Resultats de la cerca

El Pallars restà sotmès al domini sarraí dels primers temps de la invasió aràbiga fins al començament del segle IX, en què els comtes de Tolosa, probablement Guillem I i el seu successor Bigó, n'iniciaren l’ocupació juntament amb la de la comarca ribagorçana Hom pensa que en aquest afer els comtes tolosans actuaren a iniciativa particular, fet que explicaria que Pallars-Ribagorça formessin aleshores una sola unitat administrativa restant mig segle units a Tolosa i que llurs comtes, sentint-se'n quasi sobirans, gosessin atorgar als monestirs de la regió uns privilegis semblants als expedits…

Avançat vers l’est, domina el curs del Flamisell entre Espui i la Torre de Cabdella

La seva església és dedicada a santa Anna i havia depès del priorat de Meià Despoblat al segle XVII, vers el 1660 fou repoblat pel senyor jurisdiccional Jeroni Cornet

A aquesta serralada, de direcció N-S, s’uneix en aquest punt la serra de Sant Salvador vers l’E És termenal dels municipis d’Espluga de Serra Alta Ribagorça i Conca de Dalt Pallars Jussà

L’església parroquial Santa Maria és d’origen romànic el notable campanar de planta octagonal s’arruïnà vers el 1910 El lloc fou de la senyoria dels comtes de Pallars Fou municipi independent fins el 1969 L’antic terme comprenia, a més, els pobles d'Herba-savina i Pessonada, els llogarets de Segan i Vilanoveta i la quadra de Llania

És situat a 878 m alt, sobre Aramunt i la vall del riu de Carreu, al vessant meridional de la serra de Pessonada continuació vers l’W de la serra del Boumort, que culmina a 1 532 m alt, que forma damunt el poble els cingles de Pessonada De l’església parroquial Santa Maria depèn la de Sant Martí, de Vilanoveta, llogaret amb el qual formà al sXIX el municipi de Pessonada i el Mas de Vilanoveta

És composta per una massa de conglomerats postorogènics estesos damunt els contraforts orientals del Montsec de Rúbies, a l’oest, i del rocam margós de la clotada de Tremp, al nord-oest, on encapçala la vall del riu de Conques Pel vessant occidental presenta un escarpament d’un centenar de metres vorejat per la carretera d’Artesa de Segre a Tremp, la qual travessa el muntanyam pel coll de Comiols 1102 m alt Per l’oriental, és aiguavés del Rialb, vers la vall del qual davalla suaument seguint la inclinació de les capes

Correspon a un plec anticlinal que permet d’aflorar les calcàries cretàcies, enllaçat al nord per un sinclinal Conca de Dalt solcat pel riu de Carreu, amb el massís del Boumort Pel sud encavalca el terciari de la vall d’Abella Vers el Segre, a l’est, el riu de Puials el separa de la serra de Sant Joan, i, per l’oest, davalla per la serra de Sant Corneli 1 341 m alt fins a la Noguera Pallaresa La vegetació és formada per pinassa a les obagues fins a 1 100 m, seguida de pi rojal, que arriba fins a 1 600 m a la solana hi ha pi negre a partir de 1 700 m Els matolls s’estenen al…

Com a conseqüència de l’emigració devers el S era el més poblat dels comtats pallaresos i comptava amb possibilitats d’expansió Noguera avall Per tal de mantenir-ne la independència els seus comtes, fins a mitjan s XII, alternaren les aliances recolzant-se unes vegades en els reis d’Aragó i altres en els comtes de Barcelona Heretà el comtat el fill gran del comte Sunyer I de Pallars, Ramon IV de Pallars Jussà ~1011-47, en temps del qual els urgellesos, comandats per Arnau Mir de Tost, conqueriren la conca de Tremp i el Montsec Encara que les terres de la Conca foren posades, sembla, sota la…

Fins el 1970 fou municipi independent L’antic terme s’estenia a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana valls dels barrancs del Solà, d’Esplugafreda, d’Escarlà, d’Espills i de Tercui, que des de les serres de Salàs 1 283 m alt —contrafort meridional de la de Sant Gervàs—, i del grau d’Espills 1 118 m alt —continuació de la serra de Gurp—, es dirigeixen en direcció E-W vers la Noguera Ribagorçana La major part del territori és coberta de bosc i pasturatges El poble 1 015 m alt es troba en un serrat, a l’interfluvi dels barrancs del Solà i d’Esplugafreda L’església parroquial és…