Resultats de la cerca

Neix a les Corberes, en territori llenguadocià, sota el pic de Bugarach, en un terreny calcari on abunden els fenòmens càrstics que provoquen, en determinades ocasions, importants crescudes a 2 km només del naixement del riu Després de travessar l’extrem occidental del Perapertusès, a l’indret de l’antic monestir de Santa Maria de Cuberes, el riu, tot abandonant el seu camí natural, obert cap a l’E, gira bruscament cap al S i travessant, de salt d’aigua en salt d’aigua, la línia de crestes que separa els departaments de l’Aude dels Pirineus Orientals, per les gorges…

La zona forestal i els pasturatges ocupen 431 ha La superfície agrícola és de 443 ha, 496 de les quals són de vinya vi amb denominació d’origen controlat els arbres fruiters només ocupen 3 ha presseguers i albercoquers i les hortalisses 6 ha enciams també hi ha 3 ha de cereals i 4 ha de farratge i prats Hi ha una cooperativa vinícola, amb una capacitat de 40 000 hl La població evolucionà positivament al llarg del s XIX, però d’aleshores ençà la tendència ha estat més aviat negativa El poble 140 m alt, que agrupa tota la població del municipi montnerencs , es troba…

La vinya, que és la principal font de riquesa del terme, ocupa 595 ha 586 de les quals destinades a la producció de vins de qualitat superior els arbres fruiters ocupen 19 ha 10 d’albercoquers i 9 de cirerers, 2 ha les hortalisses escaroles i enciams i el farratge 3 ha Hi ha un important celler cooperatiu El poble 490 h agl 1982 129 m alt és situat a l’esquerra de la Canta-rana, al voltant de l’església parroquial Sant Julià i Santa Basilissa, que conserva part de lesseves fortificacions d’origen medieval Dins el terme, a la vora del riu,…

Fou centre de la important comanda del Masdéu dels templers L’indret, pertanyent inicialment a la jurisdicció de Vilamulaca, fou donat als templers el 1132 el 1138 ja hi havia una preceptoria, que aviat fou transformada en comanda El primer comanador conegut és Arnau de Sant Cebrià 1149 Augmentà ràpidament de béns, i adquirí els forns de Perpinyà, on fundà un priorat dependent Quan s’extingí l’orde 1310 tenia 25 templers, i n'era comanador Ramon Saguàrdia Tenia la jurisdicció d’Ills Pollestres, Terrats, Santa Coloma, Palau del Vidre i Sant Hipòlit prop de Salses Passà als hospitalers, i fou…

És esmentat ja el 844, quan el seu abat Sistremon rebé un precepte d’immunitat de Carles el Calb Al s XII era ja un simple priorat que depenia del monestir de Sant Andreu de Sureda Deixà de tenir comunitat des del s XIV i la seva església era regida per un sacerdot nomenat per Sureda El 1570 l’antic monestir i les seves rendes foren units a la dotació de la comunitat de Sant Esteve del Pedreguet, parròquia d’Illa Resta l’església, romànica, molt reformada en la volta i posteriorment fortificada i també part dels antics murs de defensa i restes del monestir

L’alou de Panissars pertanyia a Arles des del 878 sota la protecció del comte Bernat Tallaferro de Besalú hi fou construïda una església pels volts de l’any 1000 Abans del 1097 passà al domini del monestir de Ripoll, que hi establí el priorat de Santa Maria de Panissars , amb una funció hospitalera Els seus béns s’estenien vers Bruguera i Planoles, al Ripollès, i Sales de Llierca i Oix, a la Garrotxa Tingué una gran vitalitat durant l’època medieval, però a la fi del s XVII ja era abandonat i lesseves pedres hi ha restes de l’església romànica foren destinades a…

L’església, edificada al s XI i ampliada al XII, fou cedida a Sant Ruf d’Avinyó el 1142, que hi installà un priorat, regit per un prior i quatre canonges La llista de priors és coneguda des del 1222 i continua fins el 1699, que lesseves rendes foren unides al seminari de Perpinyà Decaigué molt al s XV i des d’aleshores només tenia el prior i un arrendatari fou secularitzat el 1592 i després proveït amb comendataris i priors que no hi residien i ni tan sols no eren canonges A l’església, considerada santuari, s’hi venerava Santa Maria de la Salvetat, variant de la…

El terme és drenat pel riu de Galba límit amb el terme de Formiguera i pel riu Tort límit amb el de Puigbaladó Hi ha grans extensions de bosc pi negre, pi roig i faig que ha estat explotat des de sempre i és una de lesseves bases econòmiques La superfície agrícola és de 117 ha, la majoria de prats i pastures els cereals ocupen 9 ha sègol i les hortalisses 4 ha patates La cria de bestiar, molt tradicional, comprèn 95 caps de bestiar boví i 300 d’oví Hi ha unes pedreres d’ònix sense explotar Des de l’inici del s XX 232 h la població és en un procés de…

El 965 el comte Sunifré de Cerdanya donà el lloc a l’abadia d’Arles, però el priorat no consta fins a la fi del s XII, regit per un monjo de Cuixà amb el títol de prior Per la seva situació tingué la funció de refugi de vianants i adquirí gran vitalitat l’hospital, que ja el 1235 rebé privilegis del comte cerdà Nunó Sanç Tenien cura del priorat i hospital el prior amb alguns germans i donats, i vivien de la caritat dels fidels i dels drets de pasturatges Fou destruït en part en les lluites amb els francesos de mitjan s XVII després del…

S’anomenava abans Sant Pau de Monisat o de Valloles i fou cedit a l’abat de Cuixà, Guifre, pel comte Bernat I Tallaferro l’any 1000 perquè hi edifiqués un monestir Aquest restà fins a la mort de l’abat Oliba 1046 sota la dependència de Cuixà El 1078 el comte Bernat II de Besalú l’uní a l’abadia de Moissac, a la qual pertangué tres segles Tenia en aquest temps uns vuit monjos, i lesseves propietats s’estenien per la Fenolleda, Fossa i altres indrets del Rosselló El 1318 el papa Joan XXII el transformà en collegiata en crear la diòcesi d’Alet i li confirmà tota l’…