Resultats de la cerca

La superfície és de 260 km 2 , i culmina al tossal de la Baltasana, a 1203 m alt Forma dues grans branques paralleles orientades de NE a SW, unides pel coll de Prades , que separa les conques del riu Brugent afluent del Francolí i del riu de Siurana afluent de l’Ebre al relleu més interior neixen el Francolí i el riu de Montsant L’estructura és constituïda per granit i llicorella paleozoics a la base i bancs horitzontals de saulons i conglomerats roigs al damunt, els quals suporten, al seu torn, altres potents faixes de calcàries dels altres dos pisos de Triàsic i uns casquets de Liàsic al…

Situació i presentació Limita amb els termes de Vila-rodona N, Rodonyà NE i E, Bràfim W i Vilabella W de l’Alt Camp, Masllorenç E i Bonastre SE del Baix Penedès, i Salomó S del Tarragonès És situat al sector sud-oriental de la comarca, al límit amb el Tarragonès, estès en la seva major part a l’esquerra del Gaià, riu que el travessa de N a S, i accidentat pels contraforts sud-occidentals del Montmell Tossa Grossa de Montferri, 387 m, que formen la serra de Montferri El cap de municipi és el poble de Montferri, dit fins el 7 de juny de 1917 Puigtinyós el canvi de nom es feu a petició dels…

Participa de l’estructura de l’anomenat bloc del Gaià, on un sòcol paleozoic és recobert per capes triàsiques coronades per les calcàries cretàcies, ben visibles a les voltes anticlinals Francàs, 550 m alt puig de l’Àguila, 698 m, on convergeixen els termes del Montmell, Aiguamúrcia, Pontons i Torrelles de Foix la carena del Montmell, que oscilla entre els 828 m i els 861 m de la talaia del Montmell Aquesta carena, en forma de mola, orienta la navegació litoral nocturna Les formacions del Montmell reprenen Camp de Tarragona endins a la tossa Grossa de Montferri i fins al cap de Salou

Des del 1585 fins a la desamortització del 1835 estigué a càrrec dels caputxins Actualment és parròquia

Des del 1669 participà en la Comuna, i passà el 1632 als comtes de Savallà Conserva la capella de Santa Creu, que depenia de l’església de Vallmoll

El lloc i església de Sant Pere són esmentats des dels anys 980 i 1154 la comunitat que hi residia es refongué ~1170 amb la comunitat cistercenca de Santes Creus Del segle XIII endavant consten residint a Sant Pere uns ermitans, dedicats a la vida ascètica, sota la cura i la dependència dels abats de Santes Creus Ara només resten al lloc ruïnes de l’església i dels edificis eremítics

És situat en un coster, al vessant oriental de la serra de Miramar , sector de la Serralada Prelitoral, entre el coll de Lilla i l’estret de Cabra que la separa de la serra del Cogulló, que separa l’Alt Camp de la Conca de Barberà i culmina a 864 m alt, al Tossal Gros Aspecte del poble de Miramar © Alberto González Rovira La seva antiga església parroquial de traça romànica fou agregada a Prenafeta, del qual municipi formava part a mitjan segle XIX Dedicada a Sant Mateu, té una nau, absis sobrealçat, porta amb arquivolta amb motius geomètrics i espadanya…

Aquest és ja esmentat el 977, i prop seu hom erigí l’església de Sant Cristòfol, que fou la parròquia del lloc El 1142 el castell fou donat als templers, i el 1171 el bisbe de Barcelona els cedí també la parròquia, on crearen la comanda de Sant Cristòfol de Selma Extingit l’orde templer 1312, passà als hospitalers del gran priorat de Catalunya, que continuaren nomenant-hi comanadors fins al final del s XVIII Des del s XV tingué els mateixos comanadors que Vallmoll i Puigpelat El terme de Selma tenia 49 focs el 1358, molts d’ells establerts…