Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Cervera de la Marenda
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al límit amb l’Alt Empordà, a la façana marítima de la Marenda, des de la cala de Terrimbou fins passat el cap de Cervera.
Vers l’interior s’estén fins a la serra que limita per l’est la vall de Banyuls, entre la torre de Querroig i el pic Joan, on s’obre el coll de Cervera Hi ha sectors boscosos bosc de Cervera amb alzines i pins L’únic conreu important és la vinya 107 ha, abancalada als vessants baixos de l’Albera, que pertany a l’àrea productora de Banyuls de la Marenda El poble 20 m alt és al fons de l’estreta cala de Cervera , oberta entre els caps de Canadell i de Cervera es formà al voltant de la gran estació ferroviària 1878 on enllacen les línies de…
cap de Cervera
Articulació costanera de la serra de l’Albera dins la façana marítima de la Marenda (Rosselló).
És un promontori planer i retallat damunt la mar, al nord mateix de l’actual frontera francoespanyola
la Costa Vermella
Nom aplicat dins la terminologia turística (des del 1912) a la part muntanyosa de la costa del Rosselló, la Marenda
.
Comença al sud d’Argelers i arriba fins al cap de Cervera, a la frontera estatal francoespanyola Té uns 15 km en línia recta i uns 25 seguint la carretera que uneix Argelers a Cotlliure, Portvendres, Banyuls de la Marenda i Cervera Correspon al límit est de la serra de l’Albera, la qual s’esfondra bruscament la mar, a 100 m de la costa, té una profunditat superior als 1 000 m Els torrents l’han retallada i una darrera ofensiva de la mar ha creat una gran quantitat de golfs i de calanques El color fosc, rogenc, de les penyes, que contrasta amb la blavor de l’aigua, en justifica el nom
Gebut
Despoblat
Despoblat i antic castell del municipi de Soses (Segrià), al límit amb Aitona.
Figura entre els castells que l’alcaid de Lleida empenyorà a Ramon Berenguer III el 1120 Fou dels Cervera de Juneda, i al s XIV passà als Ayerbe i als Cornell El 1168 era parròquia, adscrita a Sant Llorenç de Lleida El 1398 rebé carta de veïnatge de Lleida
la Marenda
Sector costaner del Rosselló, des d’Argelers a Cervera, entre l’Albera oriental i la mar.
La costa, molt retallada, ha pres el nom de Costa Vermella La seva unitat geogràfica li ha valgut de constituir, des de la reestructuració administrativa de l’Estat francès, el cantó de la Marenda La zona muntanyosa de l’Albera, que havia estat molt boscada especialment alzines sureres, que donaren base a la indústria tapera, actualment és molt degradada La vinya, que arriba fins als 500 m, produeix tradicionalment un vi d’una gran qualitat vi de Banyuls Per evitar l’erosió deguda als forts pendents, les terrasses són tallades en la forma dita de peus de gall Els ports més importants,…
cap Canadell
Cap
Cap de la costa de la Marenda (Rosselló), entre les cales de Terrimbou i de Cervera.
la Suda de Lleida
© CIC-Moià
Fortalesa
Fortalesa d’origen musulmà de la ciutat de Lleida (Segrià), edificada pel valí Ismā‘īl Banū Qasī l’any 882 (260 de l’hègira), que comprenia la totalitat del turó que domina la ciutat.
Després de la conquesta cristiana constituí el nucli central i noble de l’urbs, amb el castell del rei, la seu, el palau del bisbe, els casals de les altres dignitats eclesiàstiques i de llinatges com els Montcada, els Cervera, els Besora, els Comenge i els Desvalls Al segle XIV hi residien tota mena de clergues tonsurats i universitaris Mantingué el caràcter de ciutadella fins a la guerra de Successió 1707, en què l’antic barri clos fou demolit, i en el seu lloc s’alçaren les actuals fortificacions, anomenades el castell Principal
Banyuls de la Marenda
© M. Pradas
Municipi
Municipi del Rosselló, a la façana marítima de la Marenda, des del cap del Castell, amb el port Valentí, el cap d’Ullastrell, la cala de les Elmes, la cala, o port, de Banyuls, el cap de les Abelles fins a la cala i el cap de Perafita.
El terme, que limita amb l’Alt Empordà, comprèn part de la serra de l’Albera, amb el pic de Sallfort 981 m, el coll de Banyuls 357 m i el puig de Taravaus 628 m i la vall de Banyuls, al sud, drenada per la riera de Banyuls o de Vallòria , que desemboca a la mar a la cala de Banyuls, al sud del poble, i pels seus afluents, les rieres de les Abelles i de Vallòria Hom hi conrea hortalisses i arbres fruiters, però el conreu principal és el de la vinya 1243 ha, dedicada a la producció gairebé exclusiva de vi dolç natural vi de Banyuls , que assolí 50000 hl el 1981 L’extensió mitjana de les…
séquia de Torres
Canal de regadiu del Segrià que rega les hortes del Cappont (Lleida), Albatàrrec, Montoliu de Lleida, Sunadell fins a Torres de Segre, tot seguint les corbes de nivell de la riba esquerra del Segre.
Neix davant la ciutat de Lleida, i des de la construcció de les comportes de La Canadenca pren l’aigua del canal de Seròs Hom li atribueix origen romà Apareix documentada el 1154, com a séquia vetula és a dir, que ja existia durant la dominació àrab El 1184 Alfons el Cast autoritzà Ramon de Cervera a prolongar la séquia des de Castellpagès Vilanova de la Barca Anys després el vell cabal fou dels hospitalers, que el posseïren fins a l’extinció de les senyories La paeria de Lleida sostingué diversos plets amb els santjoanistes per causa de la séquia, particularment al seu pas pel…
Cornellà del Bèrcol
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a la plana estesa entre el Rard i el Tec.
El terme és a l’antiga zona forestal bosc del Bèrcol del nord d’Elna artigada a partir del s XVII i actualment coberta de vinya És travessat per l’aigua de l’agulla de la Mar, que rega un sector d’horta, especialment al sud del poble De les 477 ha conreades, 167 són de vinya Hom hi conrea també 41 ha d’arbres fruiters albercoquers, presseguers i pomeres, 34 ha d’hortalisses i 28 de cereals aquestes i 200 ha de prats fan possible una ramaderia destinada a la producció de carn uns 65 caps de boví i 125 d’oví El poble 939 h agl i 26 h diss 1981 15 m alt és a l’esquerra de l’agulla de la Mar Té…