Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
el Jovellar

Masia del Jovellar (Cardona)
© Isidre Suñé
Masia
Masia del municipi de Cardona (Bages).
Es té constància de l’edifici des de l’any 1021, quan el vescompte Bermon donà a l’església de Sant Vicenç de Cardona una peça de terra a la Vall de Coma, al lloc dit Jovellar
Sant Pere de Serraïma
Església
Antiga església parroquial i quadra (Serraïma) situada al NE del municipi de Sallent (Bages), al límit amb el d’Avinyó.
Existia ja el 1021, quan fou donada al monestir de Sant Benet de Bages Conserva sencer l’edifici romànic, del segle XI, amb la façana modificada Tenia nou masos al segle XIV, que es reduïren a dos el 1553 ara sols en té un
Sant Julià de la Cirera
Parròquia
Antiga parròquia rural del municipi de Sant Feliu Sasserra (Lluçanès), situada al sector meridional del terme, en una elevació davant el mas de la Cirera, on hi havia hagut l’antic castell de la Cirera.
És esmentada el 1035, quan els Lluçà fan deixes per a la seva construcció o reconstrucció Fou parròquia independent fins el 1595, que fou annexada a la de Sant Feliu La seva existència encara és constatada el 1685 com a capella rural, però al segle XVIII s’abandonà De l’antiga església de Sant Julià de la Cirera resten els fonaments mig colgats, de manera que ni tan sols se’n pot reconstruir la planta
Can Torres

Masia de Can Torres (Súria)
© Isidre Suñé
Masia
Masia i conjunt d'edificacions del municipi de Súria (Bages).
Construïda el segle XVII —la inscripció més antiga que es trobà és del 1619—, fou molt remodelada al llarg del segle XVIII La darrera modificació és del 1920, quan s'hi van afegir unes escales exteriors i un balcó corregut al Sud El 1885 s'hi afegí, adossada, una capella que es dedicà a la Mare de Déu de la Concepció La casa també té una premsa de vi i dinou tines
castell de Castellet

Vista del castell de Castellet
© C.I.C. - Moià
Castell
Antic castell del municipi de Sant Vicenç de Castellet (Bages), situat al costat del santuari de Castellet.
L’edifici Del magnífic conjunt que presideix el pantà de Foix, cal destacar la torre mestra, l’element més antic, datat del segle XII Té una alçària d’uns 15 m i un diàmetre interior de 5 m Els murs, que tenen un gruix d’aproximadament 1,5 m, són fets amb carreus lleugerament rectangulars, ben arrenglerats Algunes de les finestres que s’hi endevinen, acabades en arc de mig punt, són originals Durant la restauració, es va refer del tot la porta, oberta al sud-est, es van reconstruir trossos de paret, i es va enlairar la torre La resta de construccions ja són d’època posterior al romànic A l’…
Can Font de la Serra

Aspecte del Centre de l’Aigua de Can Font de Manresa (Bages)
© Parc de la Séquia
Masia
Masia històrica situada al sector N de la ciutat de Manresa (Bages).
L’origen documentat del mas es remunta al 1407 quan apareix esmentat al Capbreu del Sequiatge Propietat de l’Ajuntament de Manresa des del 1998, se’n feu càrrec de la seva restauració, i des del 2006 és la seu del Centre de l’Aigua de Can Font , un espai dedicat a la divulgació, la investigació i la sensibilització sobre l’aigua i la seva gestió sostenible Juntament amb el parc de l’Agulla i el seu centre de visitants, la séquia de Manresa , la Casa de la Culla i el Museu de l’Aigua i el Tèxtil configuren el Parc de la Séquia
el Palà de Torroella

Palà de Torroella, a Navars
© Fototeca.cat
Caseria
Colònia industrial
Caseria i colònia industrial del municipi de Navars (Bages), a l’esquerra del Cardener.
Ofereix la imatge típica de les colònies fabrils les installacions industrials acompanyades pels grups de cases dels treballadors, l’església —dedicada a la Mare de Déu de la Mercè— i la residència dels propietaris Celebra la festa major el diumenge proper al 21 de juliol L’origen de la Colònia del Palà de Torroella oVell es remunta a l’any 1877, quan Esteve Valls i Pasqual i Joan Palà i Valls constituïren la societat Esteve Valls i Companyia amb l’objectiu de construir una fàbrica de filats i teixits de cotó Aquesta societat es dissolgué al començament del segle XX, mentre que s…
monestir de Valldaura
Abadia
Abadia femenina cistercenca (Santa Maria de Valldaura) originada per trasllat a la ciutat de Manresa (Bages) de la comunitat del monestir de Valldaura, al municipi d'Olvan (Berguedà).
Els primers intents de trasllat de la comunitat a Manresa daten del 1338, però no tingueren èxit fins el 1399, quan el ciutadà Bartomeu Amargós els feu donació de la capella del Sant Esperit, situada prop del portal d’Urgell La comunitat, ja força decadent, regida per una abadessa, subsistí només fins el 1461 Aleshores s’hi establí un priorat cistercenc masculí, filial de Poblet, però el convent fou destruït amb motiu de la guerra civil contra Joan II, el 1465 El 1472 els monjos s’establiren a la casa hospital de Sant Pau A l’antic solar de Valldaura fou construïda el 1900 una…
Antius

Masia d’Antius (Callús)
© C.I.C.-Moià
Colònia industrial
Veïnat
Veïnat i colònia industrial del municipi de Callús (Bages), situat a la dreta del Cardener, al límit amb el terme municipal de Súria.
La masia d’Antius, al límit amb el terme de Súria, és documentada des del segle XII La colònia d’Antius fou construïda el 1875 pel propietari manresà Joaquim Torrens i Fuster i es dedicà des de bon començament a la filatura del cotó Posteriorment fou regentada pel seu fill, Llogari Torrens i Serra, que es casà amb Antònia Burés i Borràs i que féu construir al començament del segle XX, a Manresa, el monumental edifici modernista de l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa, Ca la Buresa L’any 1932 la fàbrica va ser arrendada per la societat anònima Filatures Callús Vers la dècada del 1960 entrà a formar…
l’Agulla

Vista del parc de l’Agulla de Manresa (Bages)
© Genís Sáez - Parc de la Séquia
Indret del terme de Manresa, situat al NE de la ciutat.
Hi ha la bifurcació de la séquia de Manresa en dos canals que porten aigua a les zones d’horta de Viladordis i el Poal En aquest sector, en la dècada dels seixanta es decidí de construir un llac artificial per garantir el proveïment d’aigua a Manresa quan s’havien de fer reparacions o neteja de la séquia, i l’any 1966 s’iniciaren les obres amb la construcció d’una presa de 240 metres de llargada El llac de l’Agulla , que té una superfície de 64000 m 2 , una fondària màxima de 4 metres i una capacitat de 200000 m 3 , fou omplert per primera vegada el 1974 Al voltant del llac …