Resultats de la cerca

Excepte al sector més pla, al N del terme, el bosc ocupa una part molt important del territori per sota els 2 500 m alt De les 118 ha conreades, 107 són ocupades per prats i farratginars Hi ha també 6 ha de cereals i d’hortalisses Hi ha una cinquantena de caps de bestiar boví i uns 200 d’oví El poble és dividit en diversos nuclis el principal 1 588 m alt, al voltant de l’església parroquial Santa Maria, notable exemplar romànic s XIII, de planta triangular, amb tres absis i una gran cúpula, que hom anomena popularment la mesquita i a la qual hom atribueix un impossible origen musulmà, en la…

No ha sofert les profundes transformacions dels nuclis veïns del Barcarès i de la Platja de Canet degudes a la intensificació del turisme Tradicionalment els pagesos de la regió venien a banyar-hi l’estàtua de sant Galderic conservada al monestir de Cuixà Conflent per tal de demanar la pluja Els gitanos han perpetuat aquesta tradició immergint a la mar una estàtua de la Mare de Déu en el curs d’una processó que recorda la de les Santes Maries de la Mar, a Provença

S'obre al curs mitjà del riu, aigua avall de Portè, i talla la solana en direcció NW-SE La seva forma arrodonida es deu a la glacera quaternària que moria prop de Puigcerdà després de travessar durant uns 29 km els materials granítics i paleozoics dipositant a la plana les morenes terminals Als recursos tradicionals del bosc, el bestiar i els conreus prats, patates, farratge, cereals i arbres fruiters, s’hi han afegit les centrals hidroelèctriques i el comerç derivat del trànsit ferrocarril i carretera de Puigcerdà al coll de Pimorent i carretera d’Envalira La població és regressiva i es…

Es divideix en dos sectors l’antic, dit la Lliça , situat en amfiteatre al vessant d’un turó granític que s’alça a l’interfluvi de la Tet i la riera del Callau, coronat per les ruïnes de l’antic castell de Rià esmentat ja el 1194, i el barri del Pont de Rià a la dreta de la Tet els dos nuclis són units pel pont de na Bernada, on foren construïts els alts forns Rià, esmentat ja el 855, fou dependència del monestir de Cuixà El 1973 li fou annexat el terme municipal d’Orbanyà malgrat que els dos municipis no són limítrofs, que en fou segregat de nou el 1983

Les principals fonts econòmiques són la ramaderia 300 caps de bestiar boví i 850 d’oví i l’agricultura, sobretot al sector meridional, on el canal de Callastre amb aigua del riu d’Eina rega una extensa àrea Les 197 ha que hi ha són ocupades per prats i farratge 173 ha, cereals 19 ha i hortalisses 3 ha Hi ha mines de lignit, que tingueren una certa importància al tombant del s XIX El poble 220 h agl i 61 h diss 1982 1 215 m alt és a l’W del puig de Llívia, a la dreta del riu d’Angost, vora la seva confluència amb el Segre L’església de Sant Julià és romànica s XII conserva restes…

El terme, molt accidentat, és boscat en el seu sector meridional, al vessant dels puigs de les Tres Estelles 2099 m alt i de la Segalissa 1808 m Prop del coll de la Llosa i prop del poble d’Aituà, hi ha un important grup de mines de ferro —un dels principals de la zona del Canigó— que han estat explotades fins el 1963, amb especial intensitat els darrers anys També hi ha mines de fluorita, localitzades al NE d’Escaró i que hom explota des del 1958 un transportador aeri porta el mineral fins a la fàbrica, situada a la Bastida d’Oleta L’activitat agrícola és minsa unes 30 ha de superfície…

Aquest estany, amb les maresmes que l’envolten, s’estén entre la Platja de Canet i la Platja de Sant Cebrià, nuclis turístics units per una carretera que segueix el cordó litoral el grau de desguàs travessa aquesta zona sorrenca al S de l’estany hom hi practica la pesca i la caça L’agricultura és la principal font de riquesa del municipi La vinya ocupa 584 ha 218 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior dins la zona del Rosselló dels Aspres, 205 a la de vins d’aperitiu, 160 a la de vi corrent i 1 a raïm de taula Hi ha 142 ha d’arbres fruiters 37 en…

El sector de la riba esquerra és molt estret i limita amb l’abrupta serra que separa les valls de la Tet i de l’Aglí només permet l’establiment de poblacions i els grans regadius des de Cornellà de la Ribera en avall Pesillà de la Ribera, Vilanova de la Ribera, Baó, Sant Esteve del Monestir El sector de la riba dreta és més ample i regat, principalment, pel canal de Corbera, que ressegueix les darreres elevacions dels Aspres, límit meridional de la plana Illa, Nefiac, Millars, Sant Feliu d’Amunt, Sant Feliu d’Avall i el Soler són els nuclis de població de la riba dreta, a més de Corbera de…

Una part del terme, especialment les obagues, és boscada coníferes i faigs entre els 1 200 i els 1 800 m alt a les parts més altes domina el prat alpí i roures i castanyers per sota els 1 000 m La recollecció de tòfones hi és tradicional Les pastures i el farratge alimenten una ramaderia de la qual actualment només el boví té un cert relleu Al sector muntanyós pròxim al puig de l’Estela i a la torre de Vetera hi ha les mines de ferro dites els meners de les Índies o mines de Vetera , actualment tancades i que donaren origen a una petita indústria metallúrgica local i una petita colònia El…

El terme és drenat per la riera de Sant Julià la séquia o canal de Corbera , als regadius de la dreta de la Tet, en forma el límit septentrional La població, que es mantingué al voltant dels 1 500 h durant la primera meitat del s XIX, restà reduïda després de la segregació de Corbera de les Cabanes, el 1856, a 997 h, i a partir d’aleshores inicià un procés de despoblament Els darrers decennis s’ha estabilitzat, al voltant dels 400 h Hi ha una superfície agrícola útil de 189 ha Predominen els arbres fruiters 127 ha de presseguers, seguits de les hortalisses 52 ha i de la vinya 47 ha Les…