Resultats de la cerca

Edificada l’any 1800, com es pot veure sobre de la porta principal, és patrimoni d’interès municipal És del patrimoni de la família Miralda originària de Sant Salvador de Guardiola des de que es s’edificà, en un terreny comprat a la família del Mas de les Codines que formava part del marquesat de Castellbell, i n'han viscut onze generacions

Les Planes consta documentalment ja a l’inici del segle X com un alou del monestir de Sant Cugat , que al 1038 passà a ser confirmat com una demarcació independent sota el domini del llinatge dels Goscons Comprenia, a part de la força i uns quants masos, uns molins fariners que proporcionaven unes rendes molt preuades, motiu de constants disputes i plets amb la poderosa nissaga dels Monclús L’any 1392 encara hi ha constància documental que els Arquer de Goscons mantenien drets i rendes sobre aquestes terres, pels plets i els enfrontaments amb els Cabrera de Montpalau

El terme, configurat com a quadra al llarg del segle XI, consta ja documentat com a baronia vers el 1259 en plets de Tomàs de Goscons contra els Gualba i Monclús primer i els Cabrera posteriorment Al final  del segle XIII passà als Arquer de Goscons, fins al començament del XIX

Situat al costat de l’església parroquial de Sant Feliu, fou possessió del llinatge dels Magarola, els quals, aprofitant un pas de comunicació amb els murs del temple, arribaren a tenir l’única tribuna familiar de l’església A Can Castells visqué desterrat l’austriacista Jeroni de Magarola, comtat dels Quadrells , i hi morí l’eclesiàstic Benet de Magarola i de Castellví La casa deu el seu nom a la família de masovers que se'n féu càrrec a partir del 1683 Els Magarola mantingueren la propietat fins a l’inici del segle XX De façana allargada, és construït amb coberta a dues aigües horitzontal…

Situada al bosc de can Marquès, dominava una zona de la vall de Tenes, sobre el torrent de Can Canyelles És documentada per primera vegada el 1072 Fou residència del llinatge dels Riudeperes, principals senyors feudals de Canovelles a l’edat mitjana A causa d’un incendi fou abandonada durant la primera meitat del segle XV Se’n conserva, en estat de runa, la torre circular i part dels murs de la casa Fruit dels treballs arqueològics realitzats a partir del 1993, es recuperà un important aixovar domèstic i equipament militar, conservats al Museu de Granollers

Comprèn una superfície aproximada d’un milió d’hectàrees entre les dues ribes, la majoria en zona marina, un territori repartit entre les províncies marroquines de Tetuan, Chefchaouen, Tànger i Larraix, i les de l’Estat espanyol de Màlaga i Cadis, a les serres de las Nieves i Grazalema Del patrimoni natural, destaquen la diversitat de la vegetació mediterrània, amb una importància especial de les suredes, els alzinars i les rouredes, les comunitats de dunes i maresmes, i el valor de conservació de l’espècie d’avet Abies pinsapo , endèmica de la zona

Comprèn un total de 8295 ha, majoritàriament a la serra de Collserola repartides entre nou municipis Barcelona , Cerdanyola del Vallès , Esplugues de Llobregat , Molins de Rei , Montcada i Reixac , el Papiol , Sant Cugat del Vallès , Sant Feliu de Llobregat , Sant Just Desvern , i té declarades dues reserves naturals parcials d’alt valor naturalístic, la Font Groga 113 ha i la Rierada -Can Balasc 380 ha La vegetació, típicament mediterrània, és d’una gran varietat i també inclou zones humides Els vertebrats hi són representats amb més de dues-centes espècies Considerada l’àrea verda més…

Neix vora el coll de Sant Marçal, al sector paleozoic del Montseny, dins el municipi de Montseny Vallès Oriental El curs alt segueix una direcció SW fins que s’aiguabarreja amb la riera de la Castanya per la dreta S'orienta cap al SE, rep per la dreta la riera de la Boscana i deixa el massís del Montseny per la depressió del Vallès a uns 400 m alt, i inicia el curs mitjà S'endinsa en el miocè, damunt el qual ha originat terrasses quaternàries termes de Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera Els cons de dejecció dels torrents afluents empenyen a migjorn el llit, que, prenent la direcció SW-…

El lloc és esmentat ja el 986 el llinatge de Togores, des del 1159 La casa i santuari de Togores es troben a la dreta del riu la capella, dedicada a santa Maria i a sant Abdó i sant Senén, és esmentada ja el 1323 Fou residència, durant un quant temps, al començament del s XV, de donades en aquells anys la jurisdicció de la quadra pertanyia al monestir de Sant Llorenç del Munt

Separa el pla de Barcelona de les valls de Vallvidrera i de Sant Medir El nom actual és modern, relacionat amb el passatge bíblic de les temptacions de Jesús, donat, probablement, pels monjos del proper monestir de la Vall d’Hebron El 1874 hi fou inaugurat el nou edifici del manicomi de la Nova Betlem, construït al vessant meridional, però el cim restà sense urbanitzar fins al començament del s XX El 1886 fou oferta a Giovanni Bosco la peça de terra del cim per tal que hi alcés un temple dedicat al Sagrat Cor encara que de moment hi erigiren un senzill oratori el 1888 fou…