Resultats de la cerca
Es mostren 340 resultats
Salzach
Riu Salzach de Salzburg, i el castell al fons
© Fototeca.cat
Riu
Riu d’Àustria i d’Alemanya, afluent de l’Inn (200 km).
Neix als Alps de Kitzbühel, passa per Salzburg i s’uneix a l’Inn aigües amunt de Braunau
Berlín
Vista de la ciutat de Berlín i del riu Spree
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital d’Alemanya i del land homònim, situada en una plana, a les vores del riu Spree.
La ciutat Nascuda en una petita illa formada pel riu Spree, la ciutat s’estengué aviat per la plana circumdant i cresqué durant prop de dos segles i mig segons una planificació ortogonal El Gran Berlín Gross Berlin fou constituït per l’annexió de nombroses aglomeracions de l’àrea suburbana Steglitz, Schöneberg, Moabit, Pankow, Wilmersdorf, Charlotten i d’altres Una llei del 1920 decidí la fusió amb Berlín de 23 localitats veïnes, set de les quals ja eren pròpiament ciutats Tanmateix, la construcció de ciutats dormitori o de nuclis residencials de descongestió urbana collaboraren a l’…
Pomerània
Castell de l’orde teutònic, fortalesa més gran d'Europa i que és declarada patrimoni de la humanitat
© Oficina de Turisme de Polònia
Geografia històrica
Regió del litoral bàltic de límits fluctuants en el curs del temps, entre Prússia, a l’E, i Mecklemburg, a l’W.
Als segles X-XI era habitada pels pomeranis Cristianitzada per Boleslau III de Polònia amb l’ajut de l’emperador Lotari III, les terres properes a l’Oder 1135, vassalles de Lotari, restaren pràcticament a les mans dels antics senyors, que el 1170 adoptaren els títols de ducs de Stettin i de Demnin Quant a la zona oriental Pomerània vistuliana o Pomerèlia, fou governada des de Gdańsk per ducs nominalment sotmesos als sobirans de Polònia en 1308-09 la conqueriren els Cavallers Teutònics, i el 1466, en virtut del segon tractat de Toruń, es reincorporà al regne polonès…
Moritzburg
Moritzburg Castell barroc construït per Frederic August I de Saxònia
Brandenburg
Brandenburg La catedral de Sant Pere i Sant Pau
© Deutsche Zentrale für Tourismus e.V.
Ciutat
Ciutat del land de Brandenburg, Alemanya, a la vora del riu Havel.
Important nucli industrial indústria siderúrgica, mecànica, tèxtil i química, és un nus ferroviari i port fluvial Entre els seus monuments, perjudicats pels bombardeigs de la Segona Guerra Mundial, són remarcables la catedral començada al segle XII romanicogòtica, l’església gòtica de Santa Caterina segle XV, l’antiga casa de la ciutat segles XIV-XV i alguns ponts medievals El seu origen es troba en la fortalesa de Brennabor o Brennaburg , construïda per una tribu eslava, la qual fou conquerida cap al 928 per Enric I L’any 948 fou convertida per Otó I en seu d’un bisbat secularitzat al segle…
Heidelberg
Vista del riu Neckar i del castell de Heidelberg, del segle XIV, a Alemanya
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat del land de Baden-Württemberg, Alemanya, vora el Neckar.
Antiga ciutat universitària i residencial, adquirí un caràcter més industrial després de la Segona Guerra Mundial Un famós castell s XIV, en un contrafort boscós del Königstuhl, centra la funció turística de la ciutat, actualment la més important activitat econòmica de Heidelberg Hi ha restes també d’un campament romà i d’un monestir carolingi Cal esmentar, així mateix, el palau d’Otto Heinrich s XVI i el Kurpfälzisches Museum, que posseeix obres de les escoles alemanyes, holandeses i italianes A més de la Ruprescht-Karl-Universität Heidelberg, fundada el 1386, té altres entitats, com la…
Selva Negra
Vista del llac Titisee i del Feldberg des del Hochfirstturm
lt_paris (CC BY-NC-ND 2.0)
Massís
Massís hercinià del SW d’Alemanya.
El forma un sòcol granític i metamòrfic recobert en certs indrets per materials del Secundari, calcàries i gresos en particular La Selva Negra i els Vosges formaven en realitat un mateix massís, que fou profundament transformat pel contracop de l’orogènia alpina Terciari que l’enfonsà en la seva part mitjana plana d’Alsàcia El massís de la Selva Negra fou basculat pel mateix motiu del SW cap al NE Forma un veritable horst , bloc enlairat, que domina en forma abrupta la plana del Rin, amb una successió de falles verticals esglaons, i descendeix suaument cap al Württemberg, és a dir, cap a l’E…
Colònia
Vista de Colònia, amb el Rin i la catedral en primer terme
Till Che (CC BY-SA 2.0)
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, situada a la vora esquerra del Rin.
Situada a la cruïlla de vies procedents de les valls laterals, el seu emplaçament aprofita una gran incurvatura del riu El pla del nucli originari és radioconcèntric, i el creixement urbà s’ha fet per l’agregació dels municipis veïns Bayenthal, Lindenthal, Ehrenfeld i Nippes, a l’esquerra del Rin, i Mühlheim, Kalk, Deutz, Vingst i Poll, a la dreta Destruïda en tres quartes parts durant la Segona Guerra Mundial, la reconstrucció ha representat en bona part l’estil tradicional l’àrea d’antigues fortificacions militars ha estat aprofitada per a obrir amples avingudes i establir-hi espais verds…
Warmia
Canal Elblaski, a Warmia i Mazúria, que enllaçava les rutes locals amb la mar Bàltica
© Oficina de Turisme de Polònia
Geografia històrica
Regió històrica, una de les de l’antiga província alemanya de la Prússia Oriental.
Fou conquerida per l’orde Teutònic, que el 1243 hi creà un bisbat, els titulars del qual residiren habitualment a Lidzbark Warmiński Arran de la pau de Toruń 1466, la major part de Warmia es reincorporà al regne polonès fins el 1771, que el primer repartiment de Polònia l’atribuí a Prússia Els tractats de Versalles 1919 establiren que la sort de Warmia i Mazúria, disputades per Polònia i Alemanya, fos decidida per un plebiscit ambdues regions, força germanitzades, es decantaren cap a Alemanya juliol del 1920 L’any 1945 el centre i el sud de Warmia passaren a Polònia, mentre que la zona nord…
Odenwald
Regió
Regió boscosa d’Alemanya, a la dreta del Rin, entre els länder de Hessen i Baden-Württemberg i entre els rius Neckar i Main.
Té una superfície aproximada de 4 520 km 2 Hi prosperen els boscs de fronda principalment a l’oest i els de coníferes, i hi ha bons conreus en els fondals El punt més alt és el Katzenbuckel 626 m