Resultats de la cerca

És esmentada ja el 1226 el 1930 fou substituït l’antic edifici per un de neogòtic, obra de l’arquitecte Pericas

Era una antiga granja de la comunitat de preveres de Sant Esteve de Granollers, la qual la posseïa encara el 1851

El castell, del qual es conserven algunes restes, és esmentat ja el 1108 El seu terme comprenia les parròquies de Montornès i de Vallromanes que formaren una sola batllia i, des del segle XIX, un sol municipi, fins que Vallromanes se'n separà al començament del segle XX A la baixa edat mitjana també en depenia el veí terme d’Alella Maresme  Fou propietat comtal fins que el 1342 fou venut als Montornès, senyors de la torre Tavernera i, des del segle XVII, els Taverner, després comtes de Darnius El comte de Darnius reconstruí el 1718 la torre Tavernera, antiga domus del terme que succeí l’…

A l’origen, pertanyia al bisbat de Vic i fou consagrada pel bisbe de Vic Guillem de Balsareny La seva fundació degué esser entre el 1050 i el 1060, quan el seu prior Guifred obtingué les primeres demarcacions Estava sota el patronat de la família Agudes-Montseny El 1095 s’uní a Banyoles en qualitat de priorat i els seus monjos intentaren de deixar el Montseny i establir-se a l’església de Santa Magdalena, prop de Mosqueroles, on edificaren una gran església de tres naus, però el bisbe de Vic els obligà a tornar al Montseny, on féu una nova consagració de Sant Marçal el 1104, senyal evident…

Separada de la mar oberta per l’illa de Terranova i les províncies atlàntiques del Canadà, hi comunica per tres estrets el de Belle Isle, al N, entre Terranova i Quebec, el de Cabot, al S, entre l’illa de Cap Bretó i Terranova, i el de Canso, entre Cap Bretó i la península de Nova Escòcia Al seu àmbit hi ha les illes d’Anticosti, Príncep Eduard, Magdalena i d’altres

La conca es desenrotlla en sentit E-W i comprèn dues parts clarament diferenciades la sèrie consecutiva dels cinc Grans Llacs Superior, Huron, Michigan, Erie i Ontario, dels quals el riu és l’emissari, i la vall fluvial mateixa, des de la sortida del llac Ontario fins a la desembocadura al golf de Sant Llorenç, més avall de Quebec El riu és, en general, poc encaixat, excepte en el curs inferior, i és dividit en diversos braços per diverses illes rocalloses L’estuari té 570 km de llargada i una amplada que va des de 25 km a la confluència amb el Saguenay fins a 110 km entre la Gaspésie i la…

El centre és l’església parroquial de Sant Julià, obra del s XII 1142, engrandida al s XVI, amb un campanar de planta quadrada de tradició gòtica

N'és el centre l’església parroquial Sant Joan, obra del s XVI, gòtica, que conserva part de la construcció romànica, del s XIII és situada en un pla carener, a la partió de les conques de la riera de Mogent i de la Tordera El lloc és esmentat ja el 1003 el 1041 fou donada a la canònica de Barcelona, juntament amb Sant Sadurní de Collsabadell, de la qual depenia l’església de Sanata el 1130

Situació i presentació Limita amb els termes de la Llagosta W, Mollet del Vallès i Martorelles N, Santa Maria de Martorelles NE, Tiana SE, pertanyent al Maresme, Badalona S, pertanyent al Barcelonès, i Montcada i Reixac SW, pertanyent al Vallès Occidental Excepte una petita zona al NW propera al riu, el territori és bastant accidentat pels contraforts interiors de la Serralada Litoral turó de la Brolla o la Creu d’en Torres, de 466 m d’altitud, a ponent del turó d’en Galceran, límit oriental amb Santa Maria de Martorelles i Teià el turó del Reig, de 371 m, al límit amb aquest darrer municipi…

Situació i presentació Limita amb els termes de Fogars de Montclús W-N, Santa Maria de Palautordera S i Sant Pere de Vilamajor E-NLa part més accidentada del terme és al sector NW, per on s’escolen la riera de Vallmanya i el torrent del Reguissol, afluents de la Tordera Aquest sector és ocupat per densos boscos d’alzines, pins i arbres de ribera Sant Esteve es reparteix amb el terme veí i complementari de Santa Maria de Palautordera la gran terrassa fluvial de la Tordera quan aquesta ha deixat les valls encaixades del Montseny La vall de la Tordera baixa encaixada, s’obre a l’alçada del…