Resultats de la cerca

Corresponia al raval de l’Alcúdia de València d’època islàmica Disposava d’una mesquita actual església parroquial de Sant Miquel, carnisseria, forn, molí i bany i restà inclòs en el nou recinte emmurallat, al nord del carrer de Quart Sofrí un assalt, gairebé incruent, el 1455 el 1521 els agermanats destruïren la mesquita i obligaren els seus habitants a batejar-se Però, de fet, restaren molt pocs cristians nous fins a l’expulsió del 1609 el 1602 hi vivien només 9 famílies

El poble 1800 m és situat al peu de l’extens bosc de Font-romeu 1000 ha, al sector més oriental del Carlit L’activitat econòmica principal és la ramaderia bovina i ovina, que en prats i camp de farratge ocupa més de 300 de les 350 ha de conreu El municipi comprèn també els pobles de Vià i Odelló de Cerdanya El nucli de Font-romeu té l’origen en el santuari de Font-romeu , on és venerada la Mare de Déu de Font-romeu , imatge bruna de fusta del segle XIII, que durant l’hivern hom guarda a Odelló són notables les processons de trasllat de la imatge el 8 de setembre, que té lloc un gran aplec, el…

És un centre de fabricació d’alcohols L’església és parroquial des del 1902

El perímetre del terme adopta una estranya configuració des dels contraforts de la serra del Ventós i del Sabinar passant per l’estretor del tossal Redó 356 m i seguint com a límit la rambla de Rambujar, fins que s’esvaneix a la immediació oest del poble vers l’est s’eixampla una galta entre les isohipses de 100 i 200 m pla de l’Olivera, la Baiona i el Rabosar A la fi del segle XVIII Cabanilles xifrà emfàticament la població en 3600 h, 540 dels quals habitaven al nucli i els altres eren disseminats per la Canyada, Verdegàs, el Moralet, la Serreta, el Rabosar, l’Alcoraia i Rebolledo el 1837 —…

És situada a la zona axial dels Pirineus, i comprèn una part de l’alta vall del Segre la Cerdanya pròpiament dita, l’altiplà de la Perxa, que pertany a la conca de la Tet, el massís del Carlit que comparteix amb el Capcir i la vall de Querol La frontera francoespanyola, des del pacte de Llívia 1660, divideix la Cerdanya, unitat física i humana ben definida, en dues comarques El centre comarcal tradicional, la vila de Puigcerdà, restà dins la Baixa Cerdanya, fet que ha motivat que l’Alta Cerdanya no presenti les característiques d’una comarca humana ben estructurada Limita al N amb el…

Situació i presentació La demarcació municipal de Torà —en el punt de contacte entre la Segarra, el Solsonès i l’Anoia— inicialment de 18,0 km 2 , va veure augmentada des del 1968 la seva superfície fins a 93,31 km 2 per l’annexió del municipi de Llanera de Solsonès Limita al N i a l’E amb els municipis solsonencs de Llobera i Pinós, respectivament al S, amb l’enclavament d’Enfesta del municipi de la Molsosa Solsonès, Castellfollit de Riubregós Anoia, i els municipis segarrencs d’Ivorra i Sant Guim de la Plana, i a l’W ho fa amb Massoteres i Biosca L’antic terme de Torà s’estén preferentment…

El terme és tancat per una complexa poligonació deguda a segregacions i annexions dels últims segles i a la inclusió de l’Albufera i l’entorn immediat Descomptant el peduncle de la Devesa, que enllaça l’Albufera, la frontera es dirigeix cap endins, engloba el Castellar i l’Oliveral, l’Alqueria de la Torre i l’Alqueria d’Alba, penetra fins al molí de Campaneta i prossegueix vers el N fins a l’ermita de Sant Miquel de Soternes, talla el Túria al Molí del Sol, i passa a frec de Paterna, per abraçar a Benimàmet una de les altituds municipals…