Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
casal d’Olivet

Restes de la torre circular del casal d’Olivet (s. XI-XV), al terme de Canovelles
© Diego Sola
Casa forta de Canovelles (Vallès Oriental), al NW del municipi.
Situada al bosc de can Marquès, dominava una zona de la vall de Tenes, sobre el torrent de Can Canyelles És documentada per primera vegada el 1072 Fou residència del llinatge dels Riudeperes, principals senyors feudals de Canovelles a l’edat mitjana A causa d’un incendi fou abandonada durant la primera meitat del segle XV Se’n conserva, en estat de runa, la torre circular i part dels murs de la casa Fruit dels treballs arqueològics realitzats a partir del 1993, es recuperà un important aixovar domèstic i equipament militar, conservats al Museu de Granollers
Can Marquès

Façana de la masia de Can Marquès, al terme de Canovelles, documentada ja al segle XIV
© Diego Sola
Masia
Masia del municipi de Canovelles (Vallès Oriental).
De façana orientada cap a migdia i coberta a doble vessant perpendicular, posseeix un pati tancat al davant L’accés a la casa és a través d’un arc de mig punt dovellat A la primera planta hi destaca la finestra central d’arc conopial Documentada des del segle XIV, fou un destacat centre d’activitat econòmica baixmedieval molt vinculat a l’àrea d’influència del terme parroquial de Santa Justa de Lliçà d’Amunt Els seus estadants, els Marquès, pagesos emfiteutes, engrandiren els seus dominis i arribaren a tenir en règim emfitèutic el casal d’Olivet , casa forta principal de…
castell de Sant Miquel de Montornès

castell de Sant Miquel de Montornès
© Albert Aguilera (CC0)
Castell
Antic castell, al cim d’un turó (426 m d’altitud, el més alt del municipi), contrafort N de la Serralada Litoral, dins el terme de Montornès del Vallès al límit amb el de Vallromanes (Vallès Oriental).
El castell, del qual es conserven algunes restes, és esmentat ja el 1108 El seu terme comprenia les parròquies de Montornès i de Vallromanes que formaren una sola batllia i, des del segle XIX, un sol municipi, fins que Vallromanes se'n separà al començament del segle XX A la baixa edat mitjana també en depenia el veí terme d’Alella Maresme Fou propietat comtal fins que el 1342 fou venut als Montornès, senyors de la torre Tavernera i, des del segle XVII, els Taverner, després comtes de Darnius El comte de Darnius reconstruí el 1718 la torre Tavernera, antiga domus del terme que succeí l’…
el Vallès
Subregió natural i històrica del llevant del Principat de Catalunya que, per la seva importància excepcional més que no pas per diferències acusades, ha estat dividida en dues comarques: el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
El nom, que alludeix a un conjunt de valls poc diferenciades, ha assolit ressonàncies de prestigi popular com el Vallès no hi ha res perquè hom la considera modernament la comarca més completa de Catalunya i, en l’aspecte econòmic, la consideració no sembla gratuïta Més de mitja subregió és constituïda per la depressió del Vallès , fragment de la Depressió Prelitoral Catalana comprès entre el Llobregat i la Tordera, que davalla lentament de 350 m NE a 50 SW La depressió del Vallès fou originada pel joc de dues falles paralleles, distanciades vora el Llobregat uns 20 km, que fins a la vall…
el Montseny

Les Agudes (esquerra) i el turó de l’Home des del Matagalls
© Fototeca.cat
Massís
Massís muntanyós de la Serralada Prelitoral, entre el Vallès Oriental, la Selva i Osona.
És format per dos blocs principals al N, el de l’alineació turó de l’Home-Matagalls 1707 i 1695 m alt, i al SW, el del pla de la Calma, peneplà pretriàsic 1350 m alt que conserva les formes antigues gràcies al recobriment de gresos del Triàsic És un massís de plegament d’estil germànic, que sobreïx per damunt de la depressió vallesana, solcat per falles per totes bandes una des de Gualba a Campins, cap a Vilamajor i la Garriga la del costat N, que separa aquest massís de les Guilleries, per la riera d’Arbúcies i la riera Major, a Viladrau la de l’interior, des del Brull a Sant Esteve de…
el Vallès Oriental

Comarca
Comarca de Catalunya, a la regió de Barcelona. Cap comarcal, Granollers.
La geografia física Presenta una estructura morfològica semblant a la del Vallès Occidental, però més complexa La zona alterosa de tramuntana és dominada per la Serralada Prelitoral, que consta de dues franges adossades una de conglomerats eocènics de la Depressió Central emmarcats sovint per falles, on Sant Miquel del Fai prolonga l’estructura de Sant Llorenç del Munt, i la serralada herciniana, construïda per materials paleozoics o per granit, que en part encavalquen els conglomerats i que una gran falla longitudinal, de Santa Eulàlia de Ronçana a Gualba, passant…
Caldes de Montbui
Portada principal, barroca, de l’església de Santa Maria de Caldes de Montbui, obra de l’escultor Pau Surell, acabada el 1701
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, al límit amb el Vallès Occidental, estès en part sobre la plana i en part sobre la serralada septentrional que tanca la comarca (el Farell, 789 m alt.); és travessat de nord a sud per la riera de Caldes.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Lliçà de Munt SE, Santa Eulàlia de Ronçana i Bigues i Riells del Fai E i Sant Feliu de Codines NE del Vallès Oriental, i Palau-solità i Plegamans S, Sentmenat W, Sant Llorenç Savall i Gallifà N, pertanyents a la comarca del Vallès Occidental Situat en el sector central de la regió natural del Vallès, la meitat septentrional del terme s’estén sobre la serralada que emmarca la comarca, mentre que la meitat meridional ho fa sobre la plana La serra del Farell en constitueix el relleu més destacat, del qual cal remarcar-…
Santa Maria de Martorelles
Santa Maria de Martorelles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, situat als vessants interiors de la Serralada Litoral.
Situació i presentació Situat a l’extrem sud-occidental de la comarca i limita amb els termes de Sant Fost de Campsentelles SW, Martorelles NW, Montornès del Vallès NE, Vallromanes E, Alella SE i Tiana S, els dos últims pertanyents a la comarca del Maresme El seu territori, bàsicament accidentat les terres més baixes són vora el termenal amb Martorelles, s’estén pels vessants interiors de la Serralada Litoral, des del turó d’en Galceran 485 m, també dit d’en Mates que és trifini d’Alella, Tiana i Santa Maria de Martorelles, a migdia, seguint vers el nord per una línia propera a…
Granollers
Vista del centre de la ciutat de Granollers
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Vallès Oriental.
Situació i presentació En el centre de la comarca, el municipi de Granollers s’alça sobre la terrassa quaternària del Congost, en una situació privilegiada per a l’agricultura, el comerç i les comunicacions Aquesta triple condició ha atorgat a la ciutat, al llarg de la història, la capitalitat del Vallès El terme confronta al N amb les Franqueses del Vallès i Canovelles, al S amb Montmeló, Parets del Vallès, Montornès del Vallès i Vilanova del Vallès, a l’E amb la Roca del Vallès i a l’W amb Lliçà de Munt i Lliçà de Vall A cada banda del Congost s’estenen les terrasses quaternàries, excavades…