Resultats de la cerca

El temple, construït al s XII i reedificat als s XIII i XIV, té tres naus i cinc absis conserva un campanar llombard, restes d’un primitiu claustre d’arcs sense columnes i amb capitells esculturats, del s XI És remarcable el monumental timpà del s XII, presidit per la imatge de la Mare de Déu en majestat, dins l’ametlla mística, flanquejada per dos àngels, amb una inscripció en versos llatins Conserva també un retaule signat de Jaume Cascalls 1345, interessants ferros romànics a la porta del temple, dues imatges de la Mare de Déu, romàniques, i la primitiva imatge de la Mare de Déu del…

S’anomenava abans Sant Pau de Monisat o de Valloles i fou cedit a l’abat de Cuixà, Guifre, pel comte Bernat I Tallaferro l’any 1000 perquè hi edifiqués un monestir Aquest restà fins a la mort de l’abat Oliba 1046 sota la dependència de Cuixà El 1078 el comte Bernat II de Besalú l’uní a l’abadia de Moissac, a la qual pertangué tres segles Tenia en aquest temps uns vuit monjos, i les seves propietats s’estenien per la Fenolleda, Fossa i altres indrets del Rosselló El 1318 el papa Joan XXII el transformà en collegiata en crear la diòcesi d’Alet i li confirmà tota l’antiga dotació, i com a tal…

El 1147 s’hi establí una comunitat benedictina el 1162 fou cedida pel bisbe d’Elna, Artau, a l’abadia cistercenca de Santa Maria d’Ardorel, filial de Pontigny i de Cîteaux Tenia béns als massissos de Canigó i Costabona, a la vall de l’Aglí i a d’altres indrets del Rosselló granges d’Illa, Cabanac i Sant Martí de la Riba Des del 1519 fins al 1802 els abats foren comendataris sovint canonges de diferents diòcesis catalanes El monestir era ja abandonat i arruïnat el 1713

És accidentat, a l’oest, per la serra que separa les conques de l’Aude i de la Tet pic del Bastard, 2095 m pic de Castelló, 2045 m, i drenat per la riera de Cauders , afluent, per la dreta, de la riera de Ralleu, poc abans de la seva confluència amb la riera de Cabrils El bosc cobreix la part occidental del terme la migradesa de l’agricultura ha provocat el despoblament 2 h el 1982 del poble, situat al voltant de l’església parroquial de Sant Martí…

L’aigua, sulfurosa, brolla de 23° a 25°C de les fonts del Sofre, indicada per a les afeccions pulmonars i per a les malalties de la pell i de les vies urinàries El balneari fou construït el 1817

S'uneix al pic d’Envalira a través de la portella Blanca d’Andorra, al vessant oriental de la qual es forma la vall de Campcardós , que aflueix a la vall de Querol per la dreta, prop de Porta

Pertanyia a l’abadia de Fontfreda El 1343, durant la campanya de Pere III contra Jaume III de Mallorca, fou assetjada pel rei de Catalunya-Aragó, que no la prengué sinó després de la caiguda d’Argelers

La capçalera d’aquesta vall rep el nom de vall de Balaig, coberta de bosc avetar de Balaig, on es troba el refugi de Balaig, d’utilització forestal, i dels Cortalets, al límit amb el terme d’Estoer, el centre d’excursions més important del massís de Canigó

El territori baixa del S serrat de l’Albesa, 782 m al N, direcció que segueix l’Adasig L’economia és extensivament agrícola les terres conreades es troben al llarg de la vall del riu 75 ha Hi predomina la vinya, que produeix vi amb denominació d’origen controlada hi ha també arbres fruiters, hortalisses, pastures i farratge El bosc ocupa unes 30 ha La major part dels habitatges són utilitzats com a residència secundària El poble , que agrupa tota la població del municipi, és bastit a 297 m alt, a l’esquerra del riu, al voltant de l’església parroquial

El monestir Fou fundat l’any 879 per l’arxipreste Protasi i els monjos supervivents del cenobi de Sant Andreu d’Eixalada, a l’alt Conflent, destruït per una revinguda de la Tet 878 Sota el patronatge de la família comtal de Cerdanya-Conflent, la nova fundació, nascuda entorn d’una església preexistent dedicada a Sant Germà d’Auxerre Sant Germà de Cuixà —refeta i consagrada de nou el 953—, cresqué i es desenvolupà ràpidament A mitjan segle X posseïa ja un extens patrimoni alodial, amb més d’una vintena d’esglésies parroquials, des del comtat de Tolosa al d’Osona, del qual…