Resultats de la cerca

Existia ja el 820 com a possessió del monestir de Santa Maria d’Arles, i és citada com a cella monàstica o priorat als s X i XI La seva església fou reedificada i consagrada el 1159, i consta com a simple parròquia des del s XV Depengué del monestir d’Arles, fins a la Revolució Francesa aleshores fou venuda a un particular Se'n conserva l’església del 1159, molt ben restaurada, d’una nau amb absis, amb una porta a migdia, que tenia un petit pòrtic, ornada de pilastres i columnes amb arquivoltes entorn d’un timpà llis

El lloc i l’església foren donats a Cuixà el 948 L’església fou reconstruïda i consagrada el 1073, que s’hi establí un petit priorat La seva comunitat no passà mai de dos o tres monjos i un sacerdot Als darrers segles hi havia sols el prior i un o dos sacerdots beneficiats El prior residia habitualment a Cuixà El priorat fou abolit el 1790 Resta l’església romànica, feta de palets de riu, coberta avui d’embigat sobre arcs diafragmes, amb l’absis ornat de bandes llombardes i la portada amb un timpà romànic pintat, amb la Mare de Déu entre àngels, del tipus i colors de Sant Martí de Fonollà

El temple, construït al s XII i reedificat als s XIII i XIV, té tres naus i cinc absis conserva un campanar llombard, restes d’un primitiu claustre d’arcs sense columnes i amb capitells esculturats, del s XI És remarcable el monumental timpà del s XII, presidit per la imatge de la Mare de Déu en majestat, dins l’ametlla mística, flanquejada per dos àngels, amb una inscripció en versos llatins Conserva també un retaule signat de Jaume Cascalls 1345, interessants ferros romànics a la porta del temple, dues imatges de la Mare de Déu, romàniques, i la primitiva imatge de la Mare de Déu del…

L’església primitiva és gòtica, d’una nau única, amb capelles laterals i un absis pentagonal més estret però més elevat Durant el curs dels treballs, que duraren fins al segle XIV, hom adaptà la seva estructura al tipus característic proposat pels ordes mendicants Al s XVIII hi fou adossada una gran capella d’estil neoclàssic, seu de la confraria de la Sang, des d’on surt per Setmana Santa la famosa processó de la Sang El campanar fou bombardejat el 1545 pels francesos, reconstruït el 1566 i el 1866 Conserva dos retaules renaixentistes del s XVI El barri que centra aquesta…

Existia ja el 955 i era regit per l’abat Fromdald El 991 el bisbe d’Elna li cedí l’alou i església de Cabanes Era propietat de Bernat I de Besalú, que el 1011 el cedí al seu fill Guillem Inicialment era una abadia amb 12 monjos, que entrà en plena decadència al s XI Abans del 1118 fou cedit al monestir de la Grassa, d’on fou en endavant un senzill priorat Des del s XIV estigué a mans de comanadors i recaptadors sense vida monàstica Des del s XV estigué sota la influència del monestir del Canigó, al qual l’uní el papa Climent VIII el 1592, però ja no tingué més vida monàstica, sinó només prior…

És format per la vall de Fillols , drenada per la riera de Fillols , afluent, per la dreta, del riu Major tributari de la Tet L’agricultura i el bosc hi constitueixen actualment l’única activitat econòmica fins en 1963-64 l’explotació de les mines de ferro les principals eren la Remí i la Felipart, en activitat des de temps antic, hi constituïa la principal font de riquesa, fins al punt d’ésser un dels principals centres d’extracció de ferro del Canigó El poble 153 h agl i 10 h diss 1982, fillolaires 762 m alt és al fons de la vall, a la dreta de la riera de Fillols, travessada, en aquest…

El bosc ocupa alguns dels vessants obacs hi ha fonts d’aigua ferruginosa font de l’Aram La manca de possibilitats per a l’agricultura 11 ha de superfície agrícola i la ramaderia menys d’un centenar de caps de cabrum ha produït la despoblació del municipi El poble , que agrupa tota la població 45 h 1981 520 m alt, esglaonat, a la confluència de les rieres d’Orbanyà i de Noedes, dominat per les ruïnes de l’antic castell de Conat , centre de la baronia de Conat de la qual formava part Orbanyà, que el 1409 fou venuda per la reina vídua Violant a Esperandéu Cardona Dels seus descendents passà als…

Excepte al sector més pla, al N del terme, el bosc ocupa una part molt important del territori per sota els 2 500 m alt De les 118 ha conreades, 107 són ocupades per prats i farratginars Hi ha també 6 ha de cereals i d’hortalisses Hi ha una cinquantena de caps de bestiar boví i uns 200 d’oví El poble és dividit en diversos nuclis el principal 1 588 m alt, al voltant de l’església parroquial Santa Maria, notable exemplar romànic s XIII, de planta triangular, amb tres absis i una gran cúpula, que hom anomena popularment la mesquita i a la qual hom atribueix un impossible origen…

Drenen el terme, a més, diversos afluents del Tec, com el torrent de Bonabosc i el riu Ample límit nord-oriental El territori és en gran part boscat el bosc de Montboló , a l’W, és a la vall de Bonabosc L’agricultura és molt pobra la superfície agrícola es limita a 184 ha destinades a arbres fruiters 2 ha, vinya 1 ha, cereals 1 ha i, sobretot, a pastures i farratge 179 ha El cens ramader és baix 30 caps d’oví i prop de 80 de cabrum La funció de segona residència ha donat una mica de vida a l’economia, que es manté en part gràcies al sanatori del Solà i a diversos establiments mèdics i centres…

La part meridional del terme, drenada pel riu Ample, pertany a la conca del Tec, i la part septentrional, drenada per la ribera de Sant Amanç o la Canta-rana, a la conca del Rard Les fonts de riquesa, limitades a una precària agricultura de muntanya i a l’explotació del bosc el bosc de Calmella s’estén pels vessants meridionals dels colls de Fortó i de Prunet, han motivat el despoblament del municipi des del 1856 364 h, especialment els últims anys Hi ha 23 ha conreades 16 ha de vinya, 3 ha d’arbres fruiters cirerers, 1 ha d’hortalisses, 1 ha de cereals i 1 ha de farratge La ramaderia és…