Resultats de la cerca

El lloc és esmentat ja el 1021 L’església de Sant Julià de Puigfarner, era tinguda per parròquia independent del bisbat de Vic fins al segle XIV, i després passà a sufragània de Castellar, categoria que va mantenir fins el 1868 La seva demarcació ocupava l’extrem SE del municipi i cal cercar-ne l’emplaçament i les ruïnes a l’indret de l’antic mas Puigfarner, entre els masos de l’Estrada i del Trullàs, del qual només queda un munt de pedres que en part han estat aprofitades per a fer una granja Del castell de Puigfarner, esmentat l’any 1022 i recordat per altres documents fins al segle XIV,…

Administrativament coincideix, aproximadament, amb l’antic corregiment de Manresa i amb la franja llevantina del de Cervera, i posteriorment amb els partits judicials d’Igualada, Manresa i Berga província de Barcelona i Solsona província de Lleida, i eclesiàsticament pertany a les diòcesis de Vic Bages i Anoia i de Solsona, llevat d’uns sectors d’Anoia diòcesi de Barcelona i del Solsonès Urgell

L’església parroquial de Sant Joan, d’origen romànic, sembla que existia com a cella el 889, any que fou donada a Sant Joan de les Abadesses Des de molt antic en depenien masos com la Coma i posteriorment Can Garriga, Altemís, Lordella, Centelles, Palau, Odet i Fontelles És un sector on hi ha estacions neolítiques els clapers d’Altemís, la barraca dels Moixonaires, la Coma de Fontelles, el Mercat de Calaf

La masia d’Antius, al límit amb el terme de Súria, és documentada des del segle XII La colònia d’Antius fou construïda el 1875 pel propietari manresà Joaquim Torrens i Fuster i es dedicà des de bon començament a la filatura del cotó Posteriorment fou regentada pel seu fill, Llogari Torrens i Serra, que es casà amb Antònia Burés i Borràs i que féu construir al començament del segle XX, a Manresa, el monumental edifici modernista de l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa, Ca la Buresa L’any 1932 la fàbrica va ser arrendada per la societat anònima Filatures Callús Vers la dècada del 1960…

Només resten algunes filades de murs de bons carreus arrapades a la roca Una bona part de la pedra dels murs va servir per a reedificar l’església i la rectoria cap al 1830 El castell formava un conjunt amb la primitiva parròquia de Sant Andreu i unes poques cases que es van despoblar a partir del segle XIV Aquest castell fou propietat de la família Cervera, que tenia al lloc uns castlans o cavallers cognomenats Aguilar, els quals tenien per missió la defensa i la tutela immediata del lloc El domini dels Cervera és documentat des del 1128 fins a la fi del segle XIV Posteriorment se'n…

De l’edifici original, datat del s XI però molt transformat posteriorment, es conserva la façana oest i part de la nord La seva estructura consisteix en una nau coberta amb volta de canó i capçada, a l’est, per un absis semicircular, precedit d’un curt tram presbiteral La porta, coronada per un arc de mig punt amb àmplies dovelles, s’obre a la façana oest, on en­cara es conserven les traces de lesenes i plafons que devien correspondre a una decoració de tipus llombard En aquesta façana, al s XII avançat, es va afegir un atri o porxo d’entrada cobert amb volta de canó i amb dues obertures al…

Situació i presentació Ocupa la part central del PladeBages i limita al N amb Sallent, i per un punt amb Artés, a l’E amb Navarcles i Talamanca, al S amb el Pont de Vilomara i Rocafort, al SW amb Manresa i a l’W amb Sant Joan de Vilatorrada i Santpedor El terme és travessat de dalt a baix pel riu d’Or i flanquejat al cantó de ponent per la serra de les Brucardes, amb el Montpeità o puig de Sant Valentí 363 m La séquia de Manresa travessa el sector occidental del…

El monestir Aquest monestir té una llarga història constructiva, que ha donat com a resultat una complexa estructura d’edificis L’organització del conjunt de Sant Benet de Bages segueix el model clàssic del monestir medieval El nucli central és, per tant, el pati del claustre, construït al final del segle XII Al nord es va aixecar l’església, que s’uneix al claustre d’una manera una mica forçada perquè el braç sud del creuer s’endinsa en la galeria claustral i deixa un pas força estret De la sala capitular, que es trobava a l’est del claustre, només resten les arrencades dels arcs…

Forma part dels municipis de Monistrol de Montserrat, de Collbató, del Bruc i de Marganell Té uns 10 km de longitud i 5 d’amplada El vessant septentrional és format per una gran paret d’uns 300 m d’altura, solcada per dretes canals A migdia, els torrents són més llargs i la muntanya perd alçada mitjançant grans graonades El coll de Migdia, entre els cims de Sant Jeroni 1236 m alt i els Ecos 1212 m, divideix la muntanya en dos sectors el de llevant, amb les regions de Sant Jeroni dita Tabor , als volts del cim i de l’ermita, de Santa Magdalena dita Tebes , a la dreta del Torrent de Santa Maria…

Situació i presentació És una de les poques poblacions de la comarca que mantenen, tot i que amb algun canvi, la seva fisonomia tradicional El topònim Guardiola és un diminutiu de guàrdia, construcció militar per a la vigilància i la protecció d’un territori o nucli de poblament sorgida a l’alta edat mitjana en zones frontereres com aquesta Així, Guardiola és sinònim de castellet, castell petit o talaia El municipi limita al NW amb el terme de Rajadell, al NE amb Manresa, a l’E amb Castellgalí, al S amb Marganell i el Bruc Anoia i a l’W amb Castellfollit del Boix El territori, situat al SW de…