Resultats de la cerca
Es mostren 7990 resultats
la Guaiana
Regió
Regió del NE d’Amèrica del Sud que s’estén des del riu Orinoco fins a l’Atlàntic i que comprèn la Guaiana Francesa, Surinam, el sector sud-oriental de Veneçuela i una part del Brasil.
És un antic massís cristallí peneplanitzat, compost per roques metamòrfiques del Precambrià i intrusions granítiques, recobert durant el Secundari per sediments i que més tard, afectat pels moviments tectònics i l’erosió, s’ha rejovenit i ha aflorat el sòcol en molts indrets Això dona lloc a un relleu tabular molt característic tepuyes Cap a la perifèria del massís són els relleus en cuesta els que predominen, fins a arribar a les planes costaneres formades per dipòsits alluvials on és més favorable l’agricultura i on es concentra la població La xarxa hidrogràfica és formada per l’Orinoco i…
Paraná
Riu
Riu de l’Amèrica meridional, que en part assenyala el límit entre el Brasil i el Paraguai i entre el Paraguai i l’Argentina (3.700 km de longitud i 1.594.000 km2 de conca).
Es forma per la unió dels rius Grande i Paranaíba, tots dos originats a l’altiplà del Brasil En el tram brasiler presenta les característiques d’un riu d’altiplà, amb un llit rocallós que presenta dues sèries de cascades el salt d’Urubupungá, aigua amunt de la confluència del Tieté, i el salt de Sete Quedas, prop de l’aiguabarreig amb el Pequiry Els afluents per l’esquerra Tietê, Paranapanema, Ivaí, Iguaçú presenten també nombroses cascades i ràpids, les més importants de les quals són les de l’Iguaçú A Corrientes, el Paraná rep les aigües del seu gran afluent Paraguai Després…
la Haia
© M. Pujol i R. Poyato
Ciutat
Capital de la província d’Holanda Meridional, Països Baixos.
Situada al cor de la conurbació del Randstad Holland, a 4 km de la mar, experimentà un ràpid creixement demogràfic fins els anys cinquanta el 1880 tenia 133500 h i el 1935 460586 h, quan començà l’expansió de les àrees suburbanes Rijswijk, Voorburg, Wassenaar i la creació de ciutats satèllits, com Zoetermeer, 15 km a l’est Hi predomina el sector terciari L’àrea comercial s’estén pel nucli antic, a l’oest del Binnenhof A l’W i al S d’aquest nucli s’estenen barris residencials benestants, i al NE i al SE, barris més populars Seu del govern i de la corona, una part dels ministeris i les…
Belém
Ciutat
Capital de l’estat de Pará, Brasil, vora el riu Pará i una de les boques de l’Amazones, i coneguda també per Nossa Senhora de Belém do Pará i per Pará.
La ciutat s’ha desenvolupat al voltant del port, fundat pels portuguesos el 1616, i és un nucli industrial drassanes, serradores, ciment, alimentació, adobs i el principal centre de comerç del Brasil septentrional És alhora un centre cultural i d’ensenyament superior Instituto de Pesquisas e Experimentaçāo Agropecuárias do Norte, Instituto Histórico e Geográfico do Pará, Universidade Federal do Pará Nus de comunicacions ferrocarril, aeroport internacional i port internacional
illes Frisones
Arxipèlag
Cadena d’illes baixes davant la costa sud i est de la mar del Nord, davant el litoral de Frísia i pertanyents als Països Baixos (Frisones occidentals), a Alemanya (Frisones orientals i part de les septentrionals) i a Dinamarca (resta de les Frisones septentrionals).
Els terrenys són sorrencs, amb parts argiloses més fèrtils i d’altres de pantanoses Hi és important la pesca, la ramaderia d’ovins i, sobretot, de bovins vaques frisones Hom hi conrea sègol, civada i patates, i hi ha indústria turística a les platges
illes Frisones Occidentals
Arxipèlag
Sector occidental de les illes Frisones, que pertany a la província de Frísia (Països Baixos).
