Resultats de la cerca
Es mostren 2075 resultats
Sant Salvador de Terrades
Ermita
Caseria
Ermita i caseria del municipi de Cànoves (Vallès Oriental), al N del terme, al vessant meridional del turó del Pi Novell.
És esmentada ja el 1226 el 1930 fou substituït l’antic edifici per un de neogòtic, obra de l’arquitecte Pericas
Sant Roc de Viu
Ermita
Ermita del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), dins l’antic terme de Viu de Llevata.
És situada al coll de Sant Roc 1 440 m alt, que comunica la vall de Viu amb la de Trepadús
riu de Sant Nicolau
Riu
Riu de la vall de Boí, afluent, per l’esquerra, de la Noguera de Tor, dins el municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça).
És emissari del circ lacustre format entre el gran tuc de Colomers, el pic de Bergús, la serra de Crabes i el portarró d’Espot estanys de Bergús i Redó, del terme d’Espot, al Pallars Sobirà, que alimenta l’estany Llong el qual és alimentat també pels estanys de Cometes i des Gavatxos, aquest al vessant occidental dels pics de Subenuix, en part també dins el terme d’Espot A partir de l’estany Llong, s’inicia pròpiament la vall o ribera de Sant Nicolau , la qual, per la seva vegetació i la seva bellesa, ha esdevingut una de les més famoses del Pirineu català i ha estat inclosa, a la seva part…
Sant Nicolau
Masia
Masia del municipi de Granollers (Vallès Oriental), a la dreta del Congost, davant la ciutat.
Era una antiga granja de la comunitat de preveres de Sant Esteve de Granollers, la qual la posseïa encara el 1851
castell de Sant Miquel de Montornès

castell de Sant Miquel de Montornès
© Albert Aguilera (CC0)
Castell
Antic castell, al cim d’un turó (426 m d’altitud, el més alt del municipi), contrafort N de la Serralada Litoral, dins el terme de Montornès del Vallès al límit amb el de Vallromanes (Vallès Oriental).
El castell, del qual es conserven algunes restes, és esmentat ja el 1108 El seu terme comprenia les parròquies de Montornès i de Vallromanes que formaren una sola batllia i, des del segle XIX, un sol municipi, fins que Vallromanes se'n separà al començament del segle XX A la baixa edat mitjana també en depenia el veí terme d’Alella Maresme Fou propietat comtal fins que el 1342 fou venut als Montornès, senyors de la torre Tavernera i, des del segle XVII, els Taverner, després comtes de Darnius El comte de Darnius reconstruí el 1718 la torre Tavernera, antiga domus del terme que succeí l’…
Sant Miquel de les Salines
L’església de Sant Miquel de les Salines
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, als turons i raiguer de les serres bètiques meridionals valencianes, que inclou en les fronteres poligonals recents algunes elevacions com La Hita (237 m alt.) i La Vieja (179 m).
Barrancs com Lo Ballesta, Lo Quesada i El Espartal s’aboquen a la canyada de Lo Siñerio, afluent del Río Nacimiento El barranc de Fayona, que vessa a les salines que no toquen el terme per un delta, correspon a un sector planenc per sota dels 100 m sobre el nivell de la mar, per on passa un canal de Regs de Llevant, el qual assorteix unes 300 ha de regadiu hortalisses i llimoneres L’any 1900 el terme, molt esquifit, tenia 1 313 h, que serien 1 416 el 1930 i 2 164 el 1960 El poble 3 852 h agl 2006 90 m alt és en un creuer de camins que enllacen Bigastre, Benijòfar, la costa, el Pilar i un…
riu de Sant Martí
Riu
Riu de la vall de Boí, dins el municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), afluent, per l’esquerra, de la Noguera de Tor, que neix al vessant W del port de Rus.
Després de passar sota Taüll, i per Boí, s’uneix al seu collector davant Erill la Vall Prengué el seu nom de l’antiga església romànica de Sant Martí de Boí , les restes de la qual han estat descobertes recentment
Sant Marçal de Montseny
L’església romànica de Sant Marçal de Montseny (s XII)
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia i després priorat benedictí, situat al coll de Sant Marçal
(1 100 m), entre els massissos de les Agudes i del Matagalls, a la capçalera de la Tordera, dins el municipi de Montseny (Vallès Oriental), al límit amb els de Viladrau (Osona) i Arbúcies (Selva).
A l’origen, pertanyia al bisbat de Vic i fou consagrada pel bisbe de Vic Guillem de Balsareny La seva fundació degué esser entre el 1050 i el 1060, quan el seu prior Guifred obtingué les primeres demarcacions Estava sota el patronat de la família Agudes-Montseny El 1095 s’uní a Banyoles en qualitat de priorat i els seus monjos intentaren de deixar el Montseny i establir-se a l’església de Santa Magdalena, prop de Mosqueroles, on edificaren una gran església de tres naus, però el bisbe de Vic els obligà a tornar al Montseny, on féu una nova consagració de Sant Marçal el 1104, senyal evident…
serra de Sant Gervàs

Estratificació alternada de materials durs i tous a la serra de Sant Gervàs
© Fototeca.cat
Serra
Alineació orogràfica del Prepirineu central, a l’Alta Ribagorça i el Pallars Jussà.
És formada per un conjunt de plecs anticlinals, prims i fallats, inclinats a migjorn i que formen part de les Serres Interiors, formades per calcàries juràssiques i cretàcies, carstificades per indrets culminen a 1839 i 1890 m alt Al N s’hi afegeix un fragment de la zona de les Nogueres, adossada als Pirineus axials i separada de les Serres Interiors per la vall de Llevata, argilosa Al S les margues eocèniques inicien la conca de Dalt de la Pobla de Segur La serra de Sant Gervàs s’estén de l’estret d’Escales, fendit per la Noguera Ribagorçana, al congost d’Erinyà, obert pel Flamisell…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina