Resultats de la cerca
Es mostren 3172 resultats
Sant Salvador de Terrades
Ermita
Caseria
Ermita i caseria del municipi de Cànoves (Vallès Oriental), al N del terme, al vessant meridional del turó del Pi Novell.
És esmentada ja el 1226 el 1930 fou substituït l’antic edifici per un de neogòtic, obra de l’arquitecte Pericas
Sant Salvador de Montsec
Santuari
Santuari del municipi de Llimiana (Pallars Jussà), al S del terme, al vessant S del Montsec de Rúbies, sota el pic de Migjorn.
És anomenat popularment el Sant del Bosc
serra de Sant Salvador
Serra
Contrafort oriental de la serra de Lleràs, que limita pel S la vall del barranc de Serradell, on s’assenta l’ermita de Sant Salvador (1216 m alt.), de la parròquia de Toralla, al municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà).
Sant Nicolau
Masia
Masia del municipi de Granollers (Vallès Oriental), a la dreta del Congost, davant la ciutat.
Era una antiga granja de la comunitat de preveres de Sant Esteve de Granollers, la qual la posseïa encara el 1851
castell de Sant Miquel de Montornès
castell de Sant Miquel de Montornès
© Albert Aguilera (CC0)
Castell
Antic castell, al cim d’un turó (426 m d’altitud, el més alt del municipi), contrafort N de la Serralada Litoral, dins el terme de Montornès del Vallès al límit amb el de Vallromanes (Vallès Oriental).
El castell, del qual es conserven algunes restes, és esmentat ja el 1108 El seu terme comprenia les parròquies de Montornès i de Vallromanes que formaren una sola batllia i, des del segle XIX, un sol municipi, fins que Vallromanes se'n separà al començament del segle XX A la baixa edat mitjana també en depenia el veí terme d’Alella Maresme Fou propietat comtal fins que el 1342 fou venut als Montornès, senyors de la torre Tavernera i, des del segle XVII, els Taverner, després comtes de Darnius El comte de Darnius reconstruí el 1718 la torre Tavernera, antiga domus del terme que succeí l’…
Sant Miquel
Caseria
Caseria del municipi de Tremp (Pallars Jussà), fins el 1970 del de Gurp de la Conca, al S del poble, a 930 m alt., a la capçalera de la vall de Tendrui.
Sant Marçal de Montseny
L’església romànica de Sant Marçal de Montseny (s XII)
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia i després priorat benedictí, situat al coll de Sant Marçal
(1 100 m), entre els massissos de les Agudes i del Matagalls, a la capçalera de la Tordera, dins el municipi de Montseny (Vallès Oriental), al límit amb els de Viladrau (Osona) i Arbúcies (Selva).
A l’origen, pertanyia al bisbat de Vic i fou consagrada pel bisbe de Vic Guillem de Balsareny La seva fundació degué esser entre el 1050 i el 1060, quan el seu prior Guifred obtingué les primeres demarcacions Estava sota el patronat de la família Agudes-Montseny El 1095 s’uní a Banyoles en qualitat de priorat i els seus monjos intentaren de deixar el Montseny i establir-se a l’església de Santa Magdalena, prop de Mosqueroles, on edificaren una gran església de tres naus, però el bisbe de Vic els obligà a tornar al Montseny, on féu una nova consagració de Sant Marçal el 1104, senyal evident…
Sant Julià d’Alfou
Parròquia rural de Sant Julià del Fou, a Vilamajor
© Fototeca.cat
Urbanització
Urbanització del municipi de Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental).
El centre és l’església parroquial de Sant Julià, obra del s XII 1142, engrandida al s XVI, amb un campanar de planta quadrada de tradició gòtica
canal de Sant Jordi
Canal marí
Braç de mar entre Gal·les i Irlanda, i entre la mar d’Irlanda al N i l’oceà Atlàntic al S.
Té una amplada de 80 a 150 km
Sant Joan Sanata
Església de Sant Joan Sanata de Llinars del Vallès (Vallès Oriental)
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria disseminada del municipi de Llinars del Vallès (Vallès Oriental), al NE de la vila, al límit amb el terme de Santa Maria de Palautordera.
N'és el centre l’església parroquial Sant Joan, obra del s XVI, gòtica, que conserva part de la construcció romànica, del s XIII és situada en un pla carener, a la partió de les conques de la riera de Mogent i de la Tordera El lloc és esmentat ja el 1003 el 1041 fou donada a la canònica de Barcelona, juntament amb Sant Sadurní de Collsabadell, de la qual depenia l’església de Sanata el 1130