Resultats de la cerca

L’església parroquial és d’origen romànic conserva el portal i fou ampliada al s XVI són notables tres retaules barrocs que estatja El lloc, esmentat ja al s XI, formava part del terme del castell de la Roca del Vallès i després de la baronia de la Roca Al S hi ha el santuari deSanta Maria de Malanyanes És centre de segona residència i estiueig

L’edifici Només resta l’església de planta basilical de tres naus, encapçalada per un absis i dues absidioles de planta semicircular Les naus consten tan sols de dos trams i són tancades per una façana moderna que té un campanar de cadireta de dos ulls La nau central és coberta per una volta de canó seguit més alta que els absis, amb una finestra de doble esqueixada i dos ulls de bou a la façana est Les naus laterals i les absidioles no són simètriques Els absis són coberts amb volta de quart d’esfera i tenen una finestra de doble esqueixada al centre del mur L’exterior de l’església no…

El castell és l’antiga residència dels senyors de la quadra, el qual, sense haver tingut mai la categoria de castell termenat, era considerat centre jurisdiccional del terme, transformat en baronia el 1577 Els seus propietaris, sempre d’una mateixa família que canvià de nom per successius enllaços matrimonials, foren successivament Aiguafreda, Vilargent, Bassella, Hostalric, Cruïlles, Aimeric i Pignatelli El primitiu casal fou destruït o desmantellat per ordre del rei al principi del segle XVI Actualment els seus propietaris, que també ho són de la Llobeta, l’han reconstruït, aprofitant els…

És gestionat per un consorci format el 1992 per diverses administracions, incloses les de catorze municipis Té l’oficina a Cabrera de Mar El seu pla especial fou aprovat el 2004 Té una superfície de 4 053 ha És constituït per un paisatge fragmentat de boscos i conreus entre espais urbanitzats Els boscos més genuïns són roureda de roure martinenc i africà, i alzinar litoral, amb marfull i aladern Acull un ric patrimoni històric, amb dòlmens, restes ibèriques i romanes, ermites i castells Forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona

És format per dos blocs principals al N, el de l’alineació turó de l’Home-Matagalls 1707 i 1695 m alt, i al SW, el del pla de la Calma, peneplà pretriàsic 1350 m alt que conserva les formes antigues gràcies al recobriment de gresos del Triàsic És un massís de plegament d’estil germànic, que sobreïx per damunt de la depressió vallesana, solcat per falles per totes bandes una des de Gualba a Campins, cap a Vilamajor i la Garriga la del costat N, que separa aquest massís de les Guilleries, per la riera d’Arbúcies i la riera Major, a Viladrau la de l’interior, des del Brull a Sant Esteve de…

Existia ja el 1059 i el 1159 fou unida a Bigues S'independitzà al segle XIII i, després d’una unió transitòria a Caldes de Montbui 1567, es fusionà de nou amb Bigues el 1623 La primitiva església del castell, en part preromànica, es conserva força sencera La nova, del pla, construïda prop del mas Carreres, tenia jurisdicció el 1760 només en quatre masos Carreres, Vives, Ribes i Prat de Baix L’església és d’una sola nau de planta rectangular, coberta amb volta de canó seguit, i absis preromànic amb planta de ferradura cobert amb volta de quart d’esfera Té dues finestres, una de doble…

Situació i presentació Limita al N amb els termes de Cànoves i Samalús i la Garriga, a l’E amb Cardedeu, al SE amb la Roca del Vallès, al SW amb Granollers i a l’W amb Canovelles i l’Ametlla del VallèsEl terme, de caràcter planer, és emplaçat a la vall de la riera de Corró, també anomenada riera de Carbonell, que neix al vessant meridional de Roca-sentella del terme de Cànoves i Samalús i desguassa al Congost, riu que creua la part ponentina del municipi, prop del poble de Corró d’Avall A la part de llevant del terme, lleugerament accidentada pels darrers contraforts interiors de la Serralada…

Situació i presentació Emplaçat en plena depressió vallesana, prop de Granollers, el municipi és envoltat pels de Lliçà de Vall N, Granollers NE, Montmeló E i Mollet del Vallès S-SW La riera de Tenes travessa el terme, poc abans de desguassar al riu Besòs per la dreta Bé que aquesta riera no és gaire cabalosa, les seves aigües s’havien usat per a regar A ponent del cap de municipi passa la Riera Seca, de cabal molt escàs El terme comprèn el poble i cap de municipi de Parets del Vallès, els barris de Can Cerdanet, Can Massot, Can Riera i l’Escorxador, les caseries de Can Pepet i Can Gosc i el…

Neix vora el coll de Sant Marçal, al sector paleozoic del Montseny, dins el municipi de Montseny Vallès Oriental El curs alt segueix una direcció SW fins que s’aiguabarreja amb la riera de la Castanya per la dreta S'orienta cap al SE, rep per la dreta la riera de la Boscana i deixa el massís del Montseny per la depressió del Vallès a uns 400 m alt, i inicia el curs mitjà S'endinsa en el miocè, damunt el qual ha originat terrasses quaternàries termes de Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera Els cons de dejecció dels torrents afluents empenyen a migjorn el llit, que, prenent la direcció SW-…

Pren el nom de Besòs esmentat ja el 909 des de la confluència, prop de Montmeló, dels dos primers Encapçala la seva conca —1 029 km 2 — la Serralada Prelitoral, des dels relleus de Sant Llorenç del Munt als contraforts occidentals del Montseny Desguassa a la Mediterrània, entre Barcelona i Badalona, per un petit delta que la mar va destruint Travessa la Serralada de Marina per l’estret de Montcada, via de penetració al Vallès la vall del Congost —el seu afluent principal—, encaixada profundament en el muntanyam de capçalera, és la via natural d’accés a la plana de Vic i cap als Pirineus De…