Ocupa les tretze illes compreses entre la de Texel, la més septentrional, i la de Rottumeroog
Peramea
© Xavier Varela
Vila (916 m alt.) del municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà), situada al NE del pla de Corts, a ponent de la Noguera Pallaresa i del pui de Forques (931 m).
L’església parroquial de Sant Cristòfol fou possessió del monestir de Gerri L’antic castell de Peramea , les restes del qual s’aixequen damunt la població, és esmentat ja a mitjan segle XI dins el comtat de Pallars i en tingué la jurisdicció el monestir de Gerri Passà després als comtes de Pallars i posteriorment als comtes d’Erill Fou municipi independent fins el 1969 Església parroquial de Sant Cristòfol © Xevi Varela L’antic terme comprenia els pobles de Balestui , Pujol i Cortscastell , el llogaret de Canals , el despoblat del Comte , l’antic hostal de Morreres i el Perabella
Brasil
Estat
Estat de l’Amèrica meridional limitat al N per la Guaiana Francesa, Surinam, Guyana i Veneçuela, a l’W per Colòmbia, el Perú i Bolívia, al S pel Paraguai, l’Argentina i l’Uruguai, i a l’E per l’oceà Atlàntic; la capital és Brasília.
La geografia física El relleu i la geologia El Brasil, que no ha estat afectat directament per les convulsions orogèniques més recents, presenta, en general, un relleu monòton, d’altituds relativament poc marcades —el 40% de la seva superfície, per sobre dels 200 m, i el 7%, per sobre dels 800—, i amb un predomini clar de les formes massisses, pesants, dels relleus tabulars i de les superfícies horitzontals i subhoritzontals Hom pot separar netament, des d’un punt de vista morfoestructural, dues grans unitats al nord, l’Amazònia —vasta àrea de subsidència i sedimentació, drenada per l’…
Tavascan
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.116 m alt.) del municipi de Lladorre (Pallars Sobirà), a la capçalera de la vall de Cardós, a la confluència del riu de Tavascan (que neix per la unió de diversos cursos d’aigua que es formen als circs lacustres de la zona axial pirinenca, entre el Mont-roig i el pic de Certascan, on s’obre el port de Tavascan, 2.217 m alt.) i de la Noguera de Cardós o riu de Lladorre.
Aigua avall d’aquesta confluència hi ha el pantà de Tavascan , que alimenta, a través d’un canal subterrani, la central elèctrica de Llavorsí Aigua amunt del poble, a la dreta del riu de Lladorre, hi ha la central hidroelèctrica de Tavascan , subterrània, que aprofita l’aigua de dos salts, un del riu de Tavascan, a través d’un canal subterrani que pren l’aigua a Graus, i un altre del riu de Lladorre, a través de dos canals procedents de Montalto i dels estanys de Romedo i de Naorte Un airós pont de pedra medieval romànic tardà del segle XIII i un sol arc uneix les cases de banda i banda del…
Cuberes
Despoblat
Despoblat i antic terme del municipi de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà), que al segle XIX formà part del municipi d’Espluga i Solduga, annexat al de Baén a mitjan segle.
És al clot de Cuberes , al vessant septentrional de la serra de Cuberes , alineació muntanyosa del massís del Boumort, de direcció NW-SE, que separa les valls del riu Major, al nord, i del torrent de l’Infern, al sud, i que s’estén des del prat d’Orient, límit amb la vall de Cabó Alt Urgell, fins al pas dels Collegats a la Noguera Pallaresa culmina al pic del Pi-sec 1906 m alt, límit entre el Pallars Sobirà Baén i el Pallars Jussà Hortoneda de la Conca El 1163 és esmentada l’església de Sant Sadurní de Cuberes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 791
- 792
- 793
- 794
- 795
- 796
- 797
- 798
- 799