Resultats de la cerca

És esmentada ja el 1226 el 1930 fou substituït l’antic edifici per un de neogòtic, obra de l’arquitecte Pericas

El 1220 Guillem d’Anglesola fundà un hospital en honor de sant Nicolau, prop del camí ral d’Aragó El 1224 aquest hospital fou lliurat pels seus fundadors al monestir de canonges premonstratencs de Bellpuig de les Avellanes aquest hi establí una comunitat de canonges que arribà a 9 religiosos el 1231 i era regida per un abat El 1250 era regida per un prior, i conservà aquesta categoria fins el 1505 Durant el s XIII tenia 8 religiosos, que disminuïren a dos o tres a partir del 1350 El 1510 es mantenia el seu caràcter d’hospital, però era regit només per un sacerdot secular, en provisió de…

Era una antiga granja de la comunitat de preveres de Sant Esteve de Granollers, la qual la posseïa encara el 1851

El castell, del qual es conserven algunes restes, és esmentat ja el 1108 El seu terme comprenia les parròquies de Montornès i de Vallromanes que formaren una sola batllia i, des del segle XIX, un sol municipi, fins que Vallromanes se'n separà al començament del segle XX A la baixa edat mitjana també en depenia el veí terme d’Alella Maresme  Fou propietat comtal fins que el 1342 fou venut als Montornès, senyors de la torre Tavernera i, des del segle XVII, els Taverner, després comtes de Darnius El comte de Darnius reconstruí el 1718 la torre Tavernera, antiga domus del terme que succeí l’…

A l’origen, pertanyia al bisbat de Vic i fou consagrada pel bisbe de Vic Guillem de Balsareny La seva fundació degué esser entre el 1050 i el 1060, quan el seu prior Guifred obtingué les primeres demarcacions Estava sota el patronat de la família Agudes-Montseny El 1095 s’uní a Banyoles en qualitat de priorat i els seus monjos intentaren de deixar el Montseny i establir-se a l’església de Santa Magdalena, prop de Mosqueroles, on edificaren una gran església de tres naus, però el bisbe de Vic els obligà a tornar al Montseny, on féu una nova consagració de Sant Marçal el 1104, senyal evident…

El centre és l’església parroquial de Sant Julià, obra del s XII 1142, engrandida al s XVI, amb un campanar de planta quadrada de tradició gòtica

N'és el centre l’església parroquial Sant Joan, obra del s XVI, gòtica, que conserva part de la construcció romànica, del s XIII és situada en un pla carener, a la partió de les conques de la riera de Mogent i de la Tordera El lloc és esmentat ja el 1003 el 1041 fou donada a la canònica de Barcelona, juntament amb Sant Sadurní de Collsabadell, de la qual depenia l’església de Sanata el 1130

La capital és Santiago del Estero És limitada al N per les províncies de Salta i el Chaco, a l’E per aquesta última i Santa Fe, al S per la de Córdoba, i a l’W per les de Tucumán i Catamarca Fisiogràficament pertany a la regió del Chaco, excepte a l’extrem occidental, que està en contacte amb els contraforts de la serralada preandina Clima tropical càlid i sec Els rius principals són el Salado i el Sali, entre els quals hi ha la zona més explotada agrícolament cotó, alfals, blat de moro, blat, explotació forestal La ramaderia és important Escasses vies de comunicació Poblament rural

És situada a 181 m sobre el nivell del mar, a la vora dreta del riu Dulce El seu desenvolupament econòmic és escàs, a causa de la seva situació geogràfica i de la manca de vies de comunicació És el centre comercial de la província Indústries tèxtils i de cuir

Situació i presentació Limita amb els termes de la Llagosta W, Mollet del Vallès i Martorelles N, Santa Maria de Martorelles NE, Tiana SE, pertanyent al Maresme, Badalona S, pertanyent al Barcelonès, i Montcada i Reixac SW, pertanyent al Vallès Occidental Excepte una petita zona al NW propera al riu, el territori és bastant accidentat pels contraforts interiors de la Serralada Litoral turó de la Brolla o la Creu d’en Torres, de 466 m d’altitud, a ponent del turó d’en Galceran, límit oriental amb Santa Maria de Martorelles i Teià el turó del Reig, de 371 m, al límit amb aquest darrer municipi…