Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Wesel
Ciutat
Ciutat del land del Rin de Nord-Westfàlia, Alemanya, a la desembocadura del Lippe al Rin.
Hi ha indústria del vidre, mecànica de precisió i maquinària Fou reconstruïda completament després de la Segona Guerra Mundial Conserva la Willibrordikirche, basílica de cinc naus, gòtica 1498-1539, i el Berliner Tor 1718-22
Neumünster
Ciutat
Ciutat del land de Slesvig-Holstein, Alemanya.
El nom li prové d’un monestir del s XII Reconstruïda després de la Segona Guerra Mundial, presenta un aspecte modern És un centre important de comunicacions i d’indústries tèxtils també té indústries d’alumini
Kassel
Ciutat
Ciutat del land de Hessen, Alemanya.
Port fluvial en el Fulda, afluent del Weser Situada a l’W i al peu de la Wilhelmshöhe, fou un important centre de producció de material de guerra durant la Segona Guerra Mundial Reconstruïda després dels bombardeigs d’aquesta, és avui un modern centre ferroviari i nucli industrial Produeix màquines i vagons de tren, automòbils, productes tèxtils, instruments òptics i fibres artificials És un important centre cultural hom hi celebra quadriennalment la Documenta i un festival de música Té universitat
Bremerhaven
Ciutat
Ciutat del land de Bremen, Alemanya, a l’estuari del Weser.
Situada vora la desembocadura del Geeste, és una important ciutat portuària El seu port, creat com a port de passatge el 1857, ha estat ampliat diverses vegades fins el 1931, i fa d’avantport de Bremen, bé que el drenatge i la canalització del Weser l’han perjudicat en permetre als vaixells de gran tonatge de remuntar el riu El territori de l’actual ciutat i els seus suburbis industrials Lehe foren incorporats al land de Bremen el 1947, després que fou reconstruïda dels danys de la Segona Guerra Mundial el 56% dels edificis foren perjudicats
Mannheim
Ciutat
Ciutat del land de Baden-Württemberg, Alemanya, a la confluència del riu Neckar amb el Rin, davant Ludwigshafen.
Fou reconstruïda després de la Segona Guerra Mundial, segons un rigorós pla ortogonal, encara més sensible per la numeració dels carrers, per xifres en un sentit i per lletres en l’altre La conurbació amb Ludwigshafen, a la qual la uneix un pont, ha fet especialitzar, fins a un cert punt, les funcions urbanes, centrades en les comercials i potenciades pel gran port fluvial Té també factories pròpies, de productes químics, maquinària agrícola, automòbils, cautxú i maquinària elèctrica, fàbriques de vidre i indústria tèxtil i de la cellulosa Fundada el 1606, el 1720 esdevingué…
Leipzig
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat del land de Saxònia, Alemanya.
Situada aigües amunt de l’aiguabarreig dels rius Pleisse, Parthe i Weisse, en una àrea de pròspera agricultura i on abunden els jaciments de lignit, Leipzig ha esdevingut un important centre industrial i comercial, com ho testimonia la irradiació de les fires de primavera i tardor A les tradicionals indústries alimentàries i de fabricació de maquinària agrícola s’han afegit modernament les de material de transport i de maquinària per a l’extracció de minerals Així mateix, el lignit de la regió ha promogut el desenvolupament de la química del carbó, de les centrals tèrmiques i de la siderúrgia…
Magdeburg
Ciutat
Capital del land de Saxònia-Anhalt, Alemanya, situada a l’esquerra de l’Elba.
Reconstruïda després de la Segona Guerra Mundial, és un notable centre comercial i industrial És port fluvial, i enllaça, per mitjà del Mittelland Kanal, amb el Rin, i també amb Berlín i amb el baix Oder per mitjà d’un altre sistema de canals Hi ha indústria metallúrgica i de maquinària pesant És un mercat sucrer, i té sucreries, Hi ha comerç de cereals, potassa, adobs, carbó, fusta i farratge Enclavament fronterer s IX i seu d’un arquebisbat 962, al s XIII fou un centre comercial important, membre de la Hansa Adherida a la Reforma 1524, es convertí en un ducat secular tractat de…
Worms
Ciutat
Ciutat del land de Renània-Palatinat, Alemanya, a la riba esquerra del Rin.
Port fluvial, té indústries mecàniques, de mobles, de conserves, metallúrgiques i químiques És un nus ferroviari a la línia Magúncia-Ludwigshafen Té escoles tècniques, diversos museus i biblioteques Antic centre cèltic Borbetomagus , fou després el centre dels vangions, i posteriorment una ciutat romana florent Civitas Vangiorum Al s IV hi penetrà el cristianisme, i fou seu episcopal Capital del regne dels burgundis 413, fou destruïda pels huns 437 Presa i reconstruïda pels merovingis final del s V, fou escollida sovint com a residència pels reis francs Sota el poder dels seus bisbes s X-…
Estrasburg
Ciutat
Ciutat d’Alsàcia, França, capital del departament del Baix Rin i de la regió administrativa de Gran Est, a la frontera amb Alemanya.
És situada a la fèrtil plana alluvial alsaciana, vora l’Ill i a 3 km del Rin, en un encreuament de grans vies de comunicació internacionals i de tota la xarxa de canals navegables que enllacen l’Ill i el Rin amb els rius Marne i Roine El nucli primitiu de la ciutat es formà en una illa entre dos braços de l’Ill Els vells barris del sud, de carrers estrets i alta densitat d’habitatge, han estat en part remodelats, amb l’obertura de grans artèries transversals i de bulevards perifèrics D’altra banda, l’expansió urbana ha absorbit, creant-hi noves indústries, els antics nuclis de Neudorf, Neuhof…