Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Canarrossa
Un dels dotze districtes en què era dividida Mallorca a l’època musulmana; després de la conquesta cristiana fou adjudicat a Gastó de Montcada, vescomte de Bearn.
Comprenia els termes actuals de Sencelles, Costitx, Binissalem, Lloseta, Alaró, Consell, Santa Maria i Santa Eugènia
Inca
Història
Un dels dotze districtes en què era dividida Mallorca en època islàmica.
Comprenia els actuals termes d’Inca, Selva, Campanet, Búger, sa Pobla, Muro, Llubí, Mancor, Lloseta i part del de Binissalem
Vilanova de les Escaldes
Poble
Poble del municipi d’Angostrina i Vilanova de les Escaldes (Alta Cerdanya) situat, a 1 306 m alt, sobre un replà de blocs granítics al voltant de l’església parroquial (Sant Iscle i Santa Victòria), esmentada ja el 928, que posseeix un retaule del s XVII.
Fou municipi independent fins el 1973 L’antic terme comprenia, a més, l’important balneari i actual sanatori helioteràpic de les Escaldes
Riunoguers
Poble
Poble (320 m alt) del municipi de Morellàs i les Illes (Vallespir).
Situat a la dreta del torrent de la coma Boquera, centrat per l’església parroquial Sant Miquel, dependent de la de Morellàs, havia depès del monestir de Sant Pere de Rodes s X Terme independent fins el 1972, comprenia alguns masos dispersos Mas Llong i Mas Miró
les Illes
Església
Poble del municipi de Morellàs i les Illes (Vallespir), a la vora dreta del riu de les Illes, al voltant de l’església parroquial.
Al segle XIX es feu famós com a base de l’actuació de trabucaires banda de les Illes Formava municipi independent fins el 1972 L’antic terme comprenia també el llogaret de la Selva i l’antic terme de l'Arbregròs i la urbanització residencial dita Superlesilles
Llo
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya.
Situat a 1 500 m d’altitud en un vessant del turó de Sant Feliu, a la dreta del Segre, aigua avall de les gorges de Llo , coronat per les ruïnes de l’antic castell de Llo i per la capella de Sant Feliu l’església parroquial Sant Fruitós, romànica s XII, té un portal notable El lloc és esmentat ja al s IX fou centre del marquesat de Llo o de Llió Prop seu hi ha fonts d’aigües sulfuroses El terme comprenia també el poble de Roet
gran priorat de Catalunya
Priorat
Monestir
Priorat de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem creat el 1319 com a escissió de l’antiga castellania d'Amposta, després de la incorporació de part de les cases de l’extingit orde del Temple a la corona catalanoaragonesa.
Comprenia les cases hospitaleres del Principat de Catalunya, excloses les de la dreta de l’Ebre, i les del regne de Mallorca i comtats de Rosselló i de Cerdanya Els grans priors solien habitar a Barcelona i reberen com a dotació, a mitjan s XVI, quatre cambres priorals les comandes de Barberà, Corbins i Gardeny i les cases antigues de Lleida Les comandes rosselloneses es mantingueren, després del tractat dels Pirineus, sota la jurisdicció dels grans priors de Catalunya fins a la Revolució Francesa el català fou llengua oficial del gran priorat fins a la seva extinció, esdevinguda…
Orient
Poble
Poble del municipi de Bunyola (Mallorca), situat al centre de la vall d’Orient, oberta a l’interior de la serra de Tramuntana, entre la serra d’Alfàbia (1 067 m alt.) i el puig d’Alaró (822 m alt.), i drenat pel torrent de la cova Negra.
La seva església parroquial és dedicada a sant Jordi fou erigida el 1796 en vicaria in capita en depèn la possessió de Coma-sema, ja a la vall de Solleric Durant el s XIX sofrí un procés de despoblament La cavalleria o baronia d’Orient fou concedida el 1323 pel rei Sanç de Mallorca al cavaller Assalit de Galiana, que el 1343 fou alcaid del castell d’Alaró per Jaume III i el defensà fins que hagué de retre'l a Pere III de Catalunya-Aragó Aquesta jurisdicció comprenia els llocs d’Orient, Lluc i Honor amb la jurisdicció menor El 1432 passà per compra als Llucos, el 1442 als Numís i…
Odelló de Cerdanya
Poble
Poble (1 590 m alt) del municipi de Font-romeu (Alta Cerdanya), situat al vessant del roc de la Calm, dominant el riu d’Angost i el pla de la Perxa.
El lloc és esmentat ja el 839 De l’església parroquial, romànica, del s XI, depèn el santuari de Font-romeu Fins a la fi del s XIX fou un petit municipi d’economia ramadera vaques de llet i agrícola naps, d’una certa anomenada, herba, farratge que comprenia també l’antic poble de Vià, però, a partir del 1900, el creixement de la caseria de Font-romeu, al voltant del famós santuari, provocat pel desenvolupament de l’estiueig, el turisme, els esports d’hivern i les cases de repòs, l’han transformat i han fet de Font-romeu el cap del municipi Al lloc de Castellàs s’han descobert…
regne de Mallorca
©
Geografia històrica
Territori que comprenia Mallorca, Eivissa, els comtats de Rosselló i Cerdanya, la senyoria de Montpeller i altres territoris occitans, i poc més tard també Menorca, creat a la mort de Jaume I de Catalunya-Aragó, el 1276.
La conquesta de Mallorca, el 1229, afegí un nou territori a la corona catalanoaragonesa sota Jaume I de Catalunya-Aragó En el seu testament, atorgat el 21 d’agost de 1262 i confirmat deu anys després, deixà al seu segon fill, Jaume, el regne de Mallorca, que comprenia Mallorca, Menorca encara en mans dels sarraïns, la part reial d’Eivissa i les Balears menors, més els comtats de Rosselló, Cerdanya, Conflent i Cotlliure, Vallespir i Montpeller, amb el vescomtat de Carladès El primogènit, Pere II, considerà excessives les donacions fetes al seu germà Després de la mort de Jaume I, el 1276, a…