Resultats de la cerca

El càrrec de veguer del Rosselló és testimoniat des del 1139, sota el govern de Gausfred III per al comtat del Rosselló exclosos, per tant, el Vallespir i l’Alt Rosselló i era exercit per Berenguer de Saguàrdia, que encara el detenia el 1172 quan el comtat fou annexat al de Barcelona, i es mantingué en el càrrec fins a la seva mort, el 1174, amb el nom de veguer de Perpinyà La vegueria de Rosselló s’uní, sota el govern dels reis de Mallorca, amb la de Vallespir i amb el territori d’Illa, que fins el 1309 pertanyia a la de Conflent Tanmateix la sotsvegueria de Vallespir, que sorgí com a…

És al límit entre el Rosselló i el Conflent, marcat pel coll de Ternera Hi ha boscs d’alzines i garriga Els conreus, prop del riu, ocupen 304 ha 253 d’arbres fruiters préssec i 147 d’hortalisses la vinya, en regressió, 21 ha El rec de Corbera permet un conreu intensiu Hi ha una pedrera de marbre El poble 728 h agl 1982 200 m alt és esglaonat al vessant del darrer contrafort dels Aspres, a l’esquerra del Bolès És presidit per les restes de l’antic castell una de les quatre torres ha estat transformada en campanar de l’església gòtica de Sant Sulpici, prop de la qual es conserva el portal de l’…

Aquest és accidentat al sud pels vessants septentrionals de la serralada que separa les valls de la Tet i de l’Aglí coll de Colomines, 699 m alt, en part cobertes de bosc L’agricultura és la principal activitat econòmica el regadiu aprofita les aigües de l’Aglí a través de séquies al secà hom conrea vinya 335 ha dins la zona de producció del vi de qualitat superior denominada Corberes del Rosselló Hi ha petites extensions d’hortalisses i arbres fruiters Hi ha una cooperativa amb una capacitat de producció d’uns 20 000 hl Hom ha projectat sobre l’Aglí el pantà de Caramany La població ha sofert…

Aquest llindar és constituït per una depressió allargassada i parcialment endorreica, formada per materials quaternaris a l’entorn dels estanys des Tamarells i de ses Gambes, de límits constants i compartits amb el terme de Santanyí i vers on s’escorren aigües del puig de Randa El litoral corresponent a la depressió és baix però relativament accidentat, de l’illa Llarga a la platja des Dolç, separada per sa Puntassa de la cala Galiota Segueix cap al SE un litoral inarticulat fins a cala en Togores, compartida amb Santanyí, amb llargues platges obertes a garbí i algunes illes na…

Té el seu origen en la primera organització eclesiàstica de l’illa, feta el 1236 per ordre de Gregori IX Hom utilitzà durant el s XIII una antiga mesquita el 1256 hi fou jurat l’infant Jaume com a successor del regne de Mallorca El 1302 li fou desmembrada la parròquia de Sant Nicolau L’edificació de l’església s’inicià als darrers anys del s XIII fou la més important de ciutat i l’única que adoptà el model de tres naus, considerat més solemne Té un deambulatori amb cinc capelles, tres de poligonals i dues de trapezoidals com a Castelló d’Empúries o a Sant Francesc de Mallorca Les…

És una gran albufera de prop de 14 km de N a S i 7 d’E a W, amb una profunditat sempre inferior a 5 m La superfície, aproximadament piriforme, presenta irregularitats, com les Dindilles, a l’E de l’illa sorrenca del Dos, i, ja en aigües llenguadocianes, la badia del Paurell La comunicació amb la mar, que manté el nivell hídric i la salinitat, és regulada pels graus del Sant Àngel, al N del Barcarès, i de Leucata, al NE Entre un i altre hi ha una llarga fletxa sorrenca, veritable lido , recentment agençat amb vista al turisme Allí s’ha establert, a més d’una carretera excellent,…

Comprèn també, a l’esquerra de la Tet, les valls de les rieres de Sant Jaume de Calaons i de les Illes Hi ha petites extensions de bosc alzines La vinya s’estén en bancals als vessants de la part muntanyosa a la vora de la Tet s’estén una plana regada amb horts maduixes i fruiterars Hi ha més d’un centenar de caps de bestiar boví El poble 693 h agl 1990, catllaners o catllanesos 320 m alt és a l’esquerra de la Castellana, a l’indret on la riera deixa el congost i s’obre a la vall de la Tet, uns 3 km al nord de Prada L’església parroquial de Sant Andreu s XV i XVI conserva l’altar major…

El sector de la riba esquerra és molt estret i limita amb l’abrupta serra que separa les valls de la Tet i de l’Aglí només permet l’establiment de poblacions i els grans regadius des de Cornellà de la Ribera en avall Pesillà de la Ribera, Vilanova de la Ribera, Baó, Sant Esteve del Monestir El sector de la riba dreta és més ample i regat, principalment, pel canal de Corbera, que ressegueix les darreres elevacions dels Aspres, límit meridional de la plana Illa, Nefiac, Millars, Sant Feliu d’Amunt, Sant Feliu d’Avall i el Soler són els nuclis de població de la riba dreta, a més de…

Damunt el poble hi ha l’antic priorat de Marcèvol , dedicat a santa Maria el 1128 el bisbe d’Elna donà l’església de Santa Maria als canonges del Sant Sepulcre, que hi fundaren un priorat abans del 1142, dependent del de Santa Anna de Barcelona Vers el 1370 hom fortificà amb una gran muralla la casa i les dependències dels canonges, pròximes a la gran església de tres naus El 1381 li fou unit l’hospital d’Illa Era en plena decadència a mitjan s XV, i s’uní, successivament, a Santa Maria la Real de Perpinyà 1466 i a la comunitat de preveres de Vinçà 1476 En aquest temps foren…

El terme, a ponent del coll de la Batalla, ocupa els vessants meridionals de la serralada divisòria entre les conques de la Tet i de l’Aglí El terme és drenat per la riera de la Craberissa, afluent de la Tet Hi ha restes d’alzinar, brolla i pasturatges La sequedat de les terres explica el predomini de la vinya 533 ha La població es mantingué relativament estable al segle XIX, sempre per damunt dels 400 h al començament del segle XX continuà l’estabilitat, fins i tot amb tendència a l’augment, però a partir del 1936 començà a minvar, i restà reduïda a 310 h el 1962 i a 262 h el 1975 El poble…