Resultats de la cerca

També anomenat Sant Jaume d’Olzinelles és el nom d’una parròquia i de la quadra o districte rural del sector N El lloc d’Olzinelles és una de les fites de l’antiga demarcació de la ciutat i església de Manresa, documentat des del segle X El vell temple de Sant Jaume, unit al Mas Olzinelles, té detalls d’arquitectura preromànica que declaren la seva antiguitat Va pertànyer també a la senyoria de Sant Benet i ara és de propietat particular Al segle XIX, i havent-se format un petit nucli i colònia fabril vora el pont de Cabrianes —estratègic lloc de pas sobre el Llobregat i punt de…

La cresta de la serra de Sant Llorenç del Munt separa les aigües d’aquesta riera, tributària del Llobregat a través de la riera de Rubí, de les del Ripoll, afluent del Besòs A Matadepera mateix, aquesta aresta hidrogràfica es confon amb la mateixa vora esquerra de la riera El 1962 el desbordament d’aquesta riera causà importants destruccions i nombroses víctimes als nuclis urbans de Terrassa i de Rubí

Fou reedificada entre 1536 i 1541 i, posteriorment, el 1590 Fou destruïda el 1812 pels francesos i no es tornà a reconstruir El 1891 s’aixecà prop de les restes una capella que també es dedicà a Sant Jeroni  Al vessant septentrional un funicular aeri construït el 1929 supera la recta paret, des de prop del monestir de Santa Cecília de Montserrat, a 650 m alt, fins al mirador del Moro, a 1193 m alt Vora l’ermita actual hi ha un restaurant, bastit sobre les restes de la primitiva església

El poblet és format per una grup de cases agrupades vora l’església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu de Salo i un grup de masos situats a la vall de la riera constitueixen la parròquia sorgida a l’ombra d’un castell de Sàlau, documentat al segle XI, que fou successivament baronia de diversos cavallers Hom escriu Salo, la gent del país pronuncia Salu , però no manca qui, erradament, diu que s’hauria de dir Saló És sufragània d’aquesta parròquia l’església de Santa Margarida de Mejà Maià o Meià , de l’antiga quadra d’aquest nom, que formà municipi propi amb Salo i Claret dels…

Vora el mas Martorell, en un relleix de la serra capçalera del Pla de Bages i dominant les terres planes per on circula la séquia que duu l’aigua del Llobregat a Manresa, les ruïnes de l’esglesiola romànica de Santa Magdalena de Bell-lloc conserven el record del petit veïnat o sagrera, especialment documentat al segle XIV És també una fita curiosa de la història de la séquia de Manresa, ja que aquí van reunir-se, un dia de l’any 1345, representants de Vic i de Manresa tractant de resoldre les diferències que havien sorgit entre la ciutat i el bisbe a causa d’aquella obra tan…

És un indret de cases agrupades, vora la carretera de Sallent a Artés, en terreny pla, entre la Riera Gavarresa i el Llobregat, aigua avall de la vila de Sallent El 1986 tenia una població de 248 h, que augmentà fins a 320 h el 2001 L’any 1080, l’alou del pla de Cabrianes Cabrilianes era del monestir de Ripoll Al segle XII passà, com la resta del terme de Sallent, a la senyoria dels bisbes de Vic A primers del segle XVII, i per al servei religiós del veïnat, hi havia una capella dedicada a sant Ramon de Penyafort, que l’any 1685 havia d’ésser restaurada L’església actual de…

Originàriament Falcs , és situat en un gran pla entre les rieres de Fonollosa i de Rajadell, fou també senyoria dels poderosos Cardona Com un monument arqueològic del castell de Fals i de l’extingida grandesa, resten dues grans torres cilíndriques Vora el castell i l’església hi ha el nucli de Canet de Fals El poble disposa de l’Associació Cultural Recreativa de Fals 1988, de biblioteca i d’installacions esportives La Torre de Fals, Fonollosa © CIC - Moià Des del 1977 el poble de Fals celebra un pessebre vivent, amb el marc de fons de les torres del castell La festa major s’…

L’església, el mas i altres cases de Sant Iscle formen un petit nucli, a l’extrem NW del terme de Sant Fruitós, entre la carretera i la via del tren de Manresa a Santpedor, a tocar de l’urbanitzacio de la Pineda de Bages L’església de Sant Iscle de Bages, parròquia extingida, és documentada l’any 937 Antiga filial de la Seu manresana, fou unida a la de Viladordis el 1762 i convertida, al segle XIX, en tinença o ajuda a Santpedor El temple és una construcció romànica, amb les característiques del segle XII i un curiós campanar amb vestigis més antics Dedicat als màrtirs cordovesos sant Iscle i…