Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Sallent de Solsonès
Poble
Poble del municipi de Pinell de Solsonès (Solsonès), al S del municipi, a la zona de transició amb la Segarra, a la dreta de la riera de Sallent.
L’església parroquial Sant Jaume depèn de l’arxiprestat de Torà Altres elements destacables del poble són la torre de guaita i l’escut del portal de la rectoria, ambdós declarats Béns Culturals d’Interès Nacional
les Torres
© C.I.C. - Moià
Masia
Mas del municipi d’Artés (Bages).
Estratègicament situat al SW del terme És un gran casal amb una torre rodona de defensa adossada al seu darrere i una gran façana goticorenaixentista, amb l’escut del mas i altres elements ornamentals La seva història es remunta al segle XIII
el Pont de Vilomara
Poble
Poble i cap del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), a l’esquerra del Llobregat, al límit amb els termes de Manresa i de Mura.
El poble del Pont de Vilomara es formà aigua avall del pont, en un pendent esglaonat fins a tocar del riu Modernament s’ha anat estenent pel sector de la car-retera de Rocafort, on hi ha l’antiga església de Santa Magdalena, i també, amb una zona residencial, en direcció al Marquet Paradís La primera referència documental de Villa Amara és del 902 La vila rural, les seves terres i el molí depengueren sempre dels senyors de Rocafort Cal destacar l’església de Santa Magdalena del Pla —avui capella del cementiri—, construcció romànica tardana, de la qual abunden les notícies de llegats…
Fennoscàndia
Regió
Regió fisiogràfica del nord d’Europa que comprèn l’escut bàltic, estès per Suècia, Finlàndia, Carèlia i la península de Kola, a Rússia, i la major part de Noruega, afectada pel cicle orogènic del Caledonià.
Hi predominen els materials cristallins del Precambrià, no alterats des del Cambrià, coberts només per llacs d’origen glacial i, a la regió d’Escània Suècia, per materials sedimentaris El nom de Fennoscàndia li fou donat pel geòleg finlandès W Ramsay, el 1898
mar Bàltica
Mar
Mar interior de l’Europa del nord, que s’estén des de Dinamarca i Suècia, a l’oest, fins a Finlàndia, Rússia, Estònia, Letònia, Lituània i l’enclavament rus de Kaliningrad, a l’est; és limitada al sud per Polònia i Alemanya, i al nord, per Finlàndia i Suècia.
La geografia Comunica amb la mar del Nord pels estrets de Kattegat i Skagerrak i el canal de Kiel 422000 km 2 de superfície, 1700 km de llargària màxima i 700 km d’amplària màxima La llargària de la seva costa és estimada en 9200 km La profunditat màxima, que es troba al sud d’Estocolm, en una petita depressió a l’est de l’illa de Gotland, és de 515 m, i la profunditat mitjana, de 60 m El contingut salí és molt baix oscilla entre el 2 i el 15%, per tal com és en una àrea de pluviositat elevada i hi desemboquen rius importants, com el Neva, el Narva, el Dvina Occidental i el Nemunas, que…
Rajadell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, a la vall mitjana de la riera de Rajadell.
Situació i presentació Limita al N amb Fonollosa, a l’E amb Manresa, al S amb Sant Salvador de Guardiola i Castellfollit del Boix i a l’W amb Aguilar de Segarra El terme municipal de Rajadell és accidentat per nombroses serretes, planells i turons dels estreps o contraforts de la serra de Rubió La riera, afluent de la dreta del Cardener, que es forma per la reunió de diversos torrents del vessant oriental de l’altiplà de Calaf, és el principal element del paisatge de la contrada Passa encaixonada pels pendents que des de la profunda vall s’enfilen a migjorn fins a l’alta costa del Cogulló de…
Castellgalí
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi del Bages, a l’extrem meridional del pla de Bages, a la confluència del Cardener i el Llobregat.
Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Manresa, a l’E i el S amb Sant Vicenç de Castellet, al S amb Marganell i a l’W amb Sant Salvador de Guardiola El terme municipal comprèn les terres planes de Dosrius, l’aspra proa interfluvial de Cirerencs, els verals muntanyosos del turó i dels plans de Castellgalí i les serres d’Altaió i Puig-agudell Tot aquest segon sector, alt i trencat, és a la dreta del Cardener, aigua avall de Manresa i s’estén fins a la vall de la riera de Castellet, que desguassa al Llobregat després del Confon La riera de Cornet —dita de Guardiola al principi del…
Pinós
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, al límit amb el Bages, la Segarra i l’Anoia.
Situació i presentació Limita a llevant amb els termes bagencs de Cardona i Sant Mateu de Bages, al sud amb el de Calonge de Segarra, pertanyent a l’Anoia, i a ponent amb Torà, de la Segarra Dins el Solsonès entronca amb els municipis de Riner N, la Molsosa S i Llobera NW A la vall del Cardener, entre els termes de Cardona i Navars, dins la comarca del Bages, hi ha un enclavament i antiga quadra del terme de Pinós, en gran part estès a l’esquerra del riu, anomenat de Malagarriga La serra de Pinós que culmina a 931 m forma l’eix en direcció NE-SW Aquesta serra és un anticlinal format en un…
Finlàndia
Estat
Estat del nord d’Europa, el més oriental dels estats escandinaus, situat entre Rússia, a l’E, amb la qual té més de 1.000 km de frontera, la mar Bàltica, al S i l’W, Suècia, al NW, i Noruega, al N; la capital és Hèlsinki.
La geografia física El relleu i la geologia Geològicament, Finlàndia forma part de l’escut bàltic, el qual no hi ha experimentat les alteracions que l’han afectat a la península escandinava, de la qual també és el basament, i que n’han modificat l’orogènia El país és constituït per un gran peneplà, format principalment per materials granítics i cobert d’un gran gruix de sediments fluvioglacials, afectat només per la presència d’algunes fractures resultants de la tectònica terciària i per la gran massa de glaç del Quaternari Tret del petit sector del NW, que s’endinsa entre Noruega i Suècia…
Solsona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Solsonès, al N de la Depressió Central Catalana, al punt de contacte amb els Prepirineus.
Situació i presentació Limita en gran part amb el terme d’Olius i al N, amb el de Lladurs El N és accidentat per la serra de Sant Bartomeu, amb el puig del mateix nom, que és la principal elevació del terme 871 m Al N, el terreny és marcat pels darrers vessants de la zona muntanyosa de Lladurs, mentre que al NW hom troba les elevacions del turó de Castellvell i de la serra de Torregassa Sota aquestes lleus elevacions es forma una depressió, inclinada vers el S, capçalera de la vall del riu Negre, o riera de Solsona, afluent del Cardener per la dreta Aquest riu parteix el terme i recull les…