Resultats de la cerca

Formà un municipi que abans del 1929 fou agregat al d’Alins

La seva conca constitueix, fins al forat de Cardós congost obert poc abans de l’aiguabarreig amb la Noguera de Vallferrera, la vall de Cardós La seva capçalera rep el nom de riu de Lladorre o de la Noguera de Lladorre Neix a l’alta carena pirinenca, amb cims entre 3143 m pica d’Estats i 2853 m pic de Certescan Rep per la dreta el riu de Tavascan —a la capçalera— i el d’Estaon —a Vall de Cardós—, i per l’esquerra, a Tírvia, la Noguera de Vallferrera Segueix el solc que la glacera quaternària de Llavorsí havia establert al massís granític i paleozoic de la zona axial Tota la capçalera és…

Al seu voltant hi ha una caseria anomenada Santa Maria d’Àneu És esmentat ja el 839 a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell com a lloc de Santa Maria, abans de Santa Deodata, centre de les parròquies i aglutinador religiós de la vall d’Àneu, origen del deganat d’Àneu després arxiprestat d’Àneu Sembla que als seus orígens fou un monestir visigòtic dedicat a santa Deodata Al final del segle X era dedicat a sant Pere Sant Pere d’Àneu L’any 1064 el comte Artau de Pallars el cedí juntament amb els monestirs de Sant Pere del Burgal i de Sant Pere de les Maleses al comte Ramon IV de…

La seva fundació és desconeguda el 859 Rampó de Tolosa concedí al seu abat Deligat un privilegi d’immunitat Decaigué aviat, i fou cedida a Gerri abans del 908 i a la Grassa abans del 948 aquesta doble cessió fou causa de llargs litigis Del 948 al 960 fou un monestir femení, i des del 950 la seva possessió es vinculà a la Grassa Les seves propietats s’estenien per les valls d’Àneu, de Cardós i Ferrera i per la ribera de Sort A la fi del segle XI esdevingué priorat de la Grassa però el 1337, a canvi de retenir la Grassa moltes propietats del Burgal, fou cedit a Gerri Secularitzat el 1570,…

És drenada pel torrent d’Auressi

És format per les aigües procedents dels circs lacustres de Gerber i de Cabanes i del torrent de Cap de Port, que davalla del port de la Bonaigua Després de deixar, a la dreta, València d’Àneu al final d’un replà, a més de 100 m damunt el fons de la vall glacial d’Àneu i, a l’esquerra, les restes de l’antic castell de Portaran, s’uneix a la Noguera poc abans d’Esterri d’Àneu Una gran zona forestal, en part d’avetoses mata de Sorpe, mata de València, cobreix la baga d’aquesta vall

El 868 es fusionà amb l’abadia de les Maleses, de la qual se separà abans de la fi del segle X, quan ja havia caigut en mans dels comtes de Pallars, els quals el 1010 li restituïren els béns davant el bisbe Ermengol Entre el 1040 i el 1075 els comtes l’encomanaren al bisbe d’Urgell, i el 1100 fou unida a Gerri, de la qual romangué ja sempre filial El 1312 el seu cap s’intitulava encara abat, però la comunitat era només de 4 preveres Continuà amb aquest caire secular dos segles més, regida per un prior, monjo de Gerri Gairebé no n'hi ha cap resta

La seva església parroquial de Sant Julià era matriu de les de Ginestarre i de Benante

És situat en una vall afluent, per l’esquerra, a la vall Ferrera, que davalla de la línia de crestes que separa el Pallars d’Andorra, entre els pics de Santfonts 2888 m i de Llacs 2691 m, drenada pel riu de Tor , que en el curs més baix, al sector de Norís, descriu uns pronunciats meandres i que s’uneix a la Noguera de Vallferrera aigua amunt d’Alins Per aquesta vall de Tor passa l’antic camí que comunica el Pallars Sobirà amb Andorra, que guanya la carena pel port Vell 2475 m i pel port Negre de Pallars 2519 m L’església parroquial de Tor és dedicada a sant Pere Formà un municipi independent…

La geografia La vall d’Àneu anomenada antigament les valls d’Àneu és formada per un grup de valls la vall de la Noguera, a uns 900 m d’altitud mitjana i sobreexcavada per la glacera quaternària que la solcava, que és dividida en tres sectors, anomenats ribera d’Alós, ribera d’Esterri i ribera d’Escaló la capçalera, amb el pla de Beret i la vall de Montgarri, pertany a la Vall d’Aran la vall suspesa de la Bonaigua per on passa la carretera que condueix a la Vall d’Aran pel port de la Bonaigua o de Pedresblanques, dit també port d’Àneu , el qual protegien els castells de Portaran i de València…