Resultats de la cerca

Situat a la perifèria oriental de Birmingham, es formà l’any 1961 per l’aglomeració de Smethwick del comtat de Stafford i d’algunes zones de Hallsowen del comtat de Worcester

Al llarg dels segles ha sofert nombroses transformacions Actualment és un dels parcs més concorreguts de la ciutat per l’atractiu que suposen les seves grans extensions de gespa, aigua i zones arbrades

Formada per la fusió dels nuclis d’Ilford, Wanstead i Woodford, comprèn també la part nord de Dagenham i el S de Chigwell Principalment residencial, amb extenses zones verdes, té indústria de material fotogràfic i metallúrgica lleugera

S'estén al S de Londres, entre els comtats de Kent, Surrey i Sussex, i és constituïda per una depressió entre els turons de les Downs del Nord i les Downs del Sud A les zones més altes abunden els boscs, i a les terres més fèrtils hi ha una forta especialització agrícola, amb conreus de fruiters, llegums i hortalisses

En depenia la sotsvegueria dels Prats de Rei, amb la qual sumava 21 948 h el 1718 al s XIV la vegueria era anomenada vegueria de Cervera i els Prats A causa de l’aïllament de la zona muntanyosa del Solsonès que coincidia, a més, aproximadament, amb el ducat de Cardona estricte, amb el temps hom distingí la vegueria alta de Cervera 9 314 h 1718 de la vegueria baixa de Cervera 11 664 h 1718

És situada als darrers contraforts dels Penins, a la confluència del Don conca de l’Ouse amb el Sheaf Els propers jaciments de carbó i de mineral de ferro, juntament amb l’abundància d’energia hidràulica, hi han impulsat des de temps antic el desenvolupament de la metallúrgia Són famoses les indústries d’eines de tall Altres sectors industrials representats són l’alimentari i la foneria El nucli antic s’estén a la vora dreta del Don, mentre que a l’E, N i S s’han estès les àrees suburbanes industrials i a l’W els barris residencials entre zones verdes Centre d’ensenyament superior

La seva construcció representà la introducció a Catalunya de les normes proposades pels Congrès Internationaux d’Architecture Moderne CIRPAC i la reacció contra les cases per a obrers unifamiliars situades en zones despoblades i mal comunicades El nou tipus de bloc que compensava l’encariment del terreny dins el nucli urbà, previst com a mòdul del nou eixample barceloní, tenia les següents característiques creació d’un espai únic en forma de S obert per tots els costats cada habitatge obert a totes dues façanes, installació al bloc dels serveis comuns més importants cooperativa…

Situada en el camí vell de Manresa a Rajadell, té el seu origen en un mas que pertanyia originàriament a la comunitat dels pares dominics del convent de Sant Domènech de Manresa, però que en la desamortització fou venut a particulars Al final del segle XIX era propietat de Josep Portabella i Cots, important industrial tèxtil, qui encarregà a l’arquitecte modernista manresà Ignasi Oms i Ponsa , l’ampliació del mas original per convertir-lo en una residencia senyorial 1903-05 L’ampliació el cos original es complementà amb dos cossos més que configuren un conjunt en forma de U i que formen una…

Situació i presentació És una de les poques poblacions de la comarca que mantenen, tot i que amb algun canvi, la seva fisonomia tradicional El topònim Guardiola és un diminutiu de guàrdia, construcció militar per a la vigilància i la protecció d’un territori o nucli de poblament sorgida a l’alta edat mitjana en zones frontereres com aquesta Així, Guardiola és sinònim de castellet, castell petit o talaia El municipi limita al NW amb el terme de Rajadell, al NE amb Manresa, a l’E amb Castellgalí, al S amb Marganell i el Bruc Anoia i a l’W amb Castellfollit del Boix El territori,…

Situació i presentació Limita al N amb Navars, a l’E amb Castellnou de Bages, al S amb Callús i a l’W amb Sant Mateu de Bages El Cardener és l’element principal del paisatge físic de la contrada El territori surienc és força accidentat i és drenat per alguns petits afluents d’aquell riu principal les rieres d’Hortons, que es forma al terme de Serrateix Berguedà, i de Tordell, o d’Argençola, que davalla de les serres de Viver entre Castelladral i Sant Cugat del Racó i forma la bonica vall d’Argençola o de les Vilaredes Totes dues desguassen per l’esquerra al Cardener, al N i al S,…