Resultats de la cerca

Fou bastida pels reis de Mallorca al s XIV, i és documentada amb el nom de torre de Perabona Passà a ésser propietat de l’hospital de Sant Joan de Perpinyà A la fi del s XVII tenia encara una guarnició de 23 homes

Aquesta fortificació, que ja havia resistit un setge el 1438, fou arrasada el 1496, després d’un nou setge francès L’any següent fou iniciada la construcció del nou castell per ordre de Ferran II de Catalunya-Aragó en dirigí les obres l’enginyer castellà Ramírez, el qual, el 1503, ja abans d’acabar-les, feu possible, amb l’obertura d’una mina, utilitzada per primera vegada amb finalitats militars, l’aixecament d’un llarg i penós setge al qual havia sotmès la plaça l’exèrcit francès dirigit pel mariscal Rieux Les obres s’acabaren el 1505, però durant el regnat de Carles V, que esdevingué un…

El terme és en gran part boscat alzina surera Fins vers el 1850 el municipi comprenia el poble del Portús i el castell de Bellaguarda amb la segregació, la població passà de 744 h el 1846 a 129 el 1851 El centre del municipi és la Clusa d’Amunt a poca distància hi ha els veïnats de la Clusa del Mig i de la Clusa d’Avall, sorgits amb el desplaçament de l’antic camí A l’indret del poble, a banda i banda del riu, hi ha les ruïnes de les dues fortificacions de la Clusa , d’origen romà, que controlaven, des d’altures simètriques, el pas de la via romana que unia la Tarraconense i la Gàllia…

El lloc fou escollit per Vauban quan Lluís XIV li encarregà 1679 de bastir una fortalesa que del nom del rei fou anomenada ciutadella de Montlluís que defensés la nova frontera fixada pel tractat dels Pirineus Les obres foren dutes a terme en 1681-91, davant l’hostilitat de la població autòctona Constitueix una fortificació modèlica, per tal com Vauban no tingué cap servitud d’una altra preexistent Els baluards, murs i valls protegeixen el recinte de la ciutadella amb capacitat per a 4 000 soldats i de la vila Hi havia també un hospital El petit territori municipal fou segregat del de la…

Comprèn tota la vall baixa del Verdoble, des del pas de la Vaca, límit amb el Perapertusès Occitània, fins a les gorges del Verdoble poc abans de l’aiguabarreig d’aquest riu amb l’Aglí i un sector del vessant de l’esquerra de la conca baixa del riu de Maurí, al peu del grau de Maurí, al límit amb la Fenolleda, on hi ha els importants masos de les Fredes i de la Devesa El sector oriental comprèn una bona part de la serra de Talteüll 518 m alt, important massa calcària que constitueix una de les branques més meridionals de les Corberes, continuada, vers el N, després de la vall de Vingrau Els…

Una bona part del sector més alt del terme dessota, però, dels 2 000 m és coberta pel bosc, especialment a la vall de Sant Vicenç La minsa superfície agrícola 54 ha es reparteix en 35 ha d’arbres fruiters 30 de pomeres, 2 de presseguers, 3 de pereres i alguns cirerers i albercoquers, 1 ha d’hortalisses, 1 ha de vinya i 18 ha de pastures i farratge Hi ha un cens ramader de 21 caps de bestiar boví i 2 caps d’oví Dins el terme hi ha antigues mines de ferro, abandonades, i a l’W, vora el terme de Saorra, una mina d’espat fluor El turisme és, però, la font de riquesa més important, atret per la…

Una part del terme és regada amb aigua de l’Aglí La major part del terme és conreada 92679 ha Els principals conreus són els arbres fruiters 252 ha d’albercoquers, 4 de presseguers i 1 de pereres, hortalisses 152 ha i sobretot la vinya 2278 ha És el centre d’una zona que comprèn, a més, els termes de Salses, Òpol, Baixàs i Parestortes de moscatell, conegut amb el nom de vi de Ribesaltes , que hi dedica en conjunt 8250 ha Hi ha tres empreses de transport de fruita, dues fàbriques d’embalatges i empreses de construcció i de fusteria Hi ha extracció de sorres i graves al llit de l’Aglí El 1937…

El terme s’estén principalment pel vessant de l’esquerra de la vall, on es destaquen les ruïnes dels despoblats de Bell-lloc i de Campelles lloc esmentat el 906 del qual només resta l’església de Sant Esteve a la dreta del riu límit amb el terme de Cornellà de Conflent hi ha només el recinte estricte de la vila La superfície dedicada a l’agricultura és molt escassa 10 ha i destinada tota a arbres fruiters 6 ha de pomeres, 2 de pereres i 2 d’albercoquers el cens ramader és nul La vila vilafranquins 435 m alt fou bastida a la dreta de la Tet, a la confluència amb el riu Major de…

El primer en la seva extensió del segle IX, coincidint amb la diòcesi d’Elna i que comprenia per tant, a més de la plana costanera del Rosselló, el vescomtat de Castellnou , el Vallespir i el Conflent, i el segon sense el Berguedà, que foren tinguts en feu pel comte Sanç I i pel seu fill Nunó I, a la mort del qual revertiren a la corona el 1242 i que Jaume I cedí al seu fill Jaume com a part integrant del regne de Mallorca Jaume I de Catalunya-Aragó preveié ja el 1261 en el seu testament la partició dels seus estats entre els seus fills Pere i Jaume, a qui adjudicà el regne de Mallorca, els…

La geografia S’estèn entre el torrent de la Llavanera en part límit septentrional i el Rard en part límit meridional, al centre de la plana rossellonesa, al sector pròxim a la mar el límit oriental en dista 5 km, travessat de N a S per les grans vies de comunicació que uneixen la resta del Principat de Catalunya amb el continent europeu Capital del departament dels Pirineus Orientals, Perpinyà forma part de l’establiment públic supramunicipal “Perpinyà-Mediterrània Comunitat Urbana” 264105 h 2014, que aplega trenta-sis municipis mancomunats dels voltants de la capital rossellonesa, amb…