Resultats de la cerca

Cada quart diumenge de maig hi té lloc un aplec

El diumenge després del 6 d’agost es fa un aplec amb el tradicional ball de cascavells

Era sufragània de la parròquia del Mujal i es conserva l’antic edifici, romànic segle XII L’advocació passà al veí poble de Navars, i l’endemà del dia de la festa 25 d’agost hom fa un aplec en aquesta capella

S'alça a 301 m alt, en un contrafort dels Aspres, vora el coll de Llauró, que comunica l’alt Rosselló amb el Vallespir El sant que s’hi venera sant Ferriol és copatró de Ceret un important aplec hi té lloc el 18 de setembre, durant les festes de Ceret L’església actual és del segle XVII

És un edifici de base romànica, però les voltes foren canviades per unes altres de tipus gòtic, l’absis desaparegué vers el 1775, reemplaçat per un presbiteri quadrat, i al mateix temps s’obrí un portal senzill a la banda de ponent i s’hi erigí un campanar de torre, cobert amb teulada de quatre vessants És esmentada per primera vegada el 1038, i aviat fou unida com a sufragània a la de Santa Eugènia Fins fa pocs anys s’hi celebrava per Sant Marçal un popular aplec anual

Sant Salvador del Quer corona un dels cims de la serra que fa de capçalera al N del municipi És una construcció que data del 1888, que substituí la vella església de línies romàniques situada en un lloc menys vistós, proper al temple actual Al santuari, els suriencs veneren una imatge de crucifix, reproducció d’altres de més antigues destruïdes en temps de la primera guerra Carlina i en la revolta del 1936 El 1972, amb l’ajut del Foment Cultural, es recuperà la celebració d’un aplec el tercer diumenge de setembre

La comunitat es reuní vers el 1275 a la capella de Sant Miquel de la Maçana, del mateix municipi, i el 1304 un grup de canongesses anà a fundar el convent de Santa Caterina, a l’horta de la vila de Cervera, mentre que la resta passava poc després a la capella de Santa Llúcia, de protectorat del senyor del castell de Rajadell El 1374 el bisbe de Vic donà un decret de reforma per al monestir de Santa Llúcia de Rajadell i per al de Cervera, que hom considerava filial seu A la fi del segle XV ja no tenia comunitat L’església conserva una part romànica, ensems amb un tros de nau gòtica, molt més…

El vessant llevantí del Montcogul constituí una quadra —o subquadra— més petita, formada per uns quants masos situats entorn de l’església de Fucimanya o Fussimanya Aquest lloc és conegut documentalment des de la fi del segle XII, amb una capella de Santa Maria que ja existia molt abans del 1212, al centre d’unes terres adquirides poc després d’aquesta data pel monestir de Sant Pere de la Portella L’església, esdevinguda santuari d’una gran devoció, és un edifici de la fi del segle XVII, amb una imatge de la Mare de Déu titular d’estil gòtic tardà Forma part de la caseria de Sant Martí i…

D’estil romànic segle XII, de la construcció original només restaven alguns murs i l’absis, molt deteriorats, abans que el 2009 fos cedida al municipi per un particular Al juliol del 2016 s’inaugurà la restauració completa de l’església, portada a terme per la Diputació de Barcelona i el consistori, incloent-hi l’absis, la campana i una antiga cisterna al costat de l’edifici principal A prop de l’ermita s’inaugurà, a més, un centre d’interpretació de la història de Talamanca i de la tradició agrària i vinícola del municipi Al voltant de l’església s’han recuperat vinyes i…

Originàriament Falcs , és situat en un gran pla entre les rieres de Fonollosa i de Rajadell, fou també senyoria dels poderosos Cardona Com un monument arqueològic del castell de Fals i de l’extingida grandesa, resten dues grans torres cilíndriques Vora el castell i l’església hi ha el nucli de Canet de Fals El poble disposa de l’Associació Cultural Recreativa de Fals 1988, de biblioteca i d’installacions esportives La Torre de Fals, Fonollosa © CIC - Moià Des del 1977 el poble de Fals celebra un pessebre vivent, amb el marc de fons de les torres del castell La festa major s’escau el dia de…