Resultats de la cerca

El centre és l’església parroquial de Sant Julià, obra del s XII 1142, engrandida al s XVI, amb un campanar de planta quadrada de tradició gòtica

El lloc és esmentat ja el 1002 L’església parroquial de Sant Andreu és d’origen romànic, ampliada al s XVI Conserva de la primitiva construcció l’absis posteriorment fortificat i la base del campanar Prop seu hi ha la capella de la Salut Dins el seu antic terme hi ha diverses i notables masies can Bot, can Julià, Vallfiguera, can Cavaller i can Flaquer, entre d’altres

L’antic terme, bàsicament agrícola cereals i llegums i de població en bona part disseminada, que comprenia la caseria del Junyent, s’ha convertit en àrea d’expansió urbana i industrial de Granollers i actualment té urbanitzada o edificada la quasi totalitat del territori El nucli primitiu és centrat per l’església parroquial de Sant Julià, consagrada el 1103 El lloc és esmentat ja el 955, i l’antic castell de Palou fou propietat de l’orde dels templers A la fi del s XIV passà sota la jurisdicció de la corona

Situació i presentació El municipi de Montseny, antigament Sant Julià de Montseny, és l’únic que guarda el nom del massís del Montseny, que, com a part de la Serralada Prelitoral, marca la separació entre el Vallès Oriental, Osona i la Selva Precisament el municipi es troba al punt de confluència entre les tres comarques, puig que termeneja per l’E amb Tagamanent, pel S amb Sant Pere de Vilamajor i Fogars de Montclús, pel N amb els municipis osonencs del Brull i Viladrau i pel NE amb el selvatà d’Arbúcies La seva demarcació s’estén per la vall o les valls que formen la capçalera de la Tordera…

Situació i presentació Limita amb els municipis de Sant Pere de Vilamajor N, Cardedeu W i Llinars del Vallès E i S És un terme planer, amb petites elevacions que només a l’extrem N arriben als 309 m, però que li donen una altitud mitjana de 240 m És solcat de N a S per diferents rieres, com la de Vallserena i la de Vilamajor, que conflueixen dintre el terme, i pels torrents del Joncar, Ribalta i el de Rifà o del Fou, els quals conflueixen en la riera de Mogent Comprèn el poble i cap de municipi de Sant Antoni de Vilamajor, els barris del Fou, la Freixeneda, el Pla, Sant Lleïr, les Valls i…

L’edifici Església bàsicament del segle XII amb afegitons posteriors De l’estructura originària en conserva la llarga nau gairebé rectangular, coberta amb volta de canó seguit i encapçalada per tres absis trilobats dels quals ha perdut el del sud-est, a causa de l’afegiment modern de les capelles laterals A l’absis central encara es pot veure una finestra de doble esqueixada, i una altra de semblant és al final del mur de la nau a la banda sud Tot el conjunt es manté en molt bon estat La història Parròquia que consta entre les més antigues, ja que apareix citada en el lloc Montesigno , que el…

La villa de Rifà existia ja el 941 i des d’abans del 1002 pertanyia al monestir de Sant Cugat Hi fou construïda una capella dedicada a sant Cugat 1098, i als segles XII i XIV s’hi establí una comunitat de monges donades Com passà amb la majoria d’esglésies dedicades a sant Cugat, pel fet que se'n celebrava la festa el mateix dia que la de sant Jaume des del segle XIV, la capella fou dedicada també a sant Jaume, que acabà desplaçant l’antic titular El convent s’extingí vers el 1360 Resta l’antiga capella amb l’absis i els murs, però no la volta, de l’antiga església romànica del segle XI

Situació i presentació Limita amb els termes de Caldes de Montbui i Santa Eulàlia de Ronçana N, Canovelles NE, Granollers E, Llicà de Vall S i Palau-solità i Plegamans W, aquest últim pertanyent a la comarca del Vallès Occidental  El terme s’estén pel curs mitjà de la riera de Tenes, entre la serra divisòria amb la conca del Congost i els municipis de Granollers i Canovelles, a llevant, i les terres més seques i costerudes que confronten amb Caldes de Montbui, a ponent El terme comprèn el poble i cap de municipi de Lliçà d’Amunt, el barri de Can Merlès, les caseries de Palaudàries, Santa…

L’edifici L’església de Sant Miquel del Fai és l’església troglodítica més gran del país Es troba sota una gran balma, per sobre de la qual s’aboca el riu Rossinyol Aquesta balma abriga també el corredor que té al davant i una altra estança, l’antiga Cova del Molí, situada als peus i a continuació de l’església L’edifici fou ampliat i modificat en època gòtica, però conserva d’època romànica bona part de la façana sud En aquest mur s’obre la porta d’entrada, d’arc de mig punt, ornada per una arquivolta i dues columnes amb capitells senzills decorats amb relleus de motius vegetals A banda i…