-Aragó En el seu testament, atorgat el 21 d’agost de 1262 i confirmat deu anys després, deixà al seu segon fill, Jaume, el regne de Mallorca, que comprenia Mallorca, Menorca encara en mans dels sarraïns, la part reial d’Eivissa i les Balears menors, més els comtats de Rosselló, Cerdanya, Conflent i Cotlliure, Vallespir i Montpeller, amb el vescomtat de Carladès El primogènit, Pere II, considerà excessives les donacions fetes al seu germà Després de la mort de Jaume I, el 1276, a…
Sant Antoni de Portmany
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Eivissa al sector nord-occidental de l’illa.
Comprèn les parròquies de Sant Antoni de Portmany, Sant Rafel de Forca, Santa Agnès de Corona i Sant Mateu d’Aubarca El sector septentrional és un dels més elevats d’Eivissa 398 m alt al promontori que domina la punta de sa Torreta i hom l’anomena es Amunts terres elevades i marginals, de difícil accés els materials són principalment calcaris, l’erosió dels quals ha donat lloc a formes càrstiques molt destacades polja circulars de Corona i d’Aubarca, penjats entre puigs El fons dels polja , cobert d’argiles de descalcificació, és de color vermellós, entre les calcàries La colonització d’…
Brandenburg
Regió
Regió del nord d’Alemanya.
Comprenia tradicionalment una part a l’oest de l’Elba, la Marca Vella o Altmark, una altra de central compresa entre els cursos mitjans de l’Elba i de l’Oder, la Marca Mitjana o Mittelmark, i una altra a l’est de l’Oder, que s’allargava entre la Pomerània i els antics límits de Polònia, la Marca Nova o Neumark a les tres marques eren unides d’altres petites regions Uckermark, Prignitz i Ruppin i els bisbats secularitzats de Brandenburg, Havelberg i Levus En la divisió provincial prussiana del 1815 l’Altmark fou integrada en la província de Saxònia, i la resta, juntament amb la Baixa Lusàcia,…
Eivissa
© Fototeca.cat
Illa
Illa de l’arxipèlag de les Balears, en porció meridional i occidental amb relació al conjunt de les illes (és situada entre els paral·lels 30°50’40’’, al cap Falcó, i 39°06’22’’, al pla d’en Serra, lat N, i entre els meridians 1°17’27’’, al cap Jueu, i 1°37’48’’, al cap de Campanitx, long E).
La geografia Té una extensió de 567,51 km 2 11,3% de la total de l’arxipèlag, 170 km de costa i unes distàncies màximes de 41 km de N a S i de 15 km d’E a W Per la seva importància física i humana ocupa el tercer lloc entre les Balears, després de Mallorca i Menorca, respecte a les quals presenta diferències ben marcades, tant en el paisatge com en les activitats humanes Forma, per factors geogràfics de formació i veïnatge i sobretot de dependència lligams humans —de poblament, històrics, etc—, econòmics i administratius, la unitat administrativa suprainsular d’Eivissa i Formentera, conjunt